Ja tenim el video del Nooruz 2010

I avui, us presentem  el video realitzat per l’amic Daniel Rincón en el marc de la celebració del Nooruz que vam organitzar  el passat 20 de març… Moltes gràcies Dani i esperem que us agradi… personalment se’m fa la boca aigua… ummmm…

Nooruz 2010: Feliç Any Nou i Primavera !!!

cartell2El passat dissabte 20 de març a les 18.32 h va arribar la primavera a Barcelona i poques hores després prop de seixanta persones es van trobar a Barcelona per celebrar el Nooruz (نوروز , Nouruz, Наврyз  – nou dia o llum del dia –) la festa tradicional iraniana de l’any nou, que comença en el moment en el qual té lloc l’equinocci de la primavera. Aquesta celebració també forma part dels diferents pobles que han compartit la cultura persa i d’altres d’arreu del món que han fet seves tradicions mil·lenàries com el zoroastrisme.

Així, aquesta festa se celebra a indrets tan diversos com Iran, Afganistan, Tadjikistan, Kurdistan, Uzbekistan, Azerbaijan, Kazakhstan, Kirguizistan, Xinjiang, Turkmenistan, Caixmir, Baltistan, el Caucas, algunes zones dels Balcans (Macedònia, Bòsnia, Albània, etc…),  o algunes zones d’Irak o de l’Índia. I per primer cop (i gràcies a les propostes que vau presentar en el primera trobada del Barcelistan) i com Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, ens vam animar a  celebrar l’any nou…

Una mica abans de les 22h  ens vam trobar a l’Ateneu de la Flor de Maig del barri del Poble Nou de Barcelona per tal de compartir un menú de plats típics dels diferents països d’Àsia que celebren el Nooruz: així per començar, vam gaudir del Kashk-i badenjun (puré d’albergínia) i del Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) provinents de la cuina iraniana i de l’amanida d’Àsia Central, Navruz. Més tard, vam tastar la Shurpa Kaytnama (sopa de verdures amb anyell) típica dels hiverns de l’Àsia Central,  el millor Plov de l’Uzbekistan i una versió vegetariana (i no picant) dels Laghman de Xinjiang. I per acabar vam gaudir d’una deliciosa tarta Medovik, i tot plegat, acompanyat per l’aigua, el te i el vodka…

Les primeres sensacions han estat molt i molt  positives: bon humor, descobriments, riures,  bon menjar, emocions, una mica de vodka, una mica de te, abraçades, complicitats, nous projectes, noves amistats  i nous aprentatges… i aquí van les primeres imatges (podeu trobar moltes més al facebook) d’aquesta festa on ens vam trobar persones provinents d’arreu: Uzbekistan, Tartaristan, Rússia, Itàlia, Argentina i  òbviament, catalanes… Estem encantats !!!!

Taula2 G2
g16 G5
g6 Plov Uzbek 2
G7 cuina8

Resta donar les gràcies als cuiners i cuineres, a  tothom que va participar, a tothom que no va poder venir però que va estar entre nosaltres (i només direm alguns noms però segur que ens deixem molts: Asyl, Manu, Elmira, Xavi, Adina, Bekhzod,  Eva, Núria, Victor, Mariona, Susana, Caro, Jordi Hayri, Tuba,  Eva, Pilar, Jordi, Noemi, Carles…), enviar una forta salutació als companys i als amics de Sumalak a Madrid (que també van celebrar per primer cop el Nooruz), i a tothom que ens ha ajudat a difondre el Barcelistan, especialment als blocaires, “feisbuquers” i a l’Observatori d’Àsia Central….

I acabem desitjant-vos un any nou ple de vida, salut,  bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat…

FELIÇ NOORUZ !!!!

g12 g10

Nooruz 2010: Canvi d’hora, sopem a les 21.30h !!!!

Xerrades-nou ruz 063Tal com us vam comentar el sopar tindrà lloc demà dissabte 20 de març  a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 – entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -)  al barri del Poble Nou de Barcelona.

Tanmateix, i degut a l’èxit de la convocatòria (ja som més de 50 persones), ens hem vist obligats a buscar una sala més gran i això ens ha significat un petit canvi en l’hora d’inici del sopar, així

Començarem a les 21.30h.

