Arriba a Sant Andreu el 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda”

I recordeu que els dies 24 de gener i 1 de  febrer US HI ESPEREM !!!

Un nou cicle d’activitats per aquesta tardor: Contes i cinema

Avui, des d’Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda,  us volem presentar les primeres sessions d’un nou cicle d’activitats que hem preparat per aquesta tardor per tal de donar a conèixer els països, les cultures i les tradicions de la Ruta de la Seda.

Així, la propera setmana i amb el suport i la col·laboració del CIAJ (Centre d’Informació i Asessorament per a Joves) organitzem dues activitats, en concret,  el proper dimecres 19 d’octubre tindrà lloc a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) una sessió de Contes de la Ruta de la Seda.

De la mà i les paraules de Susana Tornero, narradora oral, viatjarem acompanyant les caravanes de la Ruta de la Seda pels confins del Tibet, l’Índia, l’Uzbekistan,el Kirguizistan o la Xina.

La Susana es dedica a col·leccionar i contar històries d’arreu del món que ens seduiran com les narracions orals del Balutxistan, els contes d’arrel persa del Panjab o les divertides històries del mestre Nasreddín arribades des del cor de la mil·lenària Bukharà a l’Uzbekistan…

Aquestes històries, que narra de meravella la Susana, són històries per a un públic adult… un viatge pel món, aquest cop per Àsia, a través dels seus contes com si fossin espècies que condimenten els secrets dels millors plats i acaben en una deliciosa sessió per assaborir-la en companyia del públic, que és qui dona el toc definitiu a les històries i les fa sempre noves, úniques.

I el dia següent, el dijous 20 d’octubre en el mateix CIAJ també a les 19h, hi haurà el pasi de la pel·licula turca “Vizontele”, una pel·lícula de l’any 2001, escrita i dirigida per Yilmaz Erdogan i codirigida per Omar Faruk Sorak, basada en els records de la infantesadel guionista i director.

L’argument té lloc als anys ’70 en una petita població de la província de Van (en l’extrem oriental de Turquia, en una zona de tradició armènia i fronterera amb Iran) que viu entre la sorpresa i la incomprensió l’arribada per primera vegada de la televisió a aquestes terres.

Aquesta pel·lícula va significar el primer gran èxit comercial del cinema d’aquest país després de dècades on només es produïen dos o tres pel·lícules a l’any. Gràcies als seus guardons, i malgrat no haver tingut una bona distribució arreu del món, ha estat el primer exponent del cinema turc del segle XXI que tot just ara comença a ésser reconegut.

Esperem que aquestes dues propostes us siguin atractives i ens veiem els dies 19 i 20 d’octubre al CIAJ… US HI ESPEREM !!!

Pd. I en properes setmanes més activitats…

I més imatges del Nooruz 2011

Doncs això, us deixem amb algunes imatges més i recordeu que podeu veure moltes més al facebook… i de nou, des d’Amu Daria, moltes gràcies pel vostre suport i la vostra participació en la celebració del Nooruz, l’arribada de la Primavera !!!

Primeres imatges del Nooruz 2011

Moltes i moltes gràcies a les més de 200 persones que vau compartir amb nosaltres la trobada en motiu de la celebració del Nooruz el passat divendres 18 de març a Casa Àsia…  De cap manera podiem preveure tanta gent i una celebració amb tant d’èxit !!!

Us convidem a veure aquestes primeres imatges (en el facebook podeu trobar moltes més) i especialment volem agrair a Tanzilya Faizullaeva les seves interpretacions musicals que ens van acostar a l’ànima d’Àsia Central, a Susana Tornero els seus contes de Nasrudín i a l’Eva Soms i l’Anahita Nassir (i altres membres de Casa Àsia) la fantàstica organització de l’acte… Feliç Nooruz 2011 !!!!

I aquest vespre, celebra el Nooruz !!!

