Per la Ruta de la Seda: el basar d’Urfa

Basar de sanliurfaUns dits pintats amb henna assenyalen una polsera d’or de l’aparador. Des de l’altre costat del vidre, veig les mans del venedor que la retiren i se l’enduen cap a dins. La dona s’arregla el mocador i, sense mostrar un bri d’admiració, n’assenyala una altra. Forma part del regateig, que es troba molt arrelat des de fa mil·lennis en aquestes terres de la Mesopotàmia.

El carrer Sarayonu Caddesi m’encamina cap a l’antiquíssim basar de Sanliurfa, conegut per ser un dels més concorreguts i evocadors de Turquia. Les joieries s’arrengleren una al costat de l’altra, amb luxosos rètols negres i cal·ligrafies que semblen d’or. Les botigues del tèxtil de la llar, amb les portes obertes de bat a bat, deixen escapar bufegades d’aire fred procedents de potents aparells d’importació. Més endavant, l’aroma de perfums d’imitació m’acompanya uns metres, fins que l’enganxós fum dels kebabs dels restaurants es fa omnipresent.

Així comença aquest relat de Núria Borràs, que ens endinsarà en el basar de Sanliurfa, un dels més meravellosos del kurdistà turc.

Esperem que gaudiu de la seva lectura!

Ja tenim el video del Nooruz 2010

I avui, us presentem  el video realitzat per l’amic Daniel Rincón en el marc de la celebració del Nooruz que vam organitzar  el passat 20 de març… Moltes gràcies Dani i esperem que us agradi… personalment se’m fa la boca aigua… ummmm…

Nooruz 2010: Feliç Any Nou i Primavera !!!

cartell2El passat dissabte 20 de març a les 18.32 h va arribar la primavera a Barcelona i poques hores després prop de seixanta persones es van trobar a Barcelona per celebrar el Nooruz (نوروز , Nouruz, Наврyз  – nou dia o llum del dia –) la festa tradicional iraniana de l’any nou, que comença en el moment en el qual té lloc l’equinocci de la primavera. Aquesta celebració també forma part dels diferents pobles que han compartit la cultura persa i d’altres d’arreu del món que han fet seves tradicions mil·lenàries com el zoroastrisme.

Així, aquesta festa se celebra a indrets tan diversos com Iran, Afganistan, Tadjikistan, Kurdistan, Uzbekistan, Azerbaijan, Kazakhstan, Kirguizistan, Xinjiang, Turkmenistan, Caixmir, Baltistan, el Caucas, algunes zones dels Balcans (Macedònia, Bòsnia, Albània, etc…),  o algunes zones d’Irak o de l’Índia. I per primer cop (i gràcies a les propostes que vau presentar en el primera trobada del Barcelistan) i com Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, ens vam animar a  celebrar l’any nou…

Una mica abans de les 22h  ens vam trobar a l’Ateneu de la Flor de Maig del barri del Poble Nou de Barcelona per tal de compartir un menú de plats típics dels diferents països d’Àsia que celebren el Nooruz: així per començar, vam gaudir del Kashk-i badenjun (puré d’albergínia) i del Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) provinents de la cuina iraniana i de l’amanida d’Àsia Central, Navruz. Més tard, vam tastar la Shurpa Kaytnama (sopa de verdures amb anyell) típica dels hiverns de l’Àsia Central,  el millor Plov de l’Uzbekistan i una versió vegetariana (i no picant) dels Laghman de Xinjiang. I per acabar vam gaudir d’una deliciosa tarta Medovik, i tot plegat, acompanyat per l’aigua, el te i el vodka…

Les primeres sensacions han estat molt i molt  positives: bon humor, descobriments, riures,  bon menjar, emocions, una mica de vodka, una mica de te, abraçades, complicitats, nous projectes, noves amistats  i nous aprentatges… i aquí van les primeres imatges (podeu trobar moltes més al facebook) d’aquesta festa on ens vam trobar persones provinents d’arreu: Uzbekistan, Tartaristan, Rússia, Itàlia, Argentina i  òbviament, catalanes… Estem encantats !!!!

Taula2 G2
g16 G5
g6 Plov Uzbek 2
G7 cuina8

Resta donar les gràcies als cuiners i cuineres, a  tothom que va participar, a tothom que no va poder venir però que va estar entre nosaltres (i només direm alguns noms però segur que ens deixem molts: Asyl, Manu, Elmira, Xavi, Adina, Bekhzod,  Eva, Núria, Victor, Mariona, Susana, Caro, Jordi Hayri, Tuba,  Eva, Pilar, Jordi, Noemi, Carles…), enviar una forta salutació als companys i als amics de Sumalak a Madrid (que també van celebrar per primer cop el Nooruz), i a tothom que ens ha ajudat a difondre el Barcelistan, especialment als blocaires, “feisbuquers” i a l’Observatori d’Àsia Central….

I acabem desitjant-vos un any nou ple de vida, salut,  bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat…

FELIÇ NOORUZ !!!!

g12 g10

Nooruz 2010: Canvi d’hora, sopem a les 21.30h !!!!

