Arriba a Sant Andreu el 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda”

I recordeu que els dies 24 de gener i 1 de  febrer US HI ESPEREM !!!

I la setmana vinent en el 2on cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda”: Cinema i descobriments…

De nou, us volem convidar a unes activitats del 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” que organitzem amb el suport i la col·laboració delCIAJ (Centre d’Informació i Asessorament per a Joves):

El proper dimecres 23  de novembre a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) tindrà lloc el pasi de  la pel·licula LA BODA DE TUYA dirigida pel xinès Wang Quan’an. Aquest film vol ser un testimoni de la vida i la cultura mongol, en concret a la província xinesa de la Mongòlia Interior,  abans que desaparegui ja que la industrialització i les administracions locals estan obligant els pastors a abandonar aquell territori desèrtic.

Guardonada amb l’Ós d’Or del Festival de Berlín 2007 ha rebut crítiques d’aquest tipus: “Amb una història francament interessant situada a la Mongòlia rural, una interpretació immillorable, una música excepcional i una fotografia magnífica accedim a un món desconegut per nosaltres a través de la duresa de la vida de Tuya, una dona humil, i, alhora, extraordinària, com tantes altres que no arriben a les notícies però que, en realitat, existeixen. Un relat commovedor que no cau en el sentimentalisme…”

I el dia següent, el dijous 24 de novembre en el mateix CIAJ també a les 19h,  hi haurà la conferència VIATGE AL’ORIENT DE LA RUTA DE LA SEDA a càrrec d’en Germán Aguilar (nòmada perpetu pels camins que uneixen Europa i Àsia) i Eduard Balsebre (viatger durant nou mesos per l’orient de la Ruta de la Seda). Tots dos han estat aquest estiu per Àsia Central, i ara ens acompanyen en el descobriment de mítiques ciutats i els seus basars orientals…

Esperem que aquestes dues propostes us siguin atractives i ens veiem els dies 23 i 24 de novembre al CIAJ… US HI ESPEREM !!!

 Pd. I en properes setmanes continuarà  el 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” amb més activitats…

Algunes imatges i les novetats del novembre…

Avui us volem mostrar les primeres imatges del 2on Cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” que es va iniciar aquest mes d’octubre  i aprofitar per avançar-vos algunes de les activitats que organitzarem aquest novembre.

Així, us propossem que us reserveu el proper dijous 17 de novembre del 2011, a les 19h a Centre Cultural Can Fabra (Barcelona)  ja que Coneguem el Món organitza una xerrada amb el títol “EL TRANSSIBERIÀ” a càrrec de l’historiador Albert Planas, que ens mostrarà les seves aventures en aquest mític tren: el seu viatge en solitari en el tren Transsiberià (la via fèrria que uneix la Rússia europea amb les províncies russes de l’extrem orient, Mongòlia i la Xina).

Pocs dies després, el dimecres 23  de novembre a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) tindrà lloc el pasi de  la pel·licula LA BODA DE TUYA dirigida pel xinès Wang Quan’an. Aquest film vol ser un testimoni de la vida i la cultura mongol, en concret a la província xinesa de la Mongòlia Interior,  abans que desaparegui ja que la industrialització i les administracions locals estan obligant els pastors a abandonar aquell territori desèrtic.

I el dia següent, el dijous 24 de novembre en el mateix CIAJ també a les 19h,  hi haurà la conferència VIATGE AL’ORIENT DE LA RUTA DE LA SEDA a càrrec d’en Germán Aguilar (nòmada perpetu pels camins que uneixen Europa i Àsia) i Eduard Balsebre (viatger durant nou mesos per l’orient de la Ruta de la Seda). Tots dos han estat aquest estiu per Àsia Central, i ara ens acompanyen en el descobriment de mítiques ciutats i els seus basars orientals…

I ara si us deixem amb les imatges:

Un nou cicle d’activitats per aquesta tardor: Contes i cinema

Avui, des d’Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda,  us volem presentar les primeres sessions d’un nou cicle d’activitats que hem preparat per aquesta tardor per tal de donar a conèixer els països, les cultures i les tradicions de la Ruta de la Seda.