I  aquest vespre, divendres 18 de març,  a les 19h. a Casa Àsia (Sala Ispahan i Sala Manila – Av. Diagonal, 373) té lloc: “Àsia Central a Barcelona. Trobada en motiu de la festa del Nouruz”

Casa Àsia obre les portes per a tothom qui vulgui celebrar el Nouruz i conèixer les tradicions que envolten la festa a cada país, a més  aquesta trobada comptarà amb la interpretació d’unes peces musicals amb el komuz, instrument originari de l’Àsia Central, a càrrec de la nostra amiga Tanzilya Faizullaeva…

Us convidem a compartir una estona amb la celebració de l’amistat i la llum, brindar per la primavera i l’any nou, conèixer nova gent i escoltar bona música !!!

L’entrada és lliure, tanmateix com l’aforament és limitat cal confirmar l’assistència a Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es

US HI ESPEREM !!!!

I també recordeu que demà dissabte 19 de març continuen les celebracions del Nooruz, tant a Barcelona com a Madrid:

Barcelona: Taller: «Com se celebra el Nouruz?»
Taller dirigit a totes les edats per conèixer els orígens de la festivitat del Nouruz als pobles de l’ÀsiaCentral i l’Àsia Menor.

Lloc: Casa Àsia, Sala Ispahan / Hora: de 18.00 h a 19.00 h
Entrada lliure · Aforament limitat / Preguem confirmeu assistència a: Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es

Barcelona: Pel·lícula: «Beshkempir» (Kirguizistan. Aktan Abdykalikov. 1998. 78’)
Dins el cicle de Cinemes d’Àsia Central, i coincidint amb les activitats de la celebració del Nouruz, Casa Àsia presenta la pel·lícula del director kirguís Aktan Abdykaykov, «Beshkempir».

Lloc: Casa Àsia, Auditori Tagore / Hora: 19.30 h / Entrada lliure · Aforament limitat

Madrid: Sopar de Nouruz
L’Associació Hispano-kirguís Sumalak organitza a Madrid un sopar que reuneix desenes d’espanyols icentreasiàtics per celebrar la festa del Nouruz i on podrem tastar el menjar i les begudes tradicionals.

Per a més informació, contacteu amb Luis Sánchez: sumalak.es.kg@gmail.com

I teniu tota la informació a: Programa Nooruz 2011

18 de març a les 19h: Celebra amb nosaltres el Nooruz !!!

I recordeu que aquest divendres 18 de març  a les 19h. a Casa Àsia (Sala Ispahan i Sala Manila – Av. Diagonal, 373) té lloc: “Àsia Central a Barcelona. Trobada en motiu de la festa del Nouruz”

Casa Àsia obre les portes per a tothom qui vulgui celebrar el Nouruz i conèixer les tradicions que envolten la festa a cada país, a més  aquesta trobada comptarà amb la interpretació d’unes peces musicals amb el komuz, instrument originari de l’Àsia Central, a càrrec de la nostra amiga Tanzilya Faizullaeva…

Us convidem a compartir una estona amb la celebració de l’amistat i la llum, brindar per la primavera i l’any nou, conèixer nova gent i escoltar bona música !!!

L’entrada és lliure, tanmateix com l’aforament és limitat cal confirmar l’assistència a Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es US HI ESPEREM !!!!

+ informació: Programa Nooruz 2011

Celebrem el Nooruz !!!! Us esperem el 18 de març a Casa Àsia !!!

Aquest any un conjunt d’entitats i institucions ens hem unit per celebrar el Nooruz, l’arribada de la primavera i l’any nou, a Barcelona i Madrid. Així,  Casa Àsia, l’associació hispano-kirguís Sumalak, l’Associació hispano-Kazakh  Sunkar, AFRACE, l’Associació catalano- kazakh (tot just en procès de creació) i nosaltres mateixos, Amu Daria, amb el suport de les ambaixades dels països de la regió volem donar a conèixer una de les festes més antigues i una bona mostra de la diversitat cultural d’Àsia.

Anomenat Nouruz, Navruz, Nauryz, Navroj… segons on se celebri, aquesta és una festivitat d’any nou d’origen persa que coincideix amb l’equinocci de primavera i està arrelada en els països d’Àsia Central (el Kazakhstan, el Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan, l’Uzbekistan) i gran part del Caucas, l’Iran, l’Afganistan, l’Iraq, Turquia i el Xinjiang xinès.

