I fa pocs dies Casa Àsia ha penjat en la seva web aquest vídeo gravat durant la celebració a Barcelona del Nooruz el passat 18 de març amb la canço Nooruz de la popular cantant kazakh Roza Rymbayeva i amb un fragment de l’actuació de Tanzilya Faizullaeva interpretant una canço tradicional uzbeka… una bona festa i uns bons records…
Des de principis de desembre es pot visitar a Madrid l’exposició “Alejandro Magno. Encuentro con Oriente” que restarà oberta al públic fins a principis del mes de maig. Us convidem a la lectura de la notícia apareguda al diari Público i el vídeo publicat en el seu canal de televisió:
“Más de 330 piezas de 40 museos forman la exposición “Alejandro Magno. Encuentro con Oriente” que durante los próximos cinco meses ofrecerá en la Sala de Arte del Canal de Isabel II una visión de este mito histórico, mitad leyenda mitad realidad, que llevó la cultura griega a los lugares más recónditos de oriente.
La presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, ha inaugurado hoy esta muestra que se abrirá al público el próximo viernes 3 y podrá visitarse hasta el 3 de mayo de 2011 en la Sala de arte de los Depósitos del Canal de Isabel II, en la madrileña Plaza de Castilla.
Comisariada por el profesor y asesor científico Martín Almagro, “Alejandro Magno. Encuentro con Oriente” recorre en diez salas distintas la historia de un hombre que en sólo 12 años de reinado (murió a los 32 años) recorrió 23.000 kilómetros a través de Europa y Asia llevando la cultura helénica a los lugares más recónditos de oriente, a los que incluso hoy en día es difícil acceder.
La muestra reúne objetos -algunos de ellos inéditos en España- traídos de museos alemanes, ingleses, griegos o italianos e incluso de los fondos de algunos países que ahora tienen una situación política complicada, como Afganistán o Tayikistán, pero que conservan la impronta cultural del héroe griego.
La Comunidad de Madrid, organizadora de la exposición a través del Canal de Isabel II, ha montado un pequeño auditorio a la entrada de la sala de arte donde se proyecta la película en tres dimensiones “Alejandría, el sueño de Alejandro”, creada expresamente para esta muestra por la empresa de efectos especiales “El Ranchito”, ganadora de 7 premios Goya.
Gracias a esta cinta, que se visualiza con una gafas de 3D, el espectador puede “visitar” la mítica Alejandría y obtener un panorama de la ciudad egipcia tan real que casi permite “pasear” por el faro, recorrer las vías principales, conocer como fue la Biblioteca o introducirse en las cisternas subterráneas que abastecían a la ciudad con el agua del río Nilo“.
Per acabar, us recomanem la lectura del dossier de premsa (que us pot fer de breu catàleg de l’exposició) o podeu veure en la web de l’exposició alguns trailers dels videos esmentats a la notícia.
I ja tenim les primeres imatges de l’interessant xerrada de Paco Rosés sobre DESCOBREIX EL PAKISTAN, A L’ESQUENA DEL MÓN:
I demà divendres 15 d’octubre a les 19h. tindrà lloc una nova xerrada de Coneguem el Món amb el títol
DESCOBREIX EL PAKISTAN, A L’ESQUENA DEL MÓN
al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.
Per tal de descobrir aquesta destinació estarem acompanyats per Paco Rosés que ens descobrirà religions, tradicions, indrets i anècdotes de la seva experiència en aquest fascinant país…
US HI ESPEREM !!!!
Com en altres ocasions em plau convidar-vos a una nova xerrada de Coneguem el Món que amb el suport d’Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, i amb el títol
DESCOBREIX EL PAKISTAN, A L’ESQUENA DEL MÓN
tindrà lloc el divendres 15 d’octubre a les 19h.
al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.
Per tal de descobrir aquest viatge estarem acompanyats per Paco Rosés que ens descobrirà religions, tradicions, indrets i anècdotes de la seva experiència en aquest fascinant país…
US HI ESPEREM !!!!