Així, la propera setmana i amb el suport i la col·laboració del CIAJ (Centre d’Informació i Asessorament per a Joves) organitzem dues activitats, en concret,  el proper dimecres 19 d’octubre tindrà lloc a les 19h. al CIAJ (c. Sant Oleguer, 6-8 de Barcelona) una sessió de Contes de la Ruta de la Seda.

De la mà i les paraules de Susana Tornero, narradora oral, viatjarem acompanyant les caravanes de la Ruta de la Seda pels confins del Tibet, l’Índia, l’Uzbekistan,el Kirguizistan o la Xina.

La Susana es dedica a col·leccionar i contar històries d’arreu del món que ens seduiran com les narracions orals del Balutxistan, els contes d’arrel persa del Panjab o les divertides històries del mestre Nasreddín arribades des del cor de la mil·lenària Bukharà a l’Uzbekistan…

Aquestes històries, que narra de meravella la Susana, són històries per a un públic adult… un viatge pel món, aquest cop per Àsia, a través dels seus contes com si fossin espècies que condimenten els secrets dels millors plats i acaben en una deliciosa sessió per assaborir-la en companyia del públic, que és qui dona el toc definitiu a les històries i les fa sempre noves, úniques.

I el dia següent, el dijous 20 d’octubre en el mateix CIAJ també a les 19h, hi haurà el pasi de la pel·licula turca “Vizontele”, una pel·lícula de l’any 2001, escrita i dirigida per Yilmaz Erdogan i codirigida per Omar Faruk Sorak, basada en els records de la infantesadel guionista i director.

L’argument té lloc als anys ’70 en una petita població de la província de Van (en l’extrem oriental de Turquia, en una zona de tradició armènia i fronterera amb Iran) que viu entre la sorpresa i la incomprensió l’arribada per primera vegada de la televisió a aquestes terres.

Aquesta pel·lícula va significar el primer gran èxit comercial del cinema d’aquest país després de dècades on només es produïen dos o tres pel·lícules a l’any. Gràcies als seus guardons, i malgrat no haver tingut una bona distribució arreu del món, ha estat el primer exponent del cinema turc del segle XXI que tot just ara comença a ésser reconegut.

Esperem que aquestes dues propostes us siguin atractives i ens veiem els dies 19 i 20 d’octubre al CIAJ… US HI ESPEREM !!!

Pd. I en properes setmanes més activitats…

Exposició “La Ruta de la Seda”: dilluns 11 de juliol a les 19h.

Exposició “La Ruta de la Seda”

Avui us volem convidar a la inauguració de l’Exposició “La Ruta de la Seda” de la mà de Germán Aguilar (El Último Bazar) amb un recull d’imatges de la ruta més històrica de tota Àsia..

L’exposició tindrà lloc el proper dilluns  11 de juliol, a les 19 h al CIAJ (Centre d’Informació i Assessorament per a Joves  – c. Sant Oleguer, 6-8).

Aquesta exposició forma part de la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona organitzada per l’Ajuntament de la ciutat.

Durant l’acte connectarem via videoconferència amb el Germán que en aquests moments es troba perdut (o potser, trobat en algunes mans acollidores) en un punt desconegut entre Istanbul i Pequín….

Us hi esperem !!!!

Pd. I recordeu que pocs dies després, el 20 de juliol, organitzem, també en el marc de la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona, un nou taller de togyzqumalaq, el joc de mancala que s’hi juga tradicionalment al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan,  Uzbekistan, Turkmenistan, parts de la Federació russa (Atlai,  Khakàssia, Tuva), la Mongòlia occidental i a altres regions de Mongòlia i la Xina.

Xerrada: DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA

Com en altres ocasions ens plau convidar-vos a una nova xerrada de Coneguem el Món que amb el suport d’Amu Daria, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda i del Barcelistan, estarà dedicada a “DESCOBREIX LA RUTA DE LA SEDA, un viatge a través dels camins del coneixement“.