També, ens veiem obligats a no acceptar més confirmacions (a partir d’avui divendres a les 8 del matí)  per acompanyar-nos al sopar… Ho sentim molt …

Per qualsevol consulta no dubteu en escriure’ns a info@larutadelaseda.cat i FELIÇ NOORUZ !!!!

El 20 de març a Barcelona: Feliç Nooruz !!!

IMG_1107Ja tenim a punt tots els aspectes bàsics per celebrar l’any nou i l’arribada de la primavera… El sopar tindrà lloc el proper dissabte 20 de març a les 20.30 h a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 – entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -)  al barri del Poble Nou de Barcelona.

A on, i gràcies a les mans d’un cuiner uzbek i l’experiència culinària d’alguns companys/es de l’associació, disposarem d’una autèntic àpat amb els següents plats de la tradició persa i d’Àsia Central:

Entrants: Kashk-i badenjun (puré d’albergínia), Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) i Navruz (amanida d’Àsia Central).

Primer plat: Shurpa Kaytnama (Sopa de verdures amb anyell).

Segon Plat: Plov (l’arròs amb carn més tradicional d’Orient).

Postres: Baklava (Pastissets elaborats a base de pasta de nous).

Begudes: Te i/o aigua (Nota – Si es desitja consumir qualsevol altra tipus de beguda, es pot comprar en el Bar de l’Ateneu o bé portar des de casa sense cap tipus de problema).

El preu del sopar és de 17 Euros per persona. Les parades de transport públic més properes són: Metro (Estacions Llacuna i Poble Nou, línia 4), Bus (6, 26, 36, 71 i 141) i Bicing (Estació 165 – Carrer del Doctor Trueta).

Si us sembla suggeridora la proposta, us demanem que CONFIRMEU L’ASSISTÈNCIA ABANS DEL DIJOUS, indicant un telèfon de contacte al correu  info@larutadelaseda.cat, així com que ens especifiqueu quantes persones vindran al sopar amb vosaltres i ens indiqueu el nom o els noms d’aquestes persones…

Esperem les vostres notícies !!!!

Ja tenim el proper BARCELISTAN: Celebrem el NOORUZ

nouruz1Amigues i amics, finalment ja hem fet la suma dels vosts rebuts aquestes dies i ja tenim un munt de propostes per les properes trobades del Barcelistan. En concret, han votat 21 persones (moltes gràcies !!!), ja sigui a aquesta web o als blocs, per correu o al facebook i el resultat, en les seves primeres  posicions,  és……

1.-  Xerrades sobre viatges / Presentació de rutes per Àsia Central – 9 vots

2.- Sessions de “records d’infantesa” (A partir de fotografies familiars o de l’infantesa presentar diferents records o anècdotes que permetin conèixer la cultura del país) – 7 vots

3.- Celebració del “nooruz” d’aquest any (el 21 de març) – 6 vots

4.- Degustació de begudes d’Àsia Central / Taller de te / Taller de vodka – 6 vots

5.- Organitzar un viatge en grup a algun país d’Àsia Central – 5 vots

6.- Conferències sobre viatges o personatges històrics (Marco Polo. Clavijo, Omar Jayyam, Avicena, Ibn Batuta, Manas,etc.) – 5 vots

7.- Organització de sopars (acord amb algun restaurant) amb cuina d’Àsia Central – 4 vots

8.- Cicle sobre Àsia Central o sobre algun dels seus països (Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, etc.) on en quinze dies s’organitzin conjuntament exposicions, conferències, tallers, música, moda, literatura i altres activitats. – 4 vots

9.- Sessions de contes de la Ruta de la Seda i Àsia Central – 4 vots

10.- Taller de rus per viatjar (3h-6h.) – 3 vots…. i moltes més….

