El Gran Iconoclasta per la Xina

“La primera prueba de fuego fue Mutianyu, uno de los tramos mas escénicos de muralla a unos 100 km de Beijing que obliga a combinar varios medios de transporte.

Aunque para visitar los tramos de muralla cercanos a Beijing casi todo el mundo recurre a los packs organizados que ofertan en todas las guest houses, youth hostels y hoteles de la ciudad, que limitan mucho el tiempo en la muralla y obligan a pasar por el emporio de seda de rigor; y aunque eso a mi me hubiese facilitado mucho las cosas; pensé que todo eso sería un coñazo.

Así que me las llevé a la estación de buses oeste y las subí en el 916, un bus lleno de chinos con destino a Huairou, y es que hacer estas cosas es lo que me da la vidilla viajera…una vez en Huairou, un tipo nos ofreció llevarnos hasta la muralla en una furgonetilla.

Salimos a las 10 y a las 18 estábamos regresando a Beijing habiendo disfrutado de 4 horas en la muralla. A ver quien supera eso.

La muralla en esta zona se ve preciosa, zigzagueando entre crestas de escarpadas colinas, enfilándose por pendientes pronunciadas, el sol apaciguaba el frío seco traído por el viento siberiano que llegaba cortando Mongolia…”

Tornen els relats d’en Germán Aguilar, el Gran Iconoclasta, i el seu fantàstic bloc “El último Bazar” ara tot just fent de guia de viatges per la Xina… no us ho podeu perdre…

Voleu venir amb nosaltres aquest estiu a l’Uzbekistan…?

AGAMA, Taller de viatges (GC 298) i AMU DARIA, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, organitzem una ruta d’11 dies per l’Uzbekistan: DARRERA LES PETJADES D’AMIR TIMUR visitant la seva capital Taixkent, les llegendàries ciutats de Samarcanda, Bukharà i Khivà, i el desert de Kyzil-kum on restarem una nit dormint en iurtes (les tendes tradicionals dels nòmades) i en contacte amb la natura.

Uzbekistan és el cor de la mítica Ruta de la Seda, un nou país amb més de dos mil cinc-cents anys d’història, que destaca per la música, la dansa, la gastronomia, l’arquitectura i els teixits, un reflex de la riquesa històrica i humana del país i que té la millor representació en les ciutats de Samarcanda, Bukharà i Khivà.

Amb aquest viatge podrem passejar pels mateixos carrers on Marco Polo o Ruy González de Clavijo van descobrir les mesquites més belles, podrem conèixer la vida d’Amir Timur (el gran Tamerlà) l’heroi nacional, que ens mostrarà els secrets d’un dels imperis més importants de l’antiguitat i de la seva capital Samarcanda, podrem gaudir d’un te a l’ombra dels arbres de la ciutat vella de Bukharà o podrem saludar la nit en el cor del desert de sorres vermelles…

Si voleu més informació sobre les dates i condicions del viatge podeu visitar la nostra pàgina: DARRERA LES PETJADES D’AMIR TIMUR

Inauguració el 8 d’abril de l’exposició ¨On top of the world¨

Des d’Amu Daria us volem convidar a la inauguració de  l’exposició de fotografia ¨On top of the world¨ del nostre amic Federico Frangi que tindrà lloc el proper 8 d’abril a les  20:30 en Kannon Gyo – Espai Zen (Calle Agullers 17 – en el barri del Born a Barcelona). Un conjunt de belles imatges com a relat íntim del seu viatge en moto de tres mesos recorrent els pobles i la geografia del Nepal i de Ladakh al nord de la Índia… i recordeu que només es podrà veure durant tot el mes d’abril…

Xerrada “Viatge a Rússia i el Transsiberià”

En el marc de les xerrades de temàtica turística que s’ofereixen des del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) de  l’Ajuntament de Barcelona, el dijous 17 de març es durà a terme la xerrada “Viatge a Rússia i el Transsiberià”.

