Doncs això, us volem recordar que aquest proper dijous 17 de novembre del 2011, a les 19h al Centre Cultural Can Fabra (Barcelona) Coneguem el Món organitza una xerrada amb el títol “EL TRANSSIBERIÀ” a càrrec de l’historiador Albert Planas, que ens mostrarà les seves aventures en aquest mític tren: el seu viatge en solitari en el tren Transsiberià (la via fèrria que uneix la Rússia europea amb les províncies russes de l’extrem orient, Mongòlia i la Xina).
Encara que amb un xic de retràs, des de Coneguem el Món i Amu Daria volem agraïr publicament la professionalitat, paciència, pedagogia i bon humor dels alumnes kazakhs de les Escoles Universitàries Salesianes de Sarrià -EUSS- que ens vam fer de professors durant els mesos de juny i juliol en el curs bàsic de rus per viatjar i ens va introduïr una mica més en la llengua russa i en descobrir l’encant de Rússia, Àsia Central i el Kazakhstan…
Moltes gràcies i fins aviat !!!
I després de l’èxit del primer taller de TOGYZQUMALAQ (en kazakh, “toguz korgool” en kirguís) que va tenir lloc aquest febrer passat, avui us volem convidar a gaudir de nou (o descobrir) aquest joc de mancala que s’hi juga tradicionalment al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, parts de la Federació russa (Atlai, Khakàssia, Tuva), la Mongòlia occidental i a regions de Mongòlia i la Xina.
Així, en el marc de la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona organitzada per l’Ajuntament de la ciutat, el proper 20 de juliol a les 17h. tindrà lloc un nou Taller de Togyzqumalaq on podem aprendre aquest joc, conèixer la seva història i compartir unes partides de la mà d’en Viktor Bautista i Roca, expert en els jocs de mancala, autor de la Wikimanqala i participant en el 1er Campionat del Món de Togyzqumalaq que va tenir lloc el passat novembre a Astana (Kazakhstan).
Posteriorment, farem un campionat en què podran competir-hi tots els i les joves entre 18 i 30 anys. Els dos últims finalistes guanyaran 1 pack de 2 lloguers gratuïts d’un dia en bici i 1 pack de 2 batejos de submarinisme
Us hi esperem !!!
Amigues i amics, avui us volem presentar una nova activitat d’Amu Daria i Coneguem el Mónque potser us pot interessar…
Gràcies a un acord amb un grup d’alumnes de Rússia i el Kazakhstan residents a Barcelona i que s’estan formant a les Escoles Universitàries Salesianes de Sarrià (EUSS) ha nascut un curs bàsic i gratuït de llengua rusa que es desenvoluparà durant cinc sessions durant aquests mesos de juny i de juliol.
L’objectiu del curs és conèixer unes nocions bàsiques de rus per viatjar així com conèixer de primera mà les seves reflexions i impressions sobre la seva cultura i les cultures d’Àsia Central…
L’únic compromís és intercanviar coneixements lingüístics de català i castellà amb els que seran els nostres “professors”… Ells ens ensenyaran la seva llengua i nosaltres facilitarem la pràctica de les nostres… què us sembla…?
El curs tindrà lloc cada dimarts, essent la primera sessió el proper dimarts 7 de juny, de 19 a 21h a les Escoles Universitàries Salesianes de Sarrià -EUSS- (Passeig de Sant Joan Bosco, 74-76 de Barcelona) i hi ha un número màxim de places, 12 persones, per la qual cosa si esteu interessats us haurieu d’inscriure el més aviat possible a info@larutadelaseda.cat
Us deixem un enllaç amb un mapa d’ubicació de les EUSS i un enllaç a la web de Mou-te amb transport públic que us permet saber el transport més ràpid i pràctic per arribar a les EUSS des de qualsevol destinació de Catalunya.
En el marc de les xerrades de temàtica turística que s’ofereixen des del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) de l’Ajuntament de Barcelona, el dijous 17 de març es durà a terme la xerrada “Viatge a Rússia i el Transsiberià”.
A partir de les 19 h, l’historiador de professió i viatger de vocació Albert Planas i Serra explicarà el seu viatge en solitari en el tren Transsiberià (la via fèrria que uneix la Rússia europea amb les províncies russes de l’extrem orient, Mongòlia i la Xina).