I seguint aquests resultats us volem propossar la propera activitat del Barcelistan, en concret, i ja que s’acosta l’arribada de la primavera i per tant el Nooruz, FER UN SOPAR EL DISSABTE  20 de MARÇ a Barcelona. com ho veieu…?

nooruzLa idea és trobar-nos, conèixer i celebrar el nooruz (“nouruz” o “no ruz”, nou dia – l’any nou a Iran, Àsia Central, algunes zones de Turquia, l’Azerbaijan, l’Afganistan i altres zones d’Àsia- ), compartir tradicions:  menjar fruites seques,  gaudir dels set elements (vida, salut,  bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat), estrenar roba, i donar la benvinguda a la primavera…

En aquest moment estem acabant de concretar el lloc (un local o restaurant on per un preu al voltant de 15 €  – més o menys-puguem estar la mar de bé) però necessitem saber quanta gent pot estar interessada, per la qual cosa us demanem que ens escriviu a info@larutadelaseda.cat i us apunteu prèviament al sopar, per poder calcular la logística de l’espai.

De moment res més, si us plau feu difussió entre amics/gues i coneguts/des…. i FELIÇ NOORUZ !!!

Marco Polo i altres novetats literàries

Avui us volem presentar algunes novetats literàries o reedicions que pensem que poden ésser interessants per tots els amanst de la Ruta de la Seda i els viatges.

Comencem amb un clàssic que no havia estat encara editat en català, “La descripció del món” de Marco Polo (Edicions Proa, 2009): Durant segles, els viatges de Marco Polo han donat forma a la imatge d’Orient dels europeus. Fill d’una família de mercaders venecians, Marco Polo va deixar Europa amb el seu pare i el seu oncle el 1271 per iniciar un viatge meravellós per la famosa ruta de la seda fins a la Xina, governada pel gran emperador mongol Kublai Khan… Un petit extracte: “Cavalcant tres jornades es troba la ciutat de Giandú, i la va fe construir Khublai. En aquesta ciutat el Gran Khan ha fet contruir un bellísim palau de marbre i pedres precioses, i les habitacions són totes daurades. I als voltants d’aquell palau hi ha un mur de quinze milles i, a dins, hi havia rierols, prats i fonts…

El segon llibre, és una de les novel·les més premiades darrerament de la literatura xinesa, “Faltan Palabras” de  Zhang Jie (Miscelanea Editorial, 2009) on l’autora, candidata al Premi Nobel, narra el segle XX de la Xina a través d’un ‘alter ego’ que perd la raó quan va a escriure les seves memòries… Tot això succeïx un matí de tardor de l’any 1948. Des d’aquest instant els records que s’atropellen en el seu cap i les paraules que no es capaç de trobar van a conformar la pròpia escriptura del llibre, la seva història o històries de manera inconnexa i a cops, esclats compulsius de la seva memòria capritxosa. Des d’aquest instant i d’una manera fragmentaria comença a esbossar-se el retrat d’aquesta dona que té molts punts en comú amb l’autora… Us deixem aquest enllaç al bloc Letratlántica que us pot descobrir una mica més l’obra.

També, volem destacar una novetat de l’Editorial Debate d’aquest any 2009, “Entre los creyentes” de V.S. Naipaul , una aproximació personal i única al món musulmà tradicional i una crònica d’un dles millors escriptors de viatges del segle XX. Aquest llibre és la crònica del viatge de V.S. Naipaul per Iran, Pakistan, Malàsia i Indonèsia, essent els seus protagonistes  els musulmans que va conèixer en aquests viatges, homes i dones joves que lluitaven per recuperar la puresa original de la seva fe.Us deixem amb un breu extracte: “Sadeq iba a acompañarme desde Teherán hasta la ciudad santa de Qom,a unos ciento sesenta kilómetros al sur.Yo no conocía a Sadeq; todo se había organizado por teléfono. Necesitaba un intérprete iraní, y me habían dado el nombre de Sadeq en una embajada. Sadeq estaba libre porque, como muchos iraníes después de la revolución, se había quedado sin trabajo.Tenía coche. Cuando hablamos por teléfono me dijo que lo mejor sería ir a Qom en su coche, que los autobuses iraníes eran espantosos y podían conducirlos a una velocidad de vértigo personas a las que en realidad no les importaba nada….