Tot i les variants de com se celebra el Nooruz a cada un dels països, tant en els rituals com la simbologia, el motiu central és el mateix: donar la benvinguda a la primavera amb una voluntat de renovació i d’harmonia entre les persones. A l’antiguitat, fins i tot les guerres s’aturaven durant els dies que envoltaven el Nooruz, per donar lloc a banquets on no faltava la carn i la sopa tradicional sumalak.

En l’actualitat, les famílies celebren la festivitat durant tot un dia, des del matí fins a la nit, i s’organitzen espectacles als carrers, amb veïns i amics que es troben per menjar, beure i participar en jocs tradicionals junts. El 2009, la UNESCO va incloure el Nooruz com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Aquí teniu el programa amb totes les activitats de Barcelona i Madrid però especialment us volem convidar a compartir l’amistat i brindar per l’any nou el divendres 18 de març  a les 19h. a Casa Àsia (Sala Ispahan i Sala Manila – Av. Diagonal, 373) a: “Àsia Central a Barcelona. Trobada en motiu de la festa del Nouruz”

Casa Àsia obre les portes per a tothom qui vulgui celebrar el Nouruz i conèixer les tradicions que envolten la festa a cada país, a més  aquesta trobada comptarà amb la interpretació d’unes peces musicals amb el komuz, instrument originari de l’Àsia Central, a càrrec de la nostra amiga Tanzilya Faizullaeva… No ens ho podem perdre !!!

L’entrada és lliure, tanmateix com l’aforament és limitat cal confirmar l’assistència a Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es

US HI ESPEREM !!!!

El gran cercle caucasià, per Francisco Veiga

Aquest és un interessant article aparegut en El Periodico de Catalunya el passat 13 d’octubre on l’autor, Francisco Veiga, Professor d’Història Contemporània (UAB) i autor d’El desequilibri com a ordre (2009), fa un anàlisi sobre com l’acció conjunta de Rússia i Turquia en relació amb el Caucas sembla haver estat darrere del desglaç amb Armènia i del paper (o manca de paper) de la Unió Europea com a força catalitzadora del procés.

“La normalització de relacions entre les repúbliques d’Armènia i Turquia ha estat saludada des de diversos mitjans emfatitzant les dificultats d’última hora, que eren les d’esperar. La diàspora armènia veu com se li doblega aquella palanca de poder que podia utilitzar en els països d’acollida: el record del genocidi del 1915. Però el Govern d’Erevan també sap que no pot desairar així com així una diàspora que compta amb més membres que ciutadans té la República, i una força econòmica i política gens menyspreable.

Pel que fa a Turquia, la dreta i ultradreta nacionalistes es posen les mans al cap davant la «traïció» del Govern islamista. Farien qualsevol cosa per enfonsar Erdogan, i és d’esperar que intentin sabotejar la solució al nus gordià xipriota, l’últim gran problema internacional que li queda a Ankara per complir les condicions de Brussel·les. No obstant, el Govern islamista moderat no ha parat de consolidar-se, batent l’oposició en el seu propi terreny. I complint de passada les condicions imposades per la UE en política exterior: una d’elles, la regularització de les relacions amb Armènia i l’obertura de la frontera.

Però el més important aquí és la visió de conjunt. Fa només dos anys, en aquestes mateixes dates, a Europa es considerava utòpica la represa de les relacions turco-armènies. Avui no només s’han restablert, sinó que sembla que de passada s’està a prop de resoldre el contenciós de l’Alt Karabakh entre Armènia i Azerbaidjan, un assumpte encara més espinós, que parteix d’una guerra entre els dos països entre el 1991 i el 1994.