L’activitat s’iniciarà amb una breu introducció a la història i societat russes, i seguidament es farà un recorregut virtual, d’oest a est, tot visitant les principals ciutats del país i els indrets més destacables: Moscou, Kazan, Ekaterinburg, Krasnoyarsk, Irkutsk, el llac Baikal, Ulan Ude (Rússia), Ulan Batoor i el Parc Natural de Terelj (Mongòlia) i Pequín (Xina). Així mateix, durant la xerrada es facilitarà informació pràctica per a realitzar el viatge i es donaran consells per a gaudir-lo amb total intensitat i sense feixucs entrebancs…. qui s’apunta…?
Un grupet de cares noves i cares conegudes vam gaudir d’una vetllada molt i molt interessant, divertida i plena de bon humor i aprenentatges… aquí teniu unes primeres imatges (hi ha més al facebook):
Un nou Barcelistan tindrà lloc aquest divendres 4 de febrer a les 19h. a la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps 20-22).
Us volem convidar a descobrir el TOGYZQUMALAQ (en kazakh, “toguz korgool” en kirguís) un joc de mancala que s’hi juga tradicionalment al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, parts de la Federació russa (Atlai, Khakàssia, Tuva), la Mongòlia occidental i a regions de Mongòlia i la Xina properes als altres llocs esmentats.
Així, podem aprendre aquest joc, conèixer la seva història i compartir unes partides de la mà d’en Viktor Bautista i Roca, expert en els jocs de mancala, autor de la Wikimanqala i participant en el 1er Campionat del Món de Togyzqumalaq que va tenir lloc el passat novembre a Astana (Kazakhstan). Us hi esperem !!!
Molts de vosaltres ja coneixeu el BARCELISTAN, un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidim per gaudir d’alguna activitat i que vam crear tot just fa un any…
Fins el moment hem compartir una copa, hem vist exposicions, hem escoltat contes de la Ruta de la Seda, hem celebrat el Nooruz o hem compartit un viatge per la Ruta de la Seda. En una d’aquestes sessions vam recollir un llistat de propostes (que després vam votar) per tal de decidir quines activitats eren més interessants per tothom i entre elles es trobava un Taller de jocs de taula d’Àsia Central !!!
I ara us convidem a descobrir el TOGYZQUMALAQ (en kazakh, “toguz korgool” en kirguís) un joc de mancala que s’hi juga tradicionalment al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, parts de la Federació russa (Atlai, Khakàssia, Tuva), la Mongòlia occidental i a regions de Mongòlia i la Xina properes als altres llocs esmentats.
Així, el proper divendres 4 de febrer a les 19h. ens trobarem a la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps 20-22) per aprendre aquest joc, conèixer la seva història i compartir unes partides amb Viktor Bautista i Roca, expert en els jocs de mancala, autor de la Wikimanqala i participant en el 1er Campionat del Món de Togyzqumalaq que va tenir lloc el passat novembre a Astana (Kazakhstan).
Aquest és un interessant article aparegut en El Periodico de Catalunya el passat 13 d’octubre on l’autor, Francisco Veiga, Professor d’Història Contemporània (UAB) i autor d’El desequilibri com a ordre (2009), fa un anàlisi sobre com l’acció conjunta de Rússia i Turquia en relació amb el Caucas sembla haver estat darrere del desglaç amb Armènia i del paper (o manca de paper) de la Unió Europea com a força catalitzadora del procés.
“La normalització de relacions entre les repúbliques d’Armènia i Turquia ha estat saludada des de diversos mitjans emfatitzant les dificultats d’última hora, que eren les d’esperar. La diàspora armènia veu com se li doblega aquella palanca de poder que podia utilitzar en els països d’acollida: el record del genocidi del 1915. Però el Govern d’Erevan també sap que no pot desairar així com així una diàspora que compta amb més membres que ciutadans té la República, i una força econòmica i política gens menyspreable.
Pel que fa a Turquia, la dreta i ultradreta nacionalistes es posen les mans al cap davant la «traïció» del Govern islamista. Farien qualsevol cosa per enfonsar Erdogan, i és d’esperar que intentin sabotejar la solució al nus gordià xipriota, l’últim gran problema internacional que li queda a Ankara per complir les condicions de Brussel·les. No obstant, el Govern islamista moderat no ha parat de consolidar-se, batent l’oposició en el seu propi terreny. I complint de passada les condicions imposades per la UE en política exterior: una d’elles, la regularització de les relacions amb Armènia i l’obertura de la frontera.