I per acabar una de les nostres obres preferides, que tot just acaba de reeditar-se, “El cielo azul” de Galsan Tschinag, una petita joia de la literatura ambientada a Mongòlia: Aquesta novel·la curta, basada en la pròpia vida de l’autor, recrea la seva infantesa en l’estepa amb els pobles nòmades de Mongòlia i il·lustra la seva contínua lluita per la supervivència, les seves cerimònies, les seves festes o la manera que el món modern els envaïx i canvia… “El dia solia començar en la yurta contant els somnis que s’havien tingut durant la nit, i això sovint provocava alegries i també preocupacions, tal com podia llegir-se en els rostres dels oïdors…” Així comença aquesta història ambientada a Mongòlia. El jove protagonista, el major desig del qual és posseir un ramat propi i una botiga en l’estepa per a viure amb la seva benvolguda àvia, ha tingut un somni dolent: ha somiat que el seu gos Arsylang cau malalt i mor. El temps i l’experiència li van a revelar l’importants i diferents que poden ser les coses quan es viuen…

Bé, esperem que us agradin… un clàssic dels relats de viatges, una ullada a la vida a la Xina dels segle XX, una ruta per Iran, Pakistan i altres indrets asiàtics i un meravellosa història de la vida a Mongòlia… i per cert, recordeu que en la nostra secció de llibres anem afegint nous títols i fa pocs dies hem creat una secció de GUÍES DE VIATGE amb les editorials més conegudes (Lonely Planet, Guía Azul, Petit Futé, Olizane, etc…)  bones lectures i bons viatges !!!

PD. I ben aviat us informarem del resultat de les votacions del BARCELISTAN… estem ja en el recompte de vots…

Receptes i costums gastronòmics d’Iran

Ana Maria Briongos, escriptora i viatgera,  va ser alumna de filologia en la Universitat de Teheran i durant un període de gairebé deu anys va treballar en Aniran i Afganistan com assessora i intèrpret. A més, ha escrit llibres de viatge sobre  Afganistan (Un Hivern en Kandahar), Aniran (La cova d’Alí Babá i Negre sobre Negre) i l’Índia (Això és Calcuta!), basats en els seus viatges i experiències personals que també podem trobar en el seu bloc Pasión viajera . Entre els seus llibres, avui us destaquem el llibre de gastronomía  “Iran. Receptes i costums gastronòmics” fet conjuntament amb el seu fill (i cuiner) Quico Alsina. Podeu comprar el llibre a aquest enllaç o baixar la seva versió en pdf:

“Aquell que a l’Iran depengui dels restaurants per alimentar-se no coneixerà la diversitat i sofisticació de la cuina iraniana ja que no hi ha una cultura de la restauració. Els menjars variats i ben elaborats es troben a les cuines de les cases, i és a les cases on es desenvolupa la vida social. Els iranians són molt acollidors i qualsevol visitant no tardarà gaire a poder entrar i tastar les delícies culinaries d’alguna familia. Aquest llibre vol donar-vos a conèixer una cuina sofisticada i uns costums gastronòmics que formen part de la cultura persa, una cultura mil·lenària…”

MÉS ENLLÀ: Ankara-Divrigi, l'home del compartiment 16

En tren d'Ankara a Divrigi“M’agraden els trens. M’agrada situar-me a l’andana i imaginar les grans rutes que s’hi poden fer.

M’agraden els trens. M’agrada seure al vagó restaurant i assaborir un fumejant cafè mentre el paisatge canvia a gran velocitat.

M’agraden els trens. Hi trobo un punt de romanticisme que no em dóna cap altre mitjà de transport.

Quan pujo a un tren per recórrer una llarga distància, sempre recordo aquelles pel·lícules de blanc i negre en què un home, vestit amb tratje gris i barret, cigarreta en mà, s’acomiada de la seva amant. Ella, amb un posat elegant, s’eixuga les llàgrimes en un mocador finament brodat.

El tren em fa recordar quan, de petits, el meu germà i jo sortíem al balcó de casa els avis per veure’ls passar i imaginar-nos que érem dos passatgers que marxaven en un gran recorregut.

Però sobretot, m’agraden els trens, perquè deixen volar la meva imaginació i em porten records ja oblidats.”

