I fa pocs dies Casa Àsia ha penjat en la seva web aquest vídeo gravat durant la celebració a Barcelona del Nooruz el passat 18 de març amb la canço Nooruz de la popular cantant kazakh Roza Rymbayeva i amb un fragment de l’actuació de Tanzilya Faizullaeva interpretant una canço tradicional uzbeka… una bona festa i uns bons records…
Doncs això, us deixem amb algunes imatges més i recordeu que podeu veure moltes més al facebook… i de nou, des d’Amu Daria, moltes gràcies pel vostre suport i la vostra participació en la celebració del Nooruz, l’arribada de la Primavera !!!
Moltes i moltes gràcies a les més de 200 persones que vau compartir amb nosaltres la trobada en motiu de la celebració del Nooruz el passat divendres 18 de març a Casa Àsia… De cap manera podiem preveure tanta gent i una celebració amb tant d’èxit !!!
Us convidem a veure aquestes primeres imatges (en el facebook podeu trobar moltes més) i especialment volem agrair a Tanzilya Faizullaeva les seves interpretacions musicals que ens van acostar a l’ànima d’Àsia Central, a Susana Tornero els seus contes de Nasrudín i a l’Eva Soms i l’Anahita Nassir (i altres membres de Casa Àsia) la fantàstica organització de l’acte… Feliç Nooruz 2011 !!!!
I aquest vespre, divendres 18 de març, a les 19h. a Casa Àsia (Sala Ispahan i Sala Manila – Av. Diagonal, 373) té lloc: “Àsia Central a Barcelona. Trobada en motiu de la festa del Nouruz”
Casa Àsia obre les portes per a tothom qui vulgui celebrar el Nouruz i conèixer les tradicions que envolten la festa a cada país, a més aquesta trobada comptarà amb la interpretació d’unes peces musicals amb el komuz, instrument originari de l’Àsia Central, a càrrec de la nostra amiga Tanzilya Faizullaeva…
Us convidem a compartir una estona amb la celebració de l’amistat i la llum, brindar per la primavera i l’any nou, conèixer nova gent i escoltar bona música !!!
L’entrada és lliure, tanmateix com l’aforament és limitat cal confirmar l’assistència a Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es
US HI ESPEREM !!!!
I també recordeu que demà dissabte 19 de març continuen les celebracions del Nooruz, tant a Barcelona com a Madrid:
Barcelona: Taller: «Com se celebra el Nouruz?»
Taller dirigit a totes les edats per conèixer els orígens de la festivitat del Nouruz als pobles de l’ÀsiaCentral i l’Àsia Menor.
Lloc: Casa Àsia, Sala Ispahan / Hora: de 18.00 h a 19.00 h
Entrada lliure · Aforament limitat / Preguem confirmeu assistència a: Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es
Barcelona: Pel·lícula: «Beshkempir» (Kirguizistan. Aktan Abdykalikov. 1998. 78’)
Dins el cicle de Cinemes d’Àsia Central, i coincidint amb les activitats de la celebració del Nouruz, Casa Àsia presenta la pel·lícula del director kirguís Aktan Abdykaykov, «Beshkempir».
Lloc: Casa Àsia, Auditori Tagore / Hora: 19.30 h / Entrada lliure · Aforament limitat
Madrid: Sopar de Nouruz
L’Associació Hispano-kirguís Sumalak organitza a Madrid un sopar que reuneix desenes d’espanyols icentreasiàtics per celebrar la festa del Nouruz i on podrem tastar el menjar i les begudes tradicionals.
Per a més informació, contacteu amb Luis Sánchez: sumalak.es.kg@gmail.com
I teniu tota la informació a: Programa Nooruz 2011
I recordeu que aquest divendres 18 de març a les 19h. a Casa Àsia (Sala Ispahan i Sala Manila – Av. Diagonal, 373) té lloc: “Àsia Central a Barcelona. Trobada en motiu de la festa del Nouruz”
Casa Àsia obre les portes per a tothom qui vulgui celebrar el Nouruz i conèixer les tradicions que envolten la festa a cada país, a més aquesta trobada comptarà amb la interpretació d’unes peces musicals amb el komuz, instrument originari de l’Àsia Central, a càrrec de la nostra amiga Tanzilya Faizullaeva…
Us convidem a compartir una estona amb la celebració de l’amistat i la llum, brindar per la primavera i l’any nou, conèixer nova gent i escoltar bona música !!!