Aquí ha passat alguna cosa: massa canvis en molt poc temps. Pel camí, un seguit de contactes secrets entre turcs, armenis i àzeris i una estranya guerra, la de Geòrgia contra Rússia, amb unes causes que no estan ni de bon tros clares. ¿On ha estat el fil conductor d’aquesta història? Malgrat la solemne presència de Solana a l’acte d’encaixada de mans final entre els ministres d’Exteriors Davutoglu i Nalbandian, la Unió Europea no ha estat la força catalitzadora del procés. Ni tan sols a través de l’Associació Oriental, posada en marxa el mes de maig passat a Praga i impulsada per Angela Merkel. Això tot just comença, i al Caucas tot va molt més ràpid.

La resposta sembla estar en l’acció conjunta de Turquia i Rússia, que d’una manera o una altra s’han posat d’acord en relació amb el Caucas, àrea d’influència comuna. Punt central ha estat la ruptura de l’aïllament d’Armènia, fins ara satèl·lit rus. Al seu torn, i gràcies a les pressions de Moscou, Erevan cedirà a Nagorno-Karabakh, amb la qual cosa Azerbaidjan mantindrà un tracte més relaxat amb Rússia. Tot plegat ha estat possible a partir que Geòrgia, vençuda a la guerra del 2008, ha quedat estratègicament fora de joc. Haurem d’esperar novetats a tota la zona. Armènia entrarà en el recorregut dels gasoductes i oleoductes, i també d’eixos de comunicació. Amb això s’evitarà un camí més llarg i complicat per Geòrgia. Així, el negoci dels hidrocarburs i el seu transport quedarà més concentrat en mans de russos, àzeris i turcs, amb la possible incorporació d’iranians.

En tot aquest joc, Turquia s’està erigint com a àrbitre enfront de les pretensions europees en aquella zona. I així guanya punts en el seu camí cap a la UE. Però hi ha una cosa que encara queda per ajustar en el puzle: la qüestió kurda. La solució, a gust d’Ankara, està en camí: la normalització de relacions amb Armènia possiblement portarà a les pertinents reclamacions de propietats dels expulsats l’any 1915 d’Anatòlia oriental. Avui, tot això pertany a la població local, majoritàriament kurda. D’aquí que la solució del problema que busca Erdogan passi per la defensa de l’status quo a canvi d’una renovada fidelitat política kurda. Sens dubte, al Caucas sud s’està operant un verdader reordenament general, i tots busquen matar els seus respectius pardals d’un sol tret”.

El partit de futbol que va canviar (lleugerament) la història del Caucas

La Revista Est’ acaba de publicar el seu segon número. Aquesta revista nascuda fa pocs mesos per inciativa d’un grup d’estudiants de filologia eslava i enamorats de la cultura dels països de l’Est és un molt interessant espai on trobar articles d’actualitat, esdeveniments culturals, reflexions lingüístiques o articles d’anàlisi sobre la història dels països de l’Est… Un acostament des del respecte, l’estima i l’aprenentatge que de ben segur us interessarà…

En aquest número volem destacar especialment un article de l’Andrés Mourenza, periodista, autor del bloc “Notícias desde Turquia” i autor del llibre “Transcaucasia Exprés”, amb el títol “El partit de futbol que va canviar (lleugerament) la història del Caucas”, una interessant reflexió sobre les relacions entre els diferents veïns del Caucas, en concret entre Armènia i Turquia,  i els darrers moviment econòmics i polítics de la zona:

“Quan va sonar el xiulet de l’àrbitre, el xiulet inicial del partit de futbol que havia estat definit com un dels més importants dels últims anys, jo encara estava buscant un endoll pel meu ordinador. El trasto és un vell portàtil, producte nacional a prova de cops però de baixa autonomia, així que no podia fer altra cosa que trobar una presa elèctrica si volia informar sobre la trobada entre Armènia i Turquia. L’expectació era immensa: uns 200 periodistes havien arribat fins a Erevan per escriure sobre el partit i les noves relacions entre els dos països, però a la tribuna de premsa de l’estadi Hrazdan, construït el 1972, no hi havia pas més de deu endolls i tampoc hi havia prou cadires, però aquest obstacle es podia superar amb una mica de paciència…”