Uns dits pintats amb henna assenyalen una polsera d’or de l’aparador. Des de l’altre costat del vidre, veig les mans del venedor que la retiren i se l’enduen cap a dins. La dona s’arregla el mocador i, sense mostrar un bri d’admiració, n’assenyala una altra. Forma part del regateig, que es troba molt arrelat des de fa mil·lennis en aquestes terres de la Mesopotàmia.
El carrer Sarayonu Caddesi m’encamina cap a l’antiquíssim basar de Sanliurfa, conegut per ser un dels més concorreguts i evocadors de Turquia. Les joieries s’arrengleren una al costat de l’altra, amb luxosos rètols negres i cal·ligrafies que semblen d’or. Les botigues del tèxtil de la llar, amb les portes obertes de bat a bat, deixen escapar bufegades d’aire fred procedents de potents aparells d’importació. Més endavant, l’aroma de perfums d’imitació m’acompanya uns metres, fins que l’enganxós fum dels kebabs dels restaurants es fa omnipresent.
El passat dissabte 20 de març a les 18.32 h va arribar la primavera a Barcelona i poques hores després prop de seixanta persones es van trobar a Barcelona per celebrar el Nooruz (نوروز , Nouruz, Наврyз – nou dia o llum del dia –) la festa tradicional iraniana de l’any nou, que comença en el moment en el qual té lloc l’equinocci de la primavera. Aquesta celebració també forma part dels diferents pobles que han compartit la cultura persa i d’altres d’arreu del món que han fet seves tradicions mil·lenàries com el zoroastrisme.
Tal com us vam comentar el sopar tindrà lloc demà 
Amigues i amics, finalment ja hem fet la suma dels vosts rebuts aquestes dies i ja tenim un munt de propostes per les properes trobades del Barcelistan. En concret, han votat 21 persones (moltes gràcies !!!), ja sigui a aquesta web o als blocs, per correu o al facebook i el resultat, en les seves primeres posicions, és……
La idea és trobar-nos, conèixer i celebrar el nooruz (“nouruz” o “no ruz”, nou dia – l’any nou a Iran, Àsia Central, algunes zones de Turquia, l’Azerbaijan, l’Afganistan i altres zones d’Àsia- ), compartir tradicions: menjar fruites seques, gaudir dels set elements (vida, salut, bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat), estrenar roba, i donar la benvinguda a la primavera…
“La normalització de relacions entre les repúbliques d’Armènia i Turquia ha estat saludada des de diversos mitjans emfatitzant les dificultats d’última hora, que eren les d’esperar. La diàspora armènia veu com se li doblega aquella palanca de poder que podia utilitzar en els països d’acollida: el record del genocidi del 1915. Però el Govern d’Erevan també sap que no pot desairar així com així una diàspora que compta amb més membres que ciutadans té la República, i una força econòmica i política gens menyspreable.
El maig d’aquest any 2009, en Germán Aguilar va iniciar el seu viatge que el porta des de Barcelona fins a Sidney seguint els passos de la llegendària “Ruta de la Seda” des de Roma fins a Xi’an, i continuant per la “Ruta de les Espècies” fins a les Índies Orientals. Gràcies al seu bloc “
“Recorrer la KKH por el lado pakistaní ha sido sin duda uno de los puntos fuertes del viaje. Nos hemos quedado prendados de las gentes del norte, de sus valles y de sus imponentes montañas.
Amu Daria 