Comença el nou cicle de xerrades de Coneguem el Món, i us convidem a assistir a la jornada que hem organitzat conjuntament: “Conegueu el meu país: Iran des de dins”, que es realitzarà el proper dissabte 27 d’octubre a Casa Àsia.
I recordeu que els dies 24 de gener i 1 de febrer US HI ESPEREM !!!
I desprès de les festes de Nadal continua el 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda”, on Coneguem el Món i Amu Daria, amb el suport de l’agència de viatges VIATICA (podeu visitar la seva web i el seu bloc), us volem convidar a tres noves activitats.
Les dos primeres tindran lloc el proper 24 de gener al Centre Cultural Can Fabra (c. Segre. 24-32 del barri de Sant Andreu de Barcelona). Primer de tot a les 18h s’inaugurarà l‘EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “LA RUTA DE LA SEDA” amb la presència del seu autor Germán Aguilar, escriptor, fotògraf i guia de viatges que ens comentarà els detalls de les imatges i dels seus viatges. En Germán Aguilar ha viatjat en diverses ocasions per les terres de la Ruta de la Seda des de Turquia i fins a Xina i ens ho mostra en una exposició de les seves millors imatges on trobarem rostres, paissatges i monuments que ens portaran a descobrir l’esència i els secrets d’aquesta ruta. L’exposició estarà a Can Fabra fins el dia 31 de gener.
Poc desprès, el mateix dia 24, a les 18.30h tindrà lloc el passi de la pel·licula VIURE (TO LIVE) (Xina, 1994, 132 minuts), dirigida per Zhang Yimou i probablement la pel•lícula més completa del reconegut internacionalment director, i una de les més desconegudes en el nostre país, on ens presenta una història ambientada en el final de la guerra contra el Kuomintang i els anys maoistes. Les escenes sobre la revolució cultural destaquen per ésser un dels millors reflexes d’aquella tempestuosa i trista època de la Xina del segle XX. La crítica l’ha considerat una pel•lícula que mostra moltes de les característiques del poble xinès, la seva personalitat, el seu estoïcisme, i que està banyada pel sofriment i el dramatisme de aquest país mil•lenari en les seves transformacions cap a l’actualitat. Un clàssic imprescindible !!!
I la darrera activitat, amb la que donarem per tancat aquest cicle, serà el TALLER DE TE DE LA RUTA DE LA SEDA tindrà lloc el dia 1 de febrer a les 19.30 h a Viatica (C/ Mateu Ferran, 7, al costat del Mercat de Sant Andreu, Bacelona). Aquest taller ens portarà de la mà de Nàdia Ayasreh i Jordi Castellanos, dons bons amants de la Ruta de la Seda, a descobrir i tastar els diferents tipus de te que es beuen al Pròxim Orient, al Caucas, a l’Àsia Central o a l’Orient més llunyà, i conèixer els seus orígens, la seva història i les seves propietats terapèutiques, a més d’aprendre la manera més correcta de preparar-los.
Aquest taller té les places limitades a 15 persones, per la qual cosa cal inscriure’s abans del dimarts 31 de gener a la següent adreça: coneguemelmon@gmail.com i podeu trobar més informació a la web de Coneguem el Món.
Creiem que totes tres activitats són força interessants i com sempre US HI ESPEREM !!!
El passat setembre el diari Público va fer una entrevista a l’iraniana Shirin Ebadi, advocada i activista pels drets humans i per la democràcia que el 10 d’octubre de 2003 va rebre el Premi Nobel de la Pau, essent la primera ciutadana iraniana i la primera dona musulmana a rebre aquest premi. Us deixem amb la seva lectura que va tenir el següent titular “La igualdad, hasta el día de hoy, no ha existido nunca”:
Aunque el mundo conoció a Shirin Ebadi (1947, Hamadán) el 10 de octubre de 2003, cuando se convirtió en la primera ciudadana iraní y la primera mujer musulmana en recibir el Nobel de la Paz por su defensa de los derechos humanos, especialmente los de mujeres y niños, esta abogada ya era de sobra conocida en el país persa. Allí se convirtió, con 27 años, en la primera mujer juez. Puesto del que disfrutó poco tiempo porque la revolución islámica de Jomeini, cuatro años después, la obligó a abandonar su sueño de hacer justicia. El tipo de justicia que ella defiende desde entonces como abogada y profesora universitaria.