Xerrades-nou ruz 063Tal com us vam comentar el sopar tindrà lloc demà dissabte 20 de març  a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 – entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -)  al barri del Poble Nou de Barcelona.

Tanmateix, i degut a l’èxit de la convocatòria (ja som més de 50 persones), ens hem vist obligats a buscar una sala més gran i això ens ha significat un petit canvi en l’hora d’inici del sopar, així

Començarem a les 21.30h.

També, ens veiem obligats a no acceptar més confirmacions (a partir d’avui divendres a les 8 del matí)  per acompanyar-nos al sopar… Ho sentim molt …

Per qualsevol consulta no dubteu en escriure’ns a info@larutadelaseda.cat i FELIÇ NOORUZ !!!!

El 20 de març a Barcelona: Feliç Nooruz !!!

IMG_1107Ja tenim a punt tots els aspectes bàsics per celebrar l’any nou i l’arribada de la primavera… El sopar tindrà lloc el proper dissabte 20 de març a les 20.30 h a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 – entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -)  al barri del Poble Nou de Barcelona.

A on, i gràcies a les mans d’un cuiner uzbek i l’experiència culinària d’alguns companys/es de l’associació, disposarem d’una autèntic àpat amb els següents plats de la tradició persa i d’Àsia Central:

Entrants: Kashk-i badenjun (puré d’albergínia), Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) i Navruz (amanida d’Àsia Central).

Primer plat: Shurpa Kaytnama (Sopa de verdures amb anyell).

Segon Plat: Plov (l’arròs amb carn més tradicional d’Orient).

Postres: Baklava (Pastissets elaborats a base de pasta de nous).

Begudes: Te i/o aigua (Nota – Si es desitja consumir qualsevol altra tipus de beguda, es pot comprar en el Bar de l’Ateneu o bé portar des de casa sense cap tipus de problema).

El preu del sopar és de 17 Euros per persona. Les parades de transport públic més properes són: Metro (Estacions Llacuna i Poble Nou, línia 4), Bus (6, 26, 36, 71 i 141) i Bicing (Estació 165 – Carrer del Doctor Trueta).

Si us sembla suggeridora la proposta, us demanem que CONFIRMEU L’ASSISTÈNCIA ABANS DEL DIJOUS, indicant un telèfon de contacte al correu  info@larutadelaseda.cat, així com que ens especifiqueu quantes persones vindran al sopar amb vosaltres i ens indiqueu el nom o els noms d’aquestes persones…

Esperem les vostres notícies !!!!

Ja tenim el proper BARCELISTAN: Celebrem el NOORUZ

nouruz1Amigues i amics, finalment ja hem fet la suma dels vosts rebuts aquestes dies i ja tenim un munt de propostes per les properes trobades del Barcelistan. En concret, han votat 21 persones (moltes gràcies !!!), ja sigui a aquesta web o als blocs, per correu o al facebook i el resultat, en les seves primeres  posicions,  és……

1.-  Xerrades sobre viatges / Presentació de rutes per Àsia Central – 9 vots

2.- Sessions de “records d’infantesa” (A partir de fotografies familiars o de l’infantesa presentar diferents records o anècdotes que permetin conèixer la cultura del país) – 7 vots

3.- Celebració del “nooruz” d’aquest any (el 21 de març) – 6 vots

4.- Degustació de begudes d’Àsia Central / Taller de te / Taller de vodka – 6 vots

5.- Organitzar un viatge en grup a algun país d’Àsia Central – 5 vots

6.- Conferències sobre viatges o personatges històrics (Marco Polo. Clavijo, Omar Jayyam, Avicena, Ibn Batuta, Manas,etc.) – 5 vots

7.- Organització de sopars (acord amb algun restaurant) amb cuina d’Àsia Central – 4 vots

8.- Cicle sobre Àsia Central o sobre algun dels seus països (Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, etc.) on en quinze dies s’organitzin conjuntament exposicions, conferències, tallers, música, moda, literatura i altres activitats. – 4 vots

9.- Sessions de contes de la Ruta de la Seda i Àsia Central – 4 vots

10.- Taller de rus per viatjar (3h-6h.) – 3 vots…. i moltes més….

I seguint aquests resultats us volem propossar la propera activitat del Barcelistan, en concret, i ja que s’acosta l’arribada de la primavera i per tant el Nooruz, FER UN SOPAR EL DISSABTE  20 de MARÇ a Barcelona. com ho veieu…?

nooruzLa idea és trobar-nos, conèixer i celebrar el nooruz (“nouruz” o “no ruz”, nou dia – l’any nou a Iran, Àsia Central, algunes zones de Turquia, l’Azerbaijan, l’Afganistan i altres zones d’Àsia- ), compartir tradicions:  menjar fruites seques,  gaudir dels set elements (vida, salut,  bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat), estrenar roba, i donar la benvinguda a la primavera…

En aquest moment estem acabant de concretar el lloc (un local o restaurant on per un preu al voltant de 15 €  – més o menys-puguem estar la mar de bé) però necessitem saber quanta gent pot estar interessada, per la qual cosa us demanem que ens escriviu a info@larutadelaseda.cat i us apunteu prèviament al sopar, per poder calcular la logística de l’espai.