A partir de les 19 h, l’historiador de professió i viatger de vocació Albert Planas i Serra explicarà el seu viatge en solitari en el tren Transsiberià (la via fèrria que uneix la Rússia europea amb les províncies russes de l’extrem orient, Mongòlia i la Xina).

L’activitat s’iniciarà amb una breu introducció a la història i societat russes, i seguidament es farà un recorregut virtual, d’oest a est, tot visitant les principals ciutats del país i els indrets més destacables: Moscou, Kazan, Ekaterinburg, Krasnoyarsk, Irkutsk, el llac Baikal, Ulan Ude (Rússia), Ulan Batoor i el Parc Natural de Terelj (Mongòlia) i Pequín (Xina). Així mateix, durant la xerrada es facilitarà informació pràctica per a realitzar el viatge i es donaran consells per a gaudir-lo amb total intensitat i sense feixucs entrebancs…. qui s’apunta…?

I recordeu, un nou Barcelistan aquest divendres 4 de febrer…

Un nou Barcelistan tindrà lloc aquest divendres 4 de febrer a les 19h. a la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps 20-22).

Us volem convidar a descobrir el TOGYZQUMALAQ (en kazakh, “toguz korgool” en kirguís) un joc de mancala que s’hi juga tradicionalment al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, parts de la Federació russa (Atlai, Khakàssia, Tuva), la Mongòlia occidental i a regions de Mongòlia i la Xina properes als altres llocs esmentats.

Així, podem aprendre aquest joc, conèixer la seva història i compartir unes partides de la mà d’en Viktor Bautista i Roca, expert en els jocs de mancala, autor de la Wikimanqala i participant en el 1er Campionat del Món de Togyzqumalaq que va tenir lloc el passat novembre a Astana (Kazakhstan). Us hi esperem !!!

Torna el Barcelistan !!! Juguem al Togyzqumalaq

Molts de vosaltres ja coneixeu el BARCELISTAN, un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de  Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidim per gaudir d’alguna activitat i que vam crear tot just fa un any…

Fins el moment hem compartir una copa, hem vist exposicions,  hem escoltat contes de la Ruta de la Seda, hem celebrat el Nooruz o hem compartit un viatge per la Ruta de la Seda. En una d’aquestes sessions vam recollir un llistat de propostes (que després vam votar) per tal de decidir quines activitats eren més interessants per tothom i entre elles es trobava  un Taller de jocs de taula d’Àsia Central !!!

I ara  us convidem a descobrir el TOGYZQUMALAQ (en kazakh, “toguz korgool” en kirguís) un joc de mancala que s’hi juga tradicionalment al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, parts de la Federació russa (Atlai, Khakàssia, Tuva), la Mongòlia occidental i a regions de Mongòlia i la Xina properes als altres llocs esmentats.

Així, el proper divendres 4 de febrer a les 19h. ens trobarem a la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps 20-22) per aprendre aquest joc, conèixer la seva història i compartir unes partides amb Viktor Bautista i Roca, expert en els jocs de mancala, autor de la Wikimanqala i participant en el 1er Campionat del Món de Togyzqumalaq que va tenir lloc el passat novembre a Astana (Kazakhstan).

Entrevista amb Colin Thubron

Fa pocs dies a la contraportada del diari El País el periodista Jacinto Antón ens presentava el relat de la seva entrevista-sopar amb l’escriptor Colin Thubron de pas per Madrid. Aquí teniu aquest escrit amb el titular “Mi Shangri-La es mi jardín; no podría vivir sin él” i amb una recomanació personal: “le pido a Colin que recomiende un lugar que no hay que perderse. Titubea -“es muy personal, cada uno tiene sus intereses”- pero acaba musitando: “Samarcanda“. Esteu d’acord…?