L’entrada és lliure, tanmateix com l’aforament és limitat cal confirmar l’assistència a Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es US HI ESPEREM !!!!
+ informació: Programa Nooruz 2011
Aquest any un conjunt d’entitats i institucions ens hem unit per celebrar el Nooruz, l’arribada de la primavera i l’any nou, a Barcelona i Madrid. Així, Casa Àsia, l’associació hispano-kirguís Sumalak, l’Associació hispano-Kazakh Sunkar, AFRACE, l’Associació catalano- kazakh (tot just en procès de creació) i nosaltres mateixos, Amu Daria, amb el suport de les ambaixades dels països de la regió volem donar a conèixer una de les festes més antigues i una bona mostra de la diversitat cultural d’Àsia.
Anomenat Nouruz, Navruz, Nauryz, Navroj… segons on se celebri, aquesta és una festivitat d’any nou d’origen persa que coincideix amb l’equinocci de primavera i està arrelada en els països d’Àsia Central (el Kazakhstan, el Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan, l’Uzbekistan) i gran part del Caucas, l’Iran, l’Afganistan, l’Iraq, Turquia i el Xinjiang xinès.
Tot i les variants de com se celebra el Nooruz a cada un dels països, tant en els rituals com la simbologia, el motiu central és el mateix: donar la benvinguda a la primavera amb una voluntat de renovació i d’harmonia entre les persones. A l’antiguitat, fins i tot les guerres s’aturaven durant els dies que envoltaven el Nooruz, per donar lloc a banquets on no faltava la carn i la sopa tradicional sumalak.
En l’actualitat, les famílies celebren la festivitat durant tot un dia, des del matí fins a la nit, i s’organitzen espectacles als carrers, amb veïns i amics que es troben per menjar, beure i participar en jocs tradicionals junts. El 2009, la UNESCO va incloure el Nooruz com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Aquí teniu el programa amb totes les activitats de Barcelona i Madrid però especialment us volem convidar a compartir l’amistat i brindar per l’any nou el divendres 18 de març a les 19h. a Casa Àsia (Sala Ispahan i Sala Manila – Av. Diagonal, 373) a: “Àsia Central a Barcelona. Trobada en motiu de la festa del Nouruz”
Casa Àsia obre les portes per a tothom qui vulgui celebrar el Nouruz i conèixer les tradicions que envolten la festa a cada país, a més aquesta trobada comptarà amb la interpretació d’unes peces musicals amb el komuz, instrument originari de l’Àsia Central, a càrrec de la nostra amiga Tanzilya Faizullaeva… No ens ho podem perdre !!!
L’entrada és lliure, tanmateix com l’aforament és limitat cal confirmar l’assistència a Anahita Nassir – anahitan@casaasia.es
US HI ESPEREM !!!!
“Em trobava assegut en una petita placeta al costat del Basar Taqi-Sarrafon de Bukhara i tres nois joves es van acostar per a practicar l’anglès. Parlàvem de tot una mica: del temps, de futbol, del que estava llegint, del que deia la guia, de música, del meu viatge, dels seus estudis, de les nostres famílies… I en una estona, ja rèiem i ens havíem agafat confiança.
Fou llavors, quan en Firuz, d’uns quinze anys i el més xerraire dels tres, em va preguntar: «Tu creus que els agradarà als americans el meu rostre…? Em sembla que odien els musulmans… oi ? El meu somni és marxar a treballar als Estats Units tan bon punt acabi d’estudiar… com ho veus…? No sóc pas gaire blanc, els agradaré…?»
El seu rostre tenia el color del coure, la pell d’un lluent color oliva, els ulls em miraven des del negre més brillant, amb penetrant bellesa, mentre les blanquíssimes dents il·luminaven les faccions anguloses que revelaven la seva ètnia tadjika.
La meva resposta fou sincera, però massa plena de frases diplomàtiques del tipus: «l’hospitalitat d’occident és molt diferent de la d’orient», «emigrar no deu ser gens fàcil» o «no hi ha tantes bones feines» i la conversa va continuar girant al voltant de les esperances i de les oportunitats. Més tard, mentre despreocupadament xerràvem tot rient, dintre meu un núvol de tristor es feia lloc… Les tasses de te continuaven acompanyant-nos i la brisa ens xiuxiuejava l’esperança d’un capvespre menys càlid.