A finales de agosto, la activista pasó por el festival de reggae Rototom Sunsplash en Benicàssim, donde afirmó que para erradicar la corrupción hay que hacer “exactamente lo que ha hecho el 15-M: no ser indiferentes a las cosas que pasan en nuestra sociedad”.
¿Cuándo se dio cuenta de que era discriminada por ser mujer?
La primera vez fue justo después de la revolución. Me dijeron muy claramente: “Como eres mujer, no puedes seguir siendo jueza”. Sentí que estaban siendo muy crueles conmigo, pero no fui la única, ya que Jomeini trató igual a todas las universitarias.
¿Ha sentido miedo por lo que pudiera pasarle por sus ideas y activismo?
Muchas veces. A mi marido lo detuvieron y torturaron, y mi hermana también ha sido perseguida, aunque ninguno de los dos se ha dedicado nunca a la lucha política. Lo he asumido de la mejor forma que he podido, pero no me callarán, porque creo profundamente en la libertad, en los derechos humanos y en la democracia; y seguiré luchando por ellos.
¿Cuál es la situación actual de la mujer en Irán?
Desde la revolución, las libertades individuales de la mujer se han visto muy reducidas pero, aun así, Irán no tiene una política tan prohibitiva hacia la mujer como el resto de la zona. El 85% del alumnado universitario son mujeres y muy activas. En las protestas de Teherán de 2009, tras las elecciones, la mayoría de los participantes eran mujeres. Una de las fallecidas se convirtió en un símbolo de la lucha reivindicativa femenina en Oriente.
¿Es más difícil para la mujer islámica luchar por sus derechos?
A primera vista, sí. Sin embargo, la lucha se traduce de distintas formas según las circunstancias y el momento en el que se encuentra cada sociedad.
¿Cree que en Europa la mujer también está discriminada?
Las mujeres, en cualquier parte del mundo, están discriminadas desde que nacen. Aunque la ley otorgue los mismos derechos a hombres y mujeres, la realidad es bien diferente. La igualdad, hasta el día de hoy, no ha existido nunca.
¿Por qué, pese a la ley, la realidad es discriminatoria?
Por la cultura patriarcal que existe en todas las sociedades. Por ejemplo, en su país, el salario de una mujer con el mismo empleo que un hombre es casi siempre menor. O, respóndame: ¿cuántas presidentas de consejos de administración de grandes empresas hay en España?
¿Cuál es la importancia de la educación para cambiar el sistema?
La educación es la forma más profunda de llegar al fondo de las personas, a las nuevas generaciones, y cambiar así ideologías y culturas. La discriminación hacia la mujer tiene su raíz en la cultura y un cambio en ella sólo puede llegar desde la educación.
¿Por qué cree que los movimientos indignados, como el 15-M, han surgido ahora?
No cabe duda de que el planeta es una pequeña aldea. El movimiento de España es conocido en todo el mundo y se ha trasladado a otros países. La corrupción se ha convertido en uno de los grandes retos de la sociedad actual y la situación económica de España muestra el resultado de políticas equivocadas que se han tomado en los últimos años. La gente, a través de ese movimiento, se manifiesta en contra de los políticos. Les piden cuentas y esa es la verdadera democracia, un país en el que ciudadanos preguntan a los políticos: “¿Por qué habéis hecho esto?”. La responsabilidad de un ciudadano en democracia va mucho más allá del voto.