Cenar con Colin Thubron es ampliar horizontes. Considerado uno de los grandes nombres de la literatura de viajes, el escritor británico (Londres, 1939) nos ha hecho recorrer la fantasmagórica ruta de la seda o la desolada Siberia con una sensibilidad y un hálito poético que eleva las botas de marcha y la mochila a la categoría de las sandalias y el caduceo de Mercurio -una comparación que placería a su admirado maestro Patrick Leigh Fermor-. Viva imagen del gentleman británico, Thubron, que ha participado en un ciclo de la Biblioteca Nacional, se desenvuelve en la mesa con una natural elegancia que te hace sentir un invitado patoso en Brideshead.

El maître le propone de entrante pulpo. Se ensombrece. “En Chipre observé a uno atravesado por el arpón de un pescador, cerraba los ojos así, en la agonía del dolor”. No obstante, se apunta al plato. Hombre práctico en lo gastronómico -es lo que tiene viajar a ras por algunos de los lugares más inhóspitos del mundo-, come de todo. “En ciertas partes de China resulta a veces complicado, serpientes, sesos de mono, perro… pero solo una vez me venció la desazón: había gato cocinado sobre el mantel y otro vivo bajo la mesa que me miraba angustiado”. En otra ocasión, en un mercado en China, el viajero, llevado por la piedad y un recuerdo de juventud, compró un búho destinado a la cazuela y lo liberó allí mismo ante la estupefacta mirada del vendedor, “que no entendía que un bocado tan exquisito echara a volar”. Mientras da cuenta de su cefalópodo con la parsimonia de quien ha sido educado en Eton, Thubron recuerda la ocasión en que perdió dos dientes al masticar un correoso carnero en el Turkmenistán. “Fue duro, estás horrible con dos dientes menos, incluso en el Turkmenistán”. Cuando el efecto combinado del vino y los espejos del restaurante nos conducen -al menos a mí- a un estado soñador, le pido a Colin que recomiende un lugar que no hay que perderse. Titubea -“es muy personal, cada uno tiene sus intereses”- pero acaba musitando: “Samarcanda”. Con la confianza de los postres y tras hablar de su último viaje, al sagrado monte Kailash del Tíbet -el libro aparecerá a principios de año-, que tuvo algo de peregrinación de un hombre solitario que ha perdido a toda su familia (padres y hermana) y cuya novia vive en EE UU, le pregunto por su Shangri-La, su secreta región soñada. “Tengo un jardín, no podría vivir sin él. Es pequeño, en mi casa en Londres; mimosa, un magnolio, rosas”.

Mientras saborea el sorbete de fruta, la melancolía nos lleva a Thesiger, el viejo viajero que murió solo en una residencia. “¡Pobre sir Wilfred!, me dijo que de su vida solo lamentaba no haber matado a nadie, a nadie con seguridad, claro, porque disparó a muchos alemanes en la guerra”. Tenía cara de halcón. “Más bien como si estuviera permanentemente frente a una tormenta de arena”. En el rostro de Thubron también están marcados sus paisajes, la desolación de la taiga glaseada, los peligros en la mezquita de Gawhar Shad… El viajero se levanta en un laberinto de reflejos. “No sé adónde será mi próximo viaje”, dice con una sonrisa triste. Y parte en la noche.

Més enllà: Retorn a Leh

“Tornar a Ladakh era una idea que rondava pels nostres caps, des del mateix moment que vam marxar, ara fa tot just dos anys. Els amics deixats, els paisatges, la espiritualitat de la gent, la seva cultura arraigada durant segles era un caramel massa bo per no tornar-lo a tastar. Aixi que quan haviem de decidir on aniriem aquest any, la cosa estava molt clara: al Ladakh!!

Des del aire, els Himalaies semblen a tocar de mans. Entre ells, en una petitat vall de paisatge llunar, la vida es desenvolupa gracies al riu Indo. Aixi, les poques arees verdes es troben al voltant del seu curs.

A Leh conviuen dos cultures molt diferenciades: la ladakhi, budista i la poblacio del catxmir, musulmana. Val a dir que toto i que, des de fora, no es veu massa interaccio entre les dues cultures, tampoc no hi han problemes entre ells, de forma que conviuen pacificament. Aixi, passejant pel casc antic et pots trobar amb una panaderia catxmir davant d’una estupa budista.