Aquella calorosa nit d’agost a l’Uzbekistan, mentre escrivia el meu quadern de viatge, les il·lusions d’en Firuz van fer néixer aquesta exposició “Mirades de la Ruta de la Seda“. Unes imatges que volen mostrar expressions, sentiments i emocions de persones d’altres cultures, identitats i religions. Persones tadjiks, uigurs, kirguises, han, uzbeks, de la vall d’Hunza o del Pamir es barregen en aquesta exposició amb la voluntat de crear un pont de coneixement i respecte envers la diferència.Imatges de dones, homes i infants que formen part de la meva vida i que m’han fet aprendre a viure-la, a estimar-la, a estimar-los. Persones llunyanes en la distància, però pròximes en la Humanitat. Vull creure que és així…”
El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis – la mítica reina de Saba – a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d’Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d’explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d’onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d’elles. La notícia va provocar un gran impacte.
Cap de nosaltres va tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d’aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.
Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d’aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes… els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.
Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual l’Eduard Balsebre, membre de la nostra associació, es va presentar amb un seguit d’escrits publicats en el bloc Amu Daria i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d’amor”. A finals de l’any passat va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L’encarregada de les claus – versió en castellà-) que es situa a l’Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el relat de l’Eduard, conjuntament amb d’altres d’Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo.
A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d’aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès, i on podeu trobar diferents relats plens de sentiments, compromís i aprenentatges, com “Más allá de las nubes” de Xavier Teixidó, “Ipaterrik Hegora, Kurdistan” d’Urtzi Urrutikoetxea, “Enlightenment through osmosis” de Lisa MacCallum o “By the rivers of Babylon” de Paco Toledo.
I per cert, tot just ara s’han donat a conèixer les bases de la segona edició d’aquest concurs i aprofitem per encoratjar-vos a participar… així que bons escrits, bona sort i bons viatges…
El proper dissabte 24 d’octubre a les 18h té lloc una interessant xerrada amb el títol “A peu pel Pamir afganès” a càrrec d’en Manel Garcia Biosca-Dinkowitz i en Xavi Tarafa Mercader a la seu de Gent del Masnou (c. del Doctor Josep Agell número 9) d’aquesta població del Maresme.
Un viatge a un dels llocs més remots d’Àsia Central. El Corredor de Wakhan, situat a l’extrem nord-oriental d’Afganistan, on s’ajunten tres de les serralades més altes del món: Pamirs, Hindu Kush i Karakorum. En Manel i en Xavi ens explicaren un viatge en aquesta regió amb l’objectiu d’arribar a les fonts d’un dels principals rius d’Àsia Central, l’Amu Darya, conegut també a occident com a Oxus. Vint-i-dos dies a peu, 19 d’ells sense trepitjar cap poble (tantsols algun assentament kirguís nòmada) i 3 ports de muntanya a més de 4800m d’alçada durant la ruta. Un viatge ple de paissatges majestuosos i trobades amb persones entrenyables pel camí.
Us ho perdreu?
 |
 |
 |
 |
“D’aquí unes hores surto cap a Duixanbe (Tadjikistan) per dirigir-nos tot seguit a Khorog i d’allà a Ishkashim. I si tot va bé, en pocs dies em trobaré al corredor de Wakhan, lloc sommiat i desitjat des de fa quatre anys, quan planificant la ruta a Tadjikistan vaig descobrir una estreta tira de terra afganesa encaixonada entre Tadjikistan, Pakistan i Xina.
Allà on els Pamirs, l’Hindu Kush i el Karakorum es troben, allà on el Imperi rus i britànic van estar a punt de col·lisionar, allà on hi viuen wakhis i nomades kirguisos, allà on neix l’Amu Daria (l’Oxus de l’Alexandre el Gran), cap allà, en Manel Garcia i jo, tenim intenció d’anar: el corredor de Wakham…”
Amb aquestes paraules en Xavi Tarafa comença en el seu bloc: http://xtarafa-viatges.blogspot.com el relat del viatge d’aquest juliol de l’any 2009 a l’extrem nord-est de l’Afganistan, un dels indrets més fascinants i espectaculars de tota Àsia, i ens ho acompanya d’unes imatges de gran bellesa…
Amu Daria 