De nou, us volem convidar a unes activitats del 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” que organitzem amb el suport i la col·laboració delCIAJ (Centre d’Informació i Asessorament per a Joves):
El proper dimecres 23 de novembre a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) tindrà lloc el pasi de la pel·licula LA BODA DE TUYA dirigida pel xinès Wang Quan’an. Aquest film vol ser un testimoni de la vida i la cultura mongol, en concret a la província xinesa de la Mongòlia Interior, abans que desaparegui ja que la industrialització i les administracions locals estan obligant els pastors a abandonar aquell territori desèrtic.
Guardonada amb l’Ós d’Or del Festival de Berlín 2007 ha rebut crítiques d’aquest tipus: “Amb una història francament interessant situada a la Mongòlia rural, una interpretació immillorable, una música excepcional i una fotografia magnífica accedim a un món desconegut per nosaltres a través de la duresa de la vida de Tuya, una dona humil, i, alhora, extraordinària, com tantes altres que no arriben a les notícies però que, en realitat, existeixen. Un relat commovedor que no cau en el sentimentalisme…”
I el dia següent, el dijous 24 de novembre en el mateix CIAJ també a les 19h, hi haurà la conferència VIATGE AL’ORIENT DE LA RUTA DE LA SEDA a càrrec d’en Germán Aguilar (nòmada perpetu pels camins que uneixen Europa i Àsia) i Eduard Balsebre (viatger durant nou mesos per l’orient de la Ruta de la Seda). Tots dos han estat aquest estiu per Àsia Central, i ara ens acompanyen en el descobriment de mítiques ciutats i els seus basars orientals…
Esperem que aquestes dues propostes us siguin atractives i ens veiem els dies 23 i 24 de novembre al CIAJ… US HI ESPEREM !!!
Pd. I en properes setmanes continuarà el 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” amb més activitats…
I aquesta tardor continua el 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda”. Així, aquest novembre i amb el suport i la col·laboració del CIAJ (Centre d’Informació i Asessorament per a Joves) organitzem dues noves activitats.
En concret, el proper dimecres 23 de novembre a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) tindrà lloc el pasi de la pel·licula LA BODA DE TUYA dirigida pel xinès Wang Quan’an. Aquest film vol ser un testimoni de la vida i la cultura mongol, en concret a la província xinesa de la Mongòlia Interior, abans que desaparegui ja que la industrialització i les administracions locals estan obligant els pastors a abandonar aquell territori desèrtic.
Guardonada amb l’Ós d’Or del Festival de Berlín 2007 ha rebut crítiques d’aquest tipus: “Amb una història francament interessant situada a la Mongòlia rural, una interpretació immillorable, una música excepcional i una fotografia magnífica accedim a un món desconegut per nosaltres a través de la duresa de la vida de Tuya, una dona humil, i, alhora, extraordinària, com tantes altres que no arriben a les notícies però que, en realitat, existeixen. Un relat commovedor que no cau en el sentimentalisme…”
I el dia següent, el dijous 24 de novembre en el mateix CIAJ també a les 19h, hi haurà la conferència VIATGE A L’ORIENT DE LA RUTA DE LA SEDA a càrrec d’en Germán Aguilar (nòmada perpetu pels camins que uneixen Europa i Àsia) i Eduard Balsebre (viatger durant nou mesos per l’orient de la Ruta de la Seda). Tots dos han estat aquest estiu per Àsia Central, i ara ens acompanyen en el descobriment de mítiques ciutats i els seus basars orientals…
Esperem que aquestes dues propostes us siguin atractives i ens veiem els dies 23 i 24 de novembre al CIAJ… US HI ESPEREM !!!
Pd. I en properes setmanes continuarà el 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” amb més activitats…
Avui us volem mostrar les primeres imatges del 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” que es va iniciar aquest mes d’octubre i aprofitar per avançar-vos algunes de les activitats que organitzarem aquest novembre.