Aixi, per tots els racons, hi han els tipics molinets d’oracio budista per poder pregar mentre passeges. I, esgarrapant les muntanyes, el palau de Leh que sembla vigilar perque la pau i la tranquilitat es mantinguin a la ciutat….”

Des de finals de setembre els nostres amics i membres d’Amu Daria,  Núria Borràs i Lluís Bono, es troben de viatge pel nord de l’Índia i com sempre ens ho relaten de meravella en el seu web Més Enllà i en el  bloc de la Núria Pels camins del Món

Us convidem a gaudir de reflexions, sentiments i imatges i a veure com de bé ens representen en la festa per batre el record Guinness de plantació de més arbres en 1 hora amb la participació de més de 9.ooo voluntaris ladakhís, el Drukpa Rinpoche del monasteri de Hemis i una àmplia representació d’autoritats monàstiques…

No us ho podeu perdre !!!

Conferència: «Història i tresors de la Ruta de la Seda»

Susan Whitfield és la directora d’un projecte digital molt ambiciós: el Projecte Internacional de Dunhuang (PID), que pretén posar a l’abast de tothom les imatges i la informació trobades a les coves de Mogao, a Dunhuang (República Popular de la Xina), un dels emplaçaments clau per entendre la història de l’antiga Ruta de la Seda.

Casa Àsia ha reconegut l’esforç del projecte liderat per la Dra. Whitfield amb el Premi Casa Àsia 2010 ex aequo. Desenes d’institucions asiàtiques i europees treballen per tal que el PID pugui treure a la llum cada vegada més informació sobre l’origen dels intercanvis culturals que hi va haver entre Europa i Àsia pels camins de la Ruta de la Seda.

De ben segur que molts de vosaltres també coneix a Susan Whitfield com autora del llibre “La vida en la Ruta de la Seda” i ara tenim l’oportunitat de sentir en directe les seves paraules…

En concret, la conferència de Susan Whitfield amb el títol “Història i tresors de la Ruta de la Seda” tindrà lloc el proper dijous, 4 de novembre del 2010, de 19.30 h a 21.00 h a Casa Àsia · Sala Samarcanda (Av. Diagonal, 373 · 08008 Barcelona). Cal confirmació d’assistència a info@asiacentral.es  o al telèfon 93 368 49 09. Podeu tenir més informació en aquest targetó d’invitació o a les webs de l’Observatori d’Àsia Central o de Casa Àsia.

I com en altres ocasions, us recomanem una  bona visita a la web del Projecte Internacional de Dunhuang (PID), especialment a la informació sobre les col·leccions, ja que és un molt interessant passeig per l’arqueologia i les expedicions de principis del segle XX a la recerca dels tresors xinesos de la Ruta de la Seda…


Exposició ¨On top of the world¨


Des d’Amu Daria us volem convidar a la inauguració de  l’exposició de fotografia ¨On top of the world¨ del nostre amic Federico Frangi que tindrà lloc el proper 29 d’octubre a les a las 20:30 en el  Bar Jaleo (c/ Ferlandina 27 – Barcelona).

Unes conjunt de belles imatges com a relat íntim del seu viatge en moto de tres mesos recorrent els pobles i la geografia del Nepal i de Ladakh al nord de la Índia… De ben segur que us agradarà… per fer boca, us deixem amb alguns mots que acompanyen l’exposició:

¨Muy en lo profundo del extremo norte de la India, a mas de 4000 metros de altura, el mundo manifiesta una realidad muy especial. Animales y escenarios naturales conviven en las mas extremas de las condiciones.

Sus habitantes nómades, inmersos en una mistica única, la mistica del Dharma, deben adaptarse incondicionalmente a las leyes que la naturaleza dicta,y con ella la mente se silencia y el corazón observa humilde, la tremenda fuerza, unidad e interdependencia de todos los fenómenos, los elementos, de todos los seres¨.

* L’exposició romandrà en aquest espai fins el proper 29 de novembre.