Però el més important aquí és la visió de conjunt. Fa només dos anys, en aquestes mateixes dates, a Europa es considerava utòpica la represa de les relacions turco-armènies. Avui no només s’han restablert, sinó que sembla que de passada s’està a prop de resoldre el contenciós de l’Alt Karabakh entre Armènia i Azerbaidjan, un assumpte encara més espinós, que parteix d’una guerra entre els dos països entre el 1991 i el 1994.
Aquí ha passat alguna cosa: massa canvis en molt poc temps. Pel camí, un seguit de contactes secrets entre turcs, armenis i àzeris i una estranya guerra, la de Geòrgia contra Rússia, amb unes causes que no estan ni de bon tros clares. ¿On ha estat el fil conductor d’aquesta història? Malgrat la solemne presència de Solana a l’acte d’encaixada de mans final entre els ministres d’Exteriors Davutoglu i Nalbandian, la Unió Europea no ha estat la força catalitzadora del procés. Ni tan sols a través de l’Associació Oriental, posada en marxa el mes de maig passat a Praga i impulsada per Angela Merkel. Això tot just comença, i al Caucas tot va molt més ràpid.
La resposta sembla estar en l’acció conjunta de Turquia i Rússia, que d’una manera o una altra s’han posat d’acord en relació amb el Caucas, àrea d’influència comuna. Punt central ha estat la ruptura de l’aïllament d’Armènia, fins ara satèl·lit rus. Al seu torn, i gràcies a les pressions de Moscou, Erevan cedirà a Nagorno-Karabakh, amb la qual cosa Azerbaidjan mantindrà un tracte més relaxat amb Rússia. Tot plegat ha estat possible a partir que Geòrgia, vençuda a la guerra del 2008, ha quedat estratègicament fora de joc. Haurem d’esperar novetats a tota la zona. Armènia entrarà en el recorregut dels gasoductes i oleoductes, i també d’eixos de comunicació. Amb això s’evitarà un camí més llarg i complicat per Geòrgia. Així, el negoci dels hidrocarburs i el seu transport quedarà més concentrat en mans de russos, àzeris i turcs, amb la possible incorporació d’iranians.
En tot aquest joc, Turquia s’està erigint com a àrbitre enfront de les pretensions europees en aquella zona. I així guanya punts en el seu camí cap a la UE. Però hi ha una cosa que encara queda per ajustar en el puzle: la qüestió kurda. La solució, a gust d’Ankara, està en camí: la normalització de relacions amb Armènia possiblement portarà a les pertinents reclamacions de propietats dels expulsats l’any 1915 d’Anatòlia oriental. Avui, tot això pertany a la població local, majoritàriament kurda. D’aquí que la solució del problema que busca Erdogan passi per la defensa de l’status quo a canvi d’una renovada fidelitat política kurda. Sens dubte, al Caucas sud s’està operant un verdader reordenament general, i tots busquen matar els seus respectius pardals d’un sol tret”.
La Revista Est’ acaba de publicar el seu segon número. Aquesta revista nascuda fa pocs mesos per inciativa d’un grup d’estudiants de filologia eslava i enamorats de la cultura dels països de l’Est és un molt interessant espai on trobar articles d’actualitat, esdeveniments culturals, reflexions lingüístiques o articles d’anàlisi sobre la història dels països de l’Est… Un acostament des del respecte, l’estima i l’aprenentatge que de ben segur us interessarà…
En aquest número volem destacar especialment un article de l’Andrés Mourenza, periodista, autor del bloc “Notícias desde Turquia” i autor del llibre “Transcaucasia Exprés”, amb el títol “El partit de futbol que va canviar (lleugerament) la història del Caucas”, una interessant reflexió sobre les relacions entre els diferents veïns del Caucas, en concret entre Armènia i Turquia, i els darrers moviment econòmics i polítics de la zona:
“Quan va sonar el xiulet de l’àrbitre, el xiulet inicial del partit de futbol que havia estat definit com un dels més importants dels últims anys, jo encara estava buscant un endoll pel meu ordinador. El trasto és un vell portàtil, producte nacional a prova de cops però de baixa autonomia, així que no podia fer altra cosa que trobar una presa elèctrica si volia informar sobre la trobada entre Armènia i Turquia. L’expectació era immensa: uns 200 periodistes havien arribat fins a Erevan per escriure sobre el partit i les noves relacions entre els dos països, però a la tribuna de premsa de l’estadi Hrazdan, construït el 1972, no hi havia pas més de deu endolls i tampoc hi havia prou cadires, però aquest obstacle es podia superar amb una mica de paciència…”
Amu Daria 