I en un gran recorregut ara mateix es troben la Núria Borràs i en Lluís Bono, els infatigables viatgers de Més enllà, que ens relaten en el seu bloc – i com sempre de meravella-  el seu viatge per Turquia i Iran que va començar a principis d’octubre i els porta des d’Istanbul a Mashad, seguiran les passes de les caravanes a través de l’Anatòlia Central, Dogubeyazid, el Mar Caspi i Mashad i continuaran per la ruta sud d’Iran, visitant les ciutats del desert, Persèpolis i Isfahan, de qui diuen que és “la meitat del món”…

Realment, no ens ho podem perdre… bona lectura…

foto blog iran3

Entrevista a AMIN MAALOUF: “Avui totes les guerres d’Occident passen per Palestina”

Amin_MaaloufFa dos dies, la “Contra” de La Vanguardia publicava aquesta entrevista a Amin Maalouf,escriptor i periodista libanès, autor de genials obres com “Samarcanda”, “Les croades vistes pels àrabs”, “Lleó l’africà”, “La roca de Tanios”  o “Els jardins de Llum”. on planteja una visió molt interessant de la situació política del Pròxim Orient, de Turquia, del món àrab, d’Iran o del paper d’Obama a l’escena mundial. Estem segurs que val la pena fer una bona lectura i reflexió:

“… Los árabes somos los grandes perdedores del Siglo XX y de lo que llevamos del XXI.

– ¿Por qué?
Porque en el medievo extendimos nuestro imperio desde la península ibérica hasta las remotas estepas asiáticas, pero después perdimos la batalla de la modernidad ante Occidente y, tras la Revolución Industrial, ya fuimos convertidos en sus colonias…

– ¿Por qué no copiaron a Occidente como Japón o ahora China o la India?
Porque nosotros tenemos a Europa demasiado cerca para olvidar la derrota así que, si tu enemigo tiene la modernidad y la tecnología,.. ¿Qué te queda? pues sólo te queda tu tradición y tu pasado de esplendor, por eso todos los movimientos que triunfan en el islam reivindican ese pasado.

– Van con los talibanes hacia el medievo.
Y por eso tantos árabes jalean las derrotas, porque, a falta de victorias, para nosotros quien simplemente es capaz de resistir ya encarna nuestra dignidad: desde Naser – no ganó nunca una batalla-pasando por Arafat hasta el gran perdedor de lo que va de siglo: Sadam Husein.

– Su lista de vencidos ya es muy larga.
Y en lo que va de este siglo muchos árabes siguen humillados y jaleando guerras perdidas desde Iraq a Afganistán…

– ¿Ha cambiado algo?
Otro Husein nos ha dado una esperanza. La primera victoria de Occidente que podría no ser nuestra derrota ha sido la de Barack Hussein Obama.

– Pronto hará un año.
Eso también me preocupa: Obama tiene un plan para Oriente Medio, el primero en el que realmente he creído… Y le aseguro que hasta ahora no me había creído ninguno.

– Cuéntenos.
No es tanto la fórmula mágica como el modo de plantearlo que propone: mapa sobre la mesa ¡todo a la vez, todos a la vez y ya!

– ¿Sin hojas de ruta, condiciones, pasos previos, etapas…?
Ese ha sido el gran error hasta ahora: fijar condiciones previas, porque ¿Qué ofreces a quienes se benefician de la actual situación a cambio de que renuncien o modifiquen algo, por ejemplo los asentamientos? ¿Qué les das a cambio?

lavanguardia.pdf– ¿. ..?
Nada y nadie hace nada por nada. Por eso tiene que haber una solución de golpe que integre a todos en ella y pactada en conjunto; que ofrezca a todos toda la paz para siempre a cambio de concesiones ahora.

– Siempre habrá reticentes.
Sí, pero si se logra un acuerdo global para la mayoría, quienes no lo acepten serán radicales que acabarán quedando en los extremos y ya no tendrán poder para paralizarlo.

– ¿Con qué contenido?
Tiene que detallarse sólo en ese momento y no puede dejarse margen para reconsiderar, regatear, forcejear… Pudrir el acuerdo. Y el tiempo vuela: tiene que ser ya pronto o se habrá perdido la “ventana de oportunidad” de la elección de Obama.

– ¿Por qué es tan importante ahora?
Sin ese acuerdo no habrá dignidad árabe ni musulmana y sin esa recuperación no hay paz posible en Afganistán ni en Pakistán ni en Iraq ni en Irán… Todas las guerras de Occidente pasan por la de Palestina.