Aquesta xerrada  tindrà lloc el divendres 18 de juny a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Per tal de descobrir aquest viatge estarem acompanyats per Germán Aguilar, autor del bloc El último bazar (per cert, us recomanem fer una bona ullada a aquest video) i de Victor Molero, autor de l’exposició Sensacions de Seda; tots dos viatgers i amants de la història i el present d’aquesta fascinant ruta i membres de la nostra associació…

US HI ESPEREM !!!

Crònica del LÍBAN: Conèixer la realitat

Com us comentavem fa unes setmanes, en Ferran Canet viu al Líban des de gener de l’any 2008 i des d’allà publica el bloc “Coses de Beirut” una finestra oberta a aquest país i a la situació del  Pròxim Orient, un interessant acostament a una altre visió de la realitat d’aquesta rica, fascinant i complexa societat. Gràcies a la seva col·laboració i amabilitat avui tornem a publicar una nova entrada d’aquest bloc, i hem de dir-vos que és una molt interessant reflexió sobre la diferència:

“Avui he fet una ullada al bloc acabat d’estrenar del Xavier Lasauca La mà de Fàtima. Hi he entrat de rebot, en veure que algú havia arribat aquí des del seu bloc. M’hi he trobat un escrit sobre el discurs del president dels EEUU a El Caire. La lectura m’ha semblat interessant, però m’ha provocat una sensació que en els últims anys s’ha accentuat, tot i que havia començat a l’època en què treballava a l’escola. Explicar les coses és molt senzill. Ensenyar-les, no tant. I conèixer, això ja és tota una altra història. Passava, repeteixo, a l’escola, on després d’una explicació magistral descobries que els nanos no havien entès res… tot i que havien comprès el missatge. No sé si m’explico!

L’Orient és una imatge creada després de segles. Està formada, segons les versions, per camells i sorra, armes i explosions, misteris i sorpreses. Occident també és una imatge, potser un mica més moderna, però no per això més real: llibertat, èxit, diners, poder… Intentar explicar com és la vida aquí no és fàcil, per la senzilla raó que aquí, com a tot arreu, hi ha moltes maneres diferents de viure la vida. Però el què sí és cert, des de la meva experiència, que Orient és diferent que Occident. En què consisteix aquesta diferència?. Diria que està formada bàsicament per petits detalls. Però molts. Tants, que fa que la vida sigui diferent.

Recordo ara el comentari d’una persona que havia viscut al Congo uns anys. Quan li preguntaven com era Àfrica abans de respondre recordava que Àfrica és un continent. D’Orient es pot dir més o menys el mateix. I d’Occident… Evidentment, ni l’Orient ni l’Occident són (si és que efectivament es pot dir que són) com eren fa un segle, o 50 anys. Però el què tinc clar és que són diferents entre ells. Però diferència mai m’ha semblat una paraula negativa. He viscut amb la diferència des de ben petit: la veia a casa constantment, a l’escola, pels carrers, a la televisió… La gent és diferent, els països, les cultures, els colors i les olors… I gràcies a Déu que és així!

Que la diferència ha estat una causa de conflicte sovint és una evidència. Però en realitat el problema no és la diferència en si mateixa, sinó la capacitat d’acceptar l’altre tal com és, respectant la diferència. És veritat que algunes diferències son tan grans que impliquen un problema real (quan el què per alguns és virtut, per altres és vici; o el què alguns prohibirien, els altres ho tenen com a essencial…). Però aquestes diferències són les excepcions, i sovint, quan es fa l’esforç per conèixer l’altre, es descobreixen raons que poden explicar-ho.”

Exposició: Els mons de l'Islam a la col·lecció del Museu Agha Khan

Del 9 d’octubre de 2009 al 17 de gener de 2010 al CaixaForum Barcelona. (Av. Marquès de Comillas, 6-8 – 08038 Barcelona) es pot visitar gratuïtament l’exposició “Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”.

