En bici de Figueres a Pequín per trobar la font del riure

Avui volem compartir l’entrevista que va fer l’Emma Tramullas a El Periódico el passat 22 d’octubre a Àngel Amieva, un còmic sobre rodes que al març sortirà en bici de Figueres rumb a Pequín per trobar la font del riure:

«Hi ha qui diu que estic sonat, però jo no crec en els impossibles. ¿Què és més difícil: guanyar un campionat d’arts marcials xineses als xinesos o arribar a Pequín en bici? Doncs jo el primer, ja ho he fet», diu Ángel, el figuerenc que va ser campió del món de wushu (kung-fu) el 1990.

 -No és el primer a qui se li acut anar a la Xina en bicicleta.

-La tira de gent està viatjant en bicicleta, no ja a Pequín, sinó donant la volta al món. Però jo no faig només cicloturisme. El meu viatge té dos objectius: l’humanitari, que és repartir somriures pel món, i fer un estudi sobre l’art del riure.

 –Als 20 anys era esportista d’elit i als 40 és pallasso. Déu n’hi do quin salt.

-El 1992 vaig deixar la competició per especialitzar-me en esgrima teatral. Vaig crear la companyia Capa i Espasa i feia coreografies de lluita, però necessitava coneixements actorals i em vaig formar com a actor. Després vaig estar fent gires pel món amb la companyia Yllana de Madrid.

-¿D’on li ve la vis còmica?

-El clown no me’l van ensenyar, és innat. El meu germà bessó està fent de pallasso a Las Vegas amb el Cirque du Soleil. El clown es porta a l’ADN, si no, no s’explica.

-De petits devien ser la pera.

-Érem uns gamberros. Ens deien Zipi i Zape.

-Sempre ha sigut un tipus graciós.

-A les competicions de kung-fu hi anava rient. Veia els competidors en un racó, en posició de ioga, concentrant-se, i jo em pixava de riure. Així canalitzava els nervis.

-S’ha de tenir humor per fer 13.000 quilòmetres en bici.

-Aquest viatge dóna sentit a tot el que he fet en 43 anys de vida. No sóc un llunàtic que puja a una bici. Practico esports de resistència, sé el que es pateix i no em fa por enfrontar-me a un públic hostil que passi de mi. Conec la sensació.

 -Millor. Ha de travessar l’Afganistan.

-M’han recomanat que no el trepitgi. De l’Iran passaré a Turkmenistan, creuaré els països exsoviètics i d’allà saltaré a la Xina, evitant l’Afganistan i la serralada de l’Himàlaia.

-¿Com es prepara un viatge així?

-Faig tirades de 150 quilòmetres diaris en bici, però res et prepara per a una travessia així; per fer aquest viatge t’hi prepara fer el viatge.

-¿Què s’endú?

-Vaig amb una bicicleta que, amb les alforges, pesarà entre 45 i 50 quilos.

-¿I què hi ha a les alforges?

-Tenda, sac de dormir, fogó, paella, roba (poca), farmaciola, GPS, telèfon, carregador de bateries solar… i el portàtil, per anar escrivint al bloc de www.rodaclown.org.

 -¿I la roba de clown?

-Ha de cabre a les alforges. ¡No puc endur-me uns sabatots de pallasso! No tinc escenografia i sovint no podré endollar la música. Hauré de fer virgueries perquè surti un espectacle amb cara i ulls. No es tracta de quatre malabars. Vull estudiar l’art del riure sobre el terreny, buscar què és el que ens fa riure, on i per què.

-¿Surt amb alguna idea prèvia?

-L’slapstick o comèdia de garrotades pot funcionar arreu del món.

-¿Per què?

-El tema de les trompades i caigudes agrupa els conceptes més importants que ens fan riure: sorpresa i inferioritat. Homer Simpson és tonto, Mr. Bean és tonto. Són personatges intel·lectualment inferiors i a l’espectador li agrada sentir-se superior al que veu en escena. Tot això ens fa riure.

-S’està posant molt profund. Faci una mica de broma, per favor.

-¡Està entrevistant per telèfon un paio que fa humor gestual! ¿Li faig una broma de mim a distància?

-D’acooord. ¿I quin és el pla? ¿Arribar a un poble i posar-se a actuar?

-En el projecte hi col·labora l’associació Reír (Recursos Educatius per a la Infància en Risc), que està en contacte amb oenagés que treballen amb població en risc d’exclusió en els 13 països per on passo. Ells convocaran la gent perquè quan arribi pugui fer el xou. I si passo per un poble i el veig molt trist, també em posaré a actuar.

-¿Què li fa més por?

-Els bojos al volant. També sé que m’estafaran i em robaran.

-¿Té una bateria d’acudits per seduir els policies de frontera?

-¿Què passa si un policia uniformat topa amb un pallasso? Vull provar què passa si la policia d’un país exsoviètic em demana 50 dòlars i jo reacciono amb humor. Potser em claven una pallissa i acabo al calabós.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s