De moment res més, si us plau feu difussió entre amics/gues i coneguts/des…. i FELIÇ NOORUZ !!!

El gran cercle caucasià, per Francisco Veiga

Aquest és un interessant article aparegut en El Periodico de Catalunya el passat 13 d’octubre on l’autor, Francisco Veiga, Professor d’Història Contemporània (UAB) i autor d’El desequilibri com a ordre (2009), fa un anàlisi sobre com l’acció conjunta de Rússia i Turquia en relació amb el Caucas sembla haver estat darrere del desglaç amb Armènia i del paper (o manca de paper) de la Unió Europea com a força catalitzadora del procés.

PutinErdoganAgo09“La normalització de relacions entre les repúbliques d’Armènia i Turquia ha estat saludada des de diversos mitjans emfatitzant les dificultats d’última hora, que eren les d’esperar. La diàspora armènia veu com se li doblega aquella palanca de poder que podia utilitzar en els països d’acollida: el record del genocidi del 1915. Però el Govern d’Erevan també sap que no pot desairar així com així una diàspora que compta amb més membres que ciutadans té la República, i una força econòmica i política gens menyspreable.

Pel que fa a Turquia, la dreta i ultradreta nacionalistes es posen les mans al cap davant la «traïció» del Govern islamista. Farien qualsevol cosa per enfonsar Erdogan, i és d’esperar que intentin sabotejar la solució al nus gordià xipriota, l’últim gran problema internacional que li queda a Ankara per complir les condicions de Brussel·les. No obstant, el Govern islamista moderat no ha parat de consolidar-se, batent l’oposició en el seu propi terreny. I complint de passada les condicions imposades per la UE en política exterior: una d’elles, la regularització de les relacions amb Armènia i l’obertura de la frontera.

Però el més important aquí és la visió de conjunt. Fa només dos anys, en aquestes mateixes dates, a Europa es considerava utòpica la represa de les relacions turco-armènies. Avui no només s’han restablert, sinó que sembla que de passada s’està a prop de resoldre el contenciós de l’Alt Karabakh entre Armènia i Azerbaidjan, un assumpte encara més espinós, que parteix d’una guerra entre els dos països entre el 1991 i el 1994.

Aquí ha passat alguna cosa: massa canvis en molt poc temps. Pel camí, un seguit de contactes secrets entre turcs, armenis i àzeris i una estranya guerra, la de Geòrgia contra Rússia, amb unes causes que no estan ni de bon tros clares. ¿On ha estat el fil conductor d’aquesta història? Malgrat la solemne presència de Solana a l’acte d’encaixada de mans final entre els ministres d’Exteriors Davutoglu i Nalbandian, la Unió Europea no ha estat la força catalitzadora del procés. Ni tan sols a través de l’Associació Oriental, posada en marxa el mes de maig passat a Praga i impulsada per Angela Merkel. Això tot just comença, i al Caucas tot va molt més ràpid.

La resposta sembla estar en l’acció conjunta de Turquia i Rússia, que d’una manera o una altra s’han posat d’acord en relació amb el Caucas, àrea d’influència comuna. Punt central ha estat la ruptura de l’aïllament d’Armènia, fins ara satèl·lit rus. Al seu torn, i gràcies a les pressions de Moscou, Erevan cedirà a Nagorno-Karabakh, amb la qual cosa Azerbaidjan mantindrà un tracte més relaxat amb Rússia. Tot plegat ha estat possible a partir que Geòrgia, vençuda a la guerra del 2008, ha quedat estratègicament fora de joc. Haurem d’esperar novetats a tota la zona. Armènia entrarà en el recorregut dels gasoductes i oleoductes, i també d’eixos de comunicació. Amb això s’evitarà un camí més llarg i complicat per Geòrgia. Així, el negoci dels hidrocarburs i el seu transport quedarà més concentrat en mans de russos, àzeris i turcs, amb la possible incorporació d’iranians.

En tot aquest joc, Turquia s’està erigint com a àrbitre enfront de les pretensions europees en aquella zona. I així guanya punts en el seu camí cap a la UE. Però hi ha una cosa que encara queda per ajustar en el puzle: la qüestió kurda. La solució, a gust d’Ankara, està en camí: la normalització de relacions amb Armènia possiblement portarà a les pertinents reclamacions de propietats dels expulsats l’any 1915 d’Anatòlia oriental. Avui, tot això pertany a la població local, majoritàriament kurda. D’aquí que la solució del problema que busca Erdogan passi per la defensa de l’status quo a canvi d’una renovada fidelitat política kurda. Sens dubte, al Caucas sud s’està operant un verdader reordenament general, i tots busquen matar els seus respectius pardals d’un sol tret”.