Així, us propossem que us reserveu el proper dijous 17 de novembre del 2011, a les 19h a Centre Cultural Can Fabra (Barcelona) ja que Coneguem el Món organitza una xerrada amb el títol “EL TRANSSIBERIÀ” a càrrec de l’historiador Albert Planas, que ens mostrarà les seves aventures en aquest mític tren: el seu viatge en solitari en el tren Transsiberià (la via fèrria que uneix la Rússia europea amb les províncies russes de l’extrem orient, Mongòlia i la Xina).
Pocs dies després, el dimecres 23 de novembre a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) tindrà lloc el pasi de la pel·licula LA BODA DE TUYA dirigida pel xinès Wang Quan’an. Aquest film vol ser un testimoni de la vida i la cultura mongol, en concret a la província xinesa de la Mongòlia Interior, abans que desaparegui ja que la industrialització i les administracions locals estan obligant els pastors a abandonar aquell territori desèrtic.
I el dia següent, el dijous 24 de novembre en el mateix CIAJ també a les 19h, hi haurà la conferència VIATGE AL’ORIENT DE LA RUTA DE LA SEDA a càrrec d’en Germán Aguilar (nòmada perpetu pels camins que uneixen Europa i Àsia) i Eduard Balsebre (viatger durant nou mesos per l’orient de la Ruta de la Seda). Tots dos han estat aquest estiu per Àsia Central, i ara ens acompanyen en el descobriment de mítiques ciutats i els seus basars orientals…
I ara si us deixem amb les imatges:
Avui, des d’Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, us volem presentar les primeres sessions d’un nou cicle d’activitats que hem preparat per aquesta tardor per tal de donar a conèixer els països, les cultures i les tradicions de la Ruta de la Seda.
Així, la propera setmana i amb el suport i la col·laboració del CIAJ (Centre d’Informació i Asessorament per a Joves) organitzem dues activitats, en concret, el proper dimecres 19 d’octubre tindrà lloc a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) una sessió de Contes de la Ruta de la Seda.
De la mà i les paraules de Susana Tornero, narradora oral, viatjarem acompanyant les caravanes de la Ruta de la Seda pels confins del Tibet, l’Índia, l’Uzbekistan,el Kirguizistan o la Xina.
La Susana es dedica a col·leccionar i contar històries d’arreu del món que ens seduiran com les narracions orals del Balutxistan, els contes d’arrel persa del Panjab o les divertides històries del mestre Nasreddín arribades des del cor de la mil·lenària Bukharà a l’Uzbekistan…
Aquestes històries, que narra de meravella la Susana, són històries per a un públic adult… un viatge pel món, aquest cop per Àsia, a través dels seus contes com si fossin espècies que condimenten els secrets dels millors plats i acaben en una deliciosa sessió per assaborir-la en companyia del públic, que és qui dona el toc definitiu a les històries i les fa sempre noves, úniques.
I el dia següent, el dijous 20 d’octubre en el mateix CIAJ també a les 19h, hi haurà el pasi de la pel·licula turca “Vizontele”, una pel·lícula de l’any 2001, escrita i dirigida per Yilmaz Erdogan i codirigida per Omar Faruk Sorak, basada en els records de la infantesadel guionista i director.
L’argument té lloc als anys ’70 en una petita població de la província de Van (en l’extrem oriental de Turquia, en una zona de tradició armènia i fronterera amb Iran) que viu entre la sorpresa i la incomprensió l’arribada per primera vegada de la televisió a aquestes terres.
Aquesta pel·lícula va significar el primer gran èxit comercial del cinema d’aquest país després de dècades on només es produïen dos o tres pel·lícules a l’any. Gràcies als seus guardons, i malgrat no haver tingut una bona distribució arreu del món, ha estat el primer exponent del cinema turc del segle XXI que tot just ara comença a ésser reconegut.
Esperem que aquestes dues propostes us siguin atractives i ens veiem els dies 19 i 20 d’octubre al CIAJ… US HI ESPEREM !!!