I si voleu ajudar a pal.liar els efectes de les inundacions al Pakistan uns convidem a col·laborar amb les ong’s d’aquest LLISTAT que ara mateix es troben treballant al país…
I el passat 3 de juny vam celebrar la tercera trobada Barcelistan on ens vam trobar més de quaranta amics i amigues per gaudir de les paraules de la Susana Tornero que ens va explicar de meravella un munt de contes de la Ruta de la Seda… us convidem a visitar aquest enllaç on podeu trobar les opinions d’alguns dels assistents i aquí teniu algunes imatges -obra d’en Germán Aguilar- (podeu trobar més al facebook) d’aquesta vetllada:
Avui, us volem convidar a un nou Barcelistan, la trobada dels amants de les cultures d’Àsia Central…
Aquest cop serà el proper dijous 3 de juny a les 21h. al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costat de l’Estació de Sants de Barcelona) i està dedicat als CONTES DE LA RUTA DE LA SEDA…
Estarem acompanyats de la nostra amiga Susana Tornero, una de les millors narradores orals del moment, que ja fa uns anys que es dedica a col·leccionar i contar històries d’arreu del món i que el dia 3 ens seduirà amb les narracions orals del Balutxistan, els contes d’arrel persa del Panjab o les divertides històries del mestre Nasreddín arribades des del cor de la milenària Bukharà a l’Uzbekistan…
Aquestes històries, que narra de meravella la Susana, són històries per a un públic adult… un viatge pel món, aquest cop per Àsia, a través dels seus contes com si fossin espècies que condimenten els secrets dels millors plats i acaben en una deliciosa sessió per assaborir-la en companyia del públic, que és qui dona el toc definitiu a les històries i les fa sempre noves, úniques.
A més tindrem una exposició de dibuixos de Silvia Ailén Maisonave, mostrant-los l’ànima de les mirades a la Ruta de la Seda.
US ESPEREM !!!
Lloc: Bar Soho
Adreça: Carrer Vallespir 18
Data: Dijous 03 Juny 2010
Hora: 21:00
Organitza: Associació Amu Daria.
Entrada Lliure
Avui us volem presentar algunes novetats literàries o reedicions que pensem que poden ésser interessants per tots els amanst de la Ruta de la Seda i els viatges.
Comencem amb un clàssic que no havia estat encara editat en català, “La descripció del món” de Marco Polo (Edicions Proa, 2009): Durant segles, els viatges de Marco Polo han donat forma a la imatge d’Orient dels europeus. Fill d’una família de mercaders venecians, Marco Polo va deixar Europa amb el seu pare i el seu oncle el 1271 per iniciar un viatge meravellós per la famosa ruta de la seda fins a la Xina, governada pel gran emperador mongol Kublai Khan… Un petit extracte: “Cavalcant tres jornades es troba la ciutat de Giandú, i la va fe construir Khublai. En aquesta ciutat el Gran Khan ha fet contruir un bellísim palau de marbre i pedres precioses, i les habitacions són totes daurades. I als voltants d’aquell palau hi ha un mur de quinze milles i, a dins, hi havia rierols, prats i fonts…”
El segon llibre, és una de les novel·les més premiades darrerament de la literatura xinesa, “Faltan Palabras” de Zhang Jie (Miscelanea Editorial, 2009) on l’autora, candidata al Premi Nobel, narra el segle XX de la Xina a través d’un ‘alter ego’ que perd la raó quan va a escriure les seves memòries… Tot això succeïx un matí de tardor de l’any 1948. Des d’aquest instant els records que s’atropellen en el seu 
cap i les paraules que no es capaç de trobar van a conformar la pròpia escriptura del llibre, la seva història o històries de manera inconnexa i a cops, esclats compulsius de la seva memòria capritxosa. Des d’aquest instant i d’una manera fragmentaria comença a esbossar-se el retrat d’aquesta dona que té molts punts en comú amb l’autora… Us deixem aquest enllaç al bloc Letratlántica que us pot descobrir una mica més l’obra.
També, volem destacar una novetat de l’Editorial Debate d’aquest any 2009, “Entre los creyentes” de V.S. Naipaul , una aproximació personal i única al món musulmà tradicional i una crònica d’un dles millors escriptors de viatges del segle XX. Aquest llibre és la crònica del viatge de V.S. Naipaul per Iran, Pakistan, Malàsia i Indonèsia, essent els seus protagonistes els musulmans que va conèixer en aquests viatges, homes i dones joves que lluitaven per recuperar la puresa original de la seva fe.Us deixem amb un breu extracte: “Sadeq iba a acompañarme desde Teherán hasta la ciudad santa de Qom,a unos ciento sesenta kilómetros al sur.Yo no conocía a Sadeq; todo se había organizado por teléfono. Necesitaba un intérprete iraní, y me habían dado el nombre de Sadeq en una 
embajada. Sadeq estaba libre porque, como muchos iraníes después de la revolución, se había quedado sin trabajo.Tenía coche. Cuando hablamos por teléfono me dijo que lo mejor sería ir a Qom en su coche, que los autobuses iraníes eran espantosos y podían conducirlos a una velocidad de vértigo personas a las que en realidad no les importaba nada….”