La col·lecció Aga Khan aplega peces valuoses i significatives de pràcticament cadascuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l’exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d’història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic, en un extens àmbit geogràfic que s’estén des de la península Ibèrica, l’antic al-Àndalus, fins a Àsia Central i  l’Índia.

Aquestes obres descriuen la magnificència de les corts dels abbàs-sides, els fatimites, els safàvides o els mogols al mateix temps que demostren la ductilitat de l’art islàmic, capaç de transmetre un missatge, de vegades només religiós, adoptant diversos estils i combinant, en alguns casos de manera capritxosa, elements procedents de tradicions culturals dispars: de Roma a Pèrsia, de Turquia a la Xina, del Magrib a l’Índia o Indoxina, transformant allò que s’imita fins a donar-hi una personalitat pròpia.

Entre les obres exposades destaca un ric grup de manuscrits i miniatures amb representacions figuratives, que es consideren de les millors realitzacions no tan sols de l’àmbit islàmic, sinó de l’art universal. Aquestes representacions rebaten el tòpic tan estès de la prohibició de les imatges en l’art islàmic, ja que si bé l’islam no fa servir cap motiu animal o humà en aquells edificis o objectes que es relacionen amb l’esfera de la religió, en l’àmbit civil, oficial o privat, hi va haver representacions d’éssers vius i, de vegades, en abundància. Va ser només una qüestió de preferències estètiques i de moments històrics.

Durant els dies que l’exposició restarà a Barcelona hi hauran diferents confeències i activitats com per exemple la conferència “Experiència i sensibilitat artístiques: el pelegrinatge i les místiques d’Àsia” del 4 de novembre o la conferència “El món persa i el plaer estètic de la paraula: poesia i cal·ligrafia perses” del dia 10 de novembre.

Podeu consultar altres activitats  de Aga Khan Trust for Culture (organitzadors de l’exposició) o de Aga Khan Development Network (AKDN), xarxa d’agències al voltant de la Fundació Aga Khan dedicades a la cooperació internacional, la promoció cultural o el desenvolupament econòmic de zones com el Pamir al Tadjikistan, Samarcanda a l’Uzbekistan o la Vall d’Hunza al Pakistan.

Entrevista a AMIN MAALOUF: “Avui totes les guerres d’Occident passen per Palestina”

Fa dos dies, la “Contra” de La Vanguardia publicava aquesta entrevista a Amin Maalouf,escriptor i periodista libanès, autor de genials obres com “Samarcanda”, “Les croades vistes pels àrabs”, “Lleó l’africà”, “La roca de Tanios”  o “Els jardins de Llum”. on planteja una visió molt interessant de la situació política del Pròxim Orient, de Turquia, del món àrab, d’Iran o del paper d’Obama a l’escena mundial. Estem segurs que val la pena fer una bona lectura i reflexió:

“… Los árabes somos los grandes perdedores del Siglo XX y de lo que llevamos del XXI.

– ¿Por qué?
Porque en el medievo extendimos nuestro imperio desde la península ibérica hasta las remotas estepas asiáticas, pero después perdimos la batalla de la modernidad ante Occidente y, tras la Revolución Industrial, ya fuimos convertidos en sus colonias…

– ¿Por qué no copiaron a Occidente como Japón o ahora China o la India?
Porque nosotros tenemos a Europa demasiado cerca para olvidar la derrota así que, si tu enemigo tiene la modernidad y la tecnología,.. ¿Qué te queda? pues sólo te queda tu tradición y tu pasado de esplendor, por eso todos los movimientos que triunfan en el islam reivindican ese pasado.

– Van con los talibanes hacia el medievo.
Y por eso tantos árabes jalean las derrotas, porque, a falta de victorias, para nosotros quien simplemente es capaz de resistir ya encarna nuestra dignidad: desde Naser – no ganó nunca una batalla-pasando por Arafat hasta el gran perdedor de lo que va de siglo: Sadam Husein.

– Su lista de vencidos ya es muy larga.
Y en lo que va de este siglo muchos árabes siguen humillados y jaleando guerras perdidas desde Iraq a Afganistán…

– ¿Ha cambiado algo?
Otro Husein nos ha dado una esperanza. La primera victoria de Occidente que podría no ser nuestra derrota ha sido la de Barack Hussein Obama.