Pd. I en properes setmanes més activitats…
Avui us volem convidar a la inauguració de l’Exposició “La Ruta de la Seda” de la mà de Germán Aguilar (El Último Bazar) amb un recull d’imatges de la ruta més històrica de tota Àsia..
L’exposició tindrà lloc el proper dilluns 11 de juliol, a les 19 h al CIAJ (Centre d’Informació i Assessorament per a Joves – c. Sant Oleguer, 6-8).
Aquesta exposició forma part de la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona organitzada per l’Ajuntament de la ciutat.
Durant l’acte connectarem via videoconferència amb el Germán que en aquests moments es troba perdut (o potser, trobat en algunes mans acollidores) en un punt desconegut entre Istanbul i Pequín….
Us hi esperem !!!!
Pd. I recordeu que pocs dies després, el 20 de juliol, organitzem, també en el marc de la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona, un nou taller de togyzqumalaq, el joc de mancala que s’hi juga tradicionalment al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, parts de la Federació russa (Atlai, Khakàssia, Tuva), la Mongòlia occidental i a altres regions de Mongòlia i la Xina.
El passat 11 de març, La Contra de La Vanguardia publicava una entrevista a Marzban Cooper (definit pel periodista com a “parsi zoroástrico en el mundo digital”) i aquí us deixem amb la seva lectura:
“Marzban me recibe en una vieja nave industrial del Poblenou que albergó a principios del siglo XX una fábrica de hélices para aviones. Ahora acoge una agencia creativa multipremiada (www.herraizsoto.com) de la que es socio y que apuesta por experimentar ideas nuevas para entornos digitales (su estrella es la herramienta Ommwriter: www.ommwriter.com/media) y publicitar marcas. Marzban viene de una cultura exótica -de los 120.000 zoroástricos del mundo, sólo hay dos en Catalunya: él y una amiga-, y de una familia muy nómada, pero eso le moldeó para adaptarse a un planeta sin fronteras: habla en inglés a sus colegas y se proyecta sin complejos hacia un mundo globalizado.
Tengo 42 años. Nací en Bombay, viví en Nigeria, Gran Bretaña, Alemania y, ahora, en Catalunya. Soy ingeniero y socio de una agencia interactiva de creación publicitaria. Vivo en pareja y no tengo hijos. ¿Política? Tolerancia y convivencia. Soy zoroástrico: creo pero no practico.
Así que zoroástrico…
Sí. Mi abuelo era sacerdote del culto zoroástrico. Es una religión muy, muy antigua.
¿Cuán antigua?
Con raíces 1.500 años antes de Cristo, cuajó en Persia en el siglo VI a.C: es anterior al islam, al cristianismo, al judaísmo… ¡Es el primer monoteísmo!
¿Qué Dios veneran?
Ahura Mazda, y por eso al zoroastrismo se le denomina también mazdeísmo. El fuego simboliza la divinidad.
¿Y el término zoroastrismo?
Deriva de Zoroastro (en griego) o Zaratustra (en persa), el profeta de esta religión, nacido en Irán en el siglo VI a.C.
Persa, pues.
El zoroastrismo fue la religión del imperio persa. Una comunidad persa emigró hace mil años –llevaban en el barco el fuego sagrado– y se asentó en India, en Guyarat: por eso somos parsis. Yo nací en su seno.
¿Y qué se siente usted: persa, indio…?
Indio de raíz persa, lengua guyaratí y religión zoroástrica, criado en África, educado en inglés y alemán…, y ahora hablo castellano y catalán, y mi casa es Barcelona.
¿Qué propugna su religión?
Un monoteísmo muy respetuoso con los cuatro elementos de la naturaleza… Por eso, cuando alguien muere, en vez de contaminar los elementos quemando su cadáver (aire y fuego), enterrándolo (tierra) o arrojándolo al agua, su cadáver se deposita en la torre del silencio…
¿Qué torre es esa?