I per acabar una de les nostres obres preferides, que tot just acaba de reeditar-se, “El cielo azul” de Galsan Tschinag, una petita joia de la literatura ambientada a Mongòlia: Aquesta novel·la curta, basada en la pròpia vida de l’autor, recrea la seva infantesa en l’estepa amb els pobles nòmades de Mongòlia i il·lustra la seva contínua lluita per la supervivència, les seves cerimònies, les seves festes o la manera que el món modern els envaïx i canvia… “El dia solia començar en la yurta contant els somnis que s’havien tingut durant la nit, i això sovint provocava alegries i 
també preocupacions, tal com podia llegir-se en els rostres dels oïdors…” Així comença aquesta història ambientada a Mongòlia. El jove protagonista, el major desig del qual és posseir un ramat propi i una botiga en l’estepa per a viure amb la seva benvolguda àvia, ha tingut un somni dolent: ha somiat que el seu gos Arsylang cau malalt i mor. El temps i l’experiència li van a revelar l’importants i diferents que poden ser les coses quan es viuen…
Bé, esperem que us agradin… un clàssic dels relats de viatges, una ullada a la vida a la Xina dels segle XX, una ruta per Iran, Pakistan i altres indrets asiàtics i un meravellosa història de la vida a Mongòlia… i per cert, recordeu que en la nostra secció de llibres anem afegint nous títols i fa pocs dies hem creat una secció de GUÍES DE VIATGE amb les editorials més conegudes (Lonely Planet, Guía Azul, Petit Futé, Olizane, etc…) bones lectures i bons viatges !!!
PD. I ben aviat us informarem del resultat de les votacions del BARCELISTAN… estem ja en el recompte de vots…
“Em trobava assegut en una petita placeta al costat del Basar Taqi-Sarrafon de Bukhara i tres nois joves es van acostar per a practicar l’anglès. Parlàvem de tot una mica: del temps, de futbol, del que estava llegint, del que deia la guia, de música, del meu viatge, dels seus estudis, de les nostres famílies… I en una estona, ja rèiem i ens havíem agafat confiança.
Fou llavors, quan en Firuz, d’uns quinze anys i el més xerraire dels tres, em va preguntar: «Tu creus que els agradarà als americans el meu rostre…? Em sembla que odien els musulmans… oi ? El meu somni és marxar a treballar als Estats Units tan bon punt acabi d’estudiar… com ho veus…? No sóc pas gaire blanc, els agradaré…?»
El seu rostre tenia el color del coure, la pell d’un lluent color oliva, els ulls em miraven des del negre més brillant, amb penetrant bellesa, mentre les blanquíssimes dents il·luminaven les faccions anguloses que revelaven la seva ètnia tadjika.
La meva resposta fou sincera, però massa plena de frases diplomàtiques del tipus: «l’hospitalitat d’occident és molt diferent de la d’orient», «emigrar no deu ser gens fàcil» o «no hi ha tantes bones feines» i la conversa va continuar girant al voltant de les esperances i de les oportunitats. Més tard, mentre despreocupadament xerràvem tot rient, dintre meu un núvol de tristor es feia lloc… Les tasses de te continuaven acompanyant-nos i la brisa ens xiuxiuejava l’esperança d’un capvespre menys càlid.
Aquella calorosa nit d’agost a l’Uzbekistan, mentre escrivia el meu quadern de viatge, les il·lusions d’en Firuz van fer néixer aquesta exposició “Mirades de la Ruta de la Seda“. Unes imatges que volen mostrar expressions, sentiments i emocions de persones d’altres cultures, identitats i religions. Persones tadjiks, uigurs, kirguises, han, uzbeks, de la vall d’Hunza o del Pamir es barregen en aquesta exposició amb la voluntat de crear un pont de coneixement i respecte envers la diferència.Imatges de dones, homes i infants que formen part de la meva vida i que m’han fet aprendre a viure-la, a estimar-la, a estimar-los. Persones llunyanes en la distància, però pròximes en la Humanitat. Vull creure que és així…”
El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis – la mítica reina de Saba – a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d’Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d’explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d’onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d’elles. La notícia va provocar un gran impacte.
Cap de nosaltres va tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d’aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.
Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d’aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes… els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.
Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual l’Eduard Balsebre, membre de la nostra associació, es va presentar amb un seguit d’escrits publicats en el bloc Amu Daria i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d’amor”. A finals de l’any passat va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L’encarregada de les claus – versió en castellà-) que es situa a l’Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el relat de l’Eduard, conjuntament amb d’altres d’Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo.
A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d’aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès, i on podeu trobar diferents relats plens de sentiments, compromís i aprenentatges, com “Más allá de las nubes” de Xavier Teixidó, “Ipaterrik Hegora, Kurdistan” d’Urtzi Urrutikoetxea, “Enlightenment through osmosis” de Lisa MacCallum o “By the rivers of Babylon” de Paco Toledo.
I per cert, tot just ara s’han donat a conèixer les bases de la segona edició d’aquest concurs i aprofitem per encoratjar-vos a participar… així que bons escrits, bona sort i bons viatges…
Amu Daria 