– ¿Por qué?
Porque ningún dirigente musulmán que plantee un gobierno amigo de Occidente será aceptado por su pueblo hasta entonces.

– Oriente Próximo es el nudo en el que se entrecruzan todos los conflictos…
Ahora podemos deshacerlo y Obama tenía un buen plan, pero van pasando semanas, meses… Y si no es ahora me temo que no va a poder ser en muchos años.

– ¿Y si lo hubiera qué pasaría?
Todos los países del área, pese a la disconformidad de algunos radicales, podrían disfrutar de fronteras seguras y estables. Entonces sería el momento de lanzar un plan Marshall e integrar a esos países en una economía dinámica: Israel sería beneficiado.

– ¿No le preocupan los misiles iraníes?
Bajo la superficie acartonada de las consignas de los ayatolás late una sociedad civil vigorosa y vibrante y abierta que espera su oportunidad: no me extrañaría que en unos años – lo veremos-Irán fuera plural y laico.

– ¿Por qué dejó de serlo?
Occidente aún paga el error de haber derrocado a Mosadeq: él sólo quería gobernar democráticamente y la CIA sólo quería el petróleo. Occidente se ha olvidado de aquel error, pero en Irán sigue pesando.

– ¿Turquía es Europa?
Merece la oportunidad de no ser rechazada. Tampoco a Europa le conviene convertirse en un castillo rodeado de murallas para que no se le cuelen los musulmanes. Den tiempo – necesitan tiempo-a Turquía y ese gran país les demostrará lo que es capaz de conseguir en paz y con moderación.

– Le veo más optimista que en su libro.
La historia se acelera: el flujo cada vez más rápido de la información también acaba imprimiendo velocidad a la sucesión de los hechos. Fíjese: parece que ya han pasado siglos entre principios del XX y el XXI.

– ¿Y eso es bueno o malo?
Mire, yo lo que voy a hacer para que no me arrolle es irme a mi isla a seguir disfrutando de la observación de la vida y del siguiente placer que es explicarla. Acabo de empezar nueva novela y no van a saber de mí en una larga temporada.

+ info: Web d’Amin Maalouf (en francès o anglès).

EN RUTA 2008: Diari d'Iran

Kashan Iran“Lo deslumbrante de Kashan son sus casas tradicionales del siglo XVIII-XIX que han sido restauradas minuciosamente y que por un precio ínfimo se pueden visitar. La primera casa que visitamos es Kahn-e Ameriah,  de 9000m2 es la más antigua y  la más grande de todas, verla nos  impresiona pero quizás es la más impersonal. Amerih era el gobernador de Kashan y se hizo rico suministrando al Sha de Persia  material de guerra y asegurando la ruta de comercio entre Teherán y Kerman. La casa tiene entre muchas de sus salas, dos hammams, una de ellas construída para mujeres embarazadas, y un naghib, donde se encontraba un tunel secreto.

La segunda casa, llamada Khan-eTabatebei, de 4730m2 fue construída en 1880 por un acaudalado mercader Seyyed Ja’far Tabatabei, dispone de unas 40 habitaciones y más de 200 puertas, contiene bellos relieves y estucados con piedras y espejos de cristal trabajados.  La casa consistía en tres secciones: la andaruni (area interna) donde vivian los miembros de la familia,  el biruni (area externa) utilizada para entretener a los invitados y el khadameh (habitaciones de los sirvientes). Hay además cuatro jardines y una fuente que a la caída del sol hace que se refleje la casa en el agua.

La tercera que visitamos, Khan-e Borujedi, es mucho más pequeña pero no exenta de belleza. Cuenta la leyenda que el dueño de esta casa conocido como el mercante Borujedi, conoció a Ameriah (el dueño de la primera casa visitada) para pedir la mano de su hija pero Ameriah puso la condición de que ella pudiera vivir a su antojo en una casa tan bella como la suya (qué detalle). Borujedi tardó 18 años en construirla… ”

Amb aquestes paraules podem compartir el viatge per Iran de Merche Gallart, autora del bloc Diario de viajes, que va tenir lloc durant l’any 2008. Una experiència única que de ben segur ens mostra una visió diferent d’aquest hospitalari (i desconegut) país.