Una torre redonda, cerrada y protegida, en cuya azotea se deposita el cadáver para que los buitres vayan devorándolo.
¿Así acabó su abuelo?
Acabó enterrado en Londres. De mayor, se volvió más práctico… Y la verdad es que en Londres vuelan pocos buitres…
¿Qué le gusta más de su religión?
Es una religión de la buena vida. Sin hábitos ni normas dietéticas restrictivas, y sólo tres mandamientos básicos: buenos pensamientos, buenas palabras, buenas acciones.
¿Qué estampa de su niñez fue más zoroástrica?
Recuerdo las ofrendas al agua: íbamos al mar o a un lago y ofrendábamos flores y arroz a las aguas…
Creí que adoraban el fuego…
Como símbolo: ¡un fuego debe arder siempre en el templo! Los sacerdotes como mi abuelo tenían una misión: que jamás se apagase el fuego. Mi abuelo estuvo años en la comunidad parsi de Yemen, y al retornar a India, colocaron el fuego en un contenedor especial, para transportarlo en avión de vuelta a Bombay…
Viene usted de un mundo arcaico: ¿a qué se dedica?
¡Soy ingeniero! Mi padre ya lo era: los parsis somos pocos, sólo 60.000 entre mil millones de indios…, ¡y tuvimos que espabilarnos! Los parsis son muy florecientes…
¿En qué ámbito se ha espabilado?
Gestiono una agencia creativa de publicidad digital, interactiva. Y somos fábrica de ideas, con ánimo de experimentarlas, sin tener miedo al fracaso: ¡y ya hemos cristalizado alguna idea con éxito…!
¿Cuál?
Una aplicación de ordenador para escritores, poetas, periodistas…
¿Sí?
Se llama Ommwriter: descarga una pantalla que incentiva tu capacidad de concentración y estimula tu creatividad…
¿En qué consiste esa pantalla?
Es muy sencillo: unos fondos de ciertos colores suaves y tamizados (basados en los principios de la cromoterapia: unos fomentan la serenidad, otros la creatividad…), ciertos sonidos melódicos (varios para elegir), y cuatro tipos de letra para elegir.
¿Y nada más?
Nada, simplicidad. La gente ha llegado a tales umbrales de saturación de ventanas, datos, opciones, multitareas…, que estamos desbordados: ¡necesitamos un espacio de tranquilidad para estar a solas, sin nada más! Y eso ofrecemos: ¡en Japón es ya la aplicación para Mac más descargada!
Muy zen, veo.
Uno de los sonidos es el de cuencos budistas; otro, los que oye el feto en el útero; otro, el del pasar páginas en una biblioteca…
¿Puede ser útil para niños y jóvenes en sus ordenadores de escuelas?
Les puede ayudar a volver a concentrarse, a recuperar su capacidad de leer. ¿Qué niño lee ya…? De niños, nuestros padres nos reñían: “¡Niño, no leas en la mesa!”. ¿Se acuerda, ja, ja…? Ahora sólo veo leer a mis primos de la India, aquí no veo a niños leer…
Profusión de pantallas… ¿Por dónde cree que irá el futuro digital?
Ha llegado la hora de regresar a los orígenes, a la simplicidad del lápiz y papel: ¡esa vía queremos recrear con esta aplicación!
¿Y cómo ve las redes sociales?
¿Es calidad de vida esclavizarte a Twitter, Facebook, mirar portadas, los e-mails? ¿No estaremos convirtiéndonos las personas en periféricos de nuestros terminales…? Estamos demasiado dispersos… Y así no nos damos ocasión para crear ideas nuevas. Por tanto, prefiero ir contra corriente…
Es arriesgado…
Noto en España mucho miedo al fracaso…, y eso os frena. Hay que superar ese miedo: ¡cada fracaso es un aprendizaje! Aquí la gente, en cambio, prefiere ser funcionaria, y veo que hay miedo a pensar a lo grande…”
Amu Daria 