– Pronto hará un año.
Eso también me preocupa: Obama tiene un plan para Oriente Medio, el primero en el que realmente he creído… Y le aseguro que hasta ahora no me había creído ninguno.

– Cuéntenos.
No es tanto la fórmula mágica como el modo de plantearlo que propone: mapa sobre la mesa ¡todo a la vez, todos a la vez y ya!

– ¿Sin hojas de ruta, condiciones, pasos previos, etapas…?
Ese ha sido el gran error hasta ahora: fijar condiciones previas, porque ¿Qué ofreces a quienes se benefician de la actual situación a cambio de que renuncien o modifiquen algo, por ejemplo los asentamientos? ¿Qué les das a cambio?

– ¿. ..?
Nada y nadie hace nada por nada. Por eso tiene que haber una solución de golpe que integre a todos en ella y pactada en conjunto; que ofrezca a todos toda la paz para siempre a cambio de concesiones ahora.

– Siempre habrá reticentes.
Sí, pero si se logra un acuerdo global para la mayoría, quienes no lo acepten serán radicales que acabarán quedando en los extremos y ya no tendrán poder para paralizarlo.

– ¿Con qué contenido?
Tiene que detallarse sólo en ese momento y no puede dejarse margen para reconsiderar, regatear, forcejear… Pudrir el acuerdo. Y el tiempo vuela: tiene que ser ya pronto o se habrá perdido la “ventana de oportunidad” de la elección de Obama.

– ¿Por qué es tan importante ahora?
Sin ese acuerdo no habrá dignidad árabe ni musulmana y sin esa recuperación no hay paz posible en Afganistán ni en Pakistán ni en Iraq ni en Irán… Todas las guerras de Occidente pasan por la de Palestina.

– ¿Por qué?
Porque ningún dirigente musulmán que plantee un gobierno amigo de Occidente será aceptado por su pueblo hasta entonces.

– Oriente Próximo es el nudo en el que se entrecruzan todos los conflictos…
Ahora podemos deshacerlo y Obama tenía un buen plan, pero van pasando semanas, meses… Y si no es ahora me temo que no va a poder ser en muchos años.

– ¿Y si lo hubiera qué pasaría?
Todos los países del área, pese a la disconformidad de algunos radicales, podrían disfrutar de fronteras seguras y estables. Entonces sería el momento de lanzar un plan Marshall e integrar a esos países en una economía dinámica: Israel sería beneficiado.

– ¿No le preocupan los misiles iraníes?
Bajo la superficie acartonada de las consignas de los ayatolás late una sociedad civil vigorosa y vibrante y abierta que espera su oportunidad: no me extrañaría que en unos años – lo veremos-Irán fuera plural y laico.

– ¿Por qué dejó de serlo?
Occidente aún paga el error de haber derrocado a Mosadeq: él sólo quería gobernar democráticamente y la CIA sólo quería el petróleo. Occidente se ha olvidado de aquel error, pero en Irán sigue pesando.

– ¿Turquía es Europa?
Merece la oportunidad de no ser rechazada. Tampoco a Europa le conviene convertirse en un castillo rodeado de murallas para que no se le cuelen los musulmanes. Den tiempo – necesitan tiempo-a Turquía y ese gran país les demostrará lo que es capaz de conseguir en paz y con moderación.

– Le veo más optimista que en su libro.
La historia se acelera: el flujo cada vez más rápido de la información también acaba imprimiendo velocidad a la sucesión de los hechos. Fíjese: parece que ya han pasado siglos entre principios del XX y el XXI.

– ¿Y eso es bueno o malo?
Mire, yo lo que voy a hacer para que no me arrolle es irme a mi isla a seguir disfrutando de la observación de la vida y del siguiente placer que es explicarla. Acabo de empezar nueva novela y no van a saber de mí en una larga temporada.

+ info: Web d’Amin Maalouf (en francès o anglès).