Seulecia Pieria: el port de la Ruta de la Seda

Antioquia era una de les ciutats més importants de la Ruta de la Seda. La seva importància era deguda al port de Seulecia Pieria, l’actual Cevlik. Un petit poble banyat per la Mediterrània que recollia la seda d’Orient i la transportava fins Roma.

En aquell temps, només Roma i Alexandria eren més grans que Antioquia. Mentre el comerç circulava per la Ruta de la Seda, aquesta ciutat controlava el tràfic a Orient i les flotes mercants a Occident.

Mapa Silk RoadPerò el port tenia problemes degut a la crescuda dels barrancs per les pluges. Així que els legionaris de Tito i Vespasià van construir un túnel per desviar l’aigua, de 930 metres de llarg per 7 metres d’alçada, totalment excavat en la roca viva. Ho van poder fer gràcies als 10.000 presoners fets en la guerra de Judea.

Podeu continuar la lectura d’aquest article i d’altres sobre el sud de Turquia, en el blog Més Enllà, col·laborador i membre d’Amu Daria.

Crònica EN RUTA 2009: El retorn de l’Iconoclasta

KurdistanEl maig d’aquest any 2009, en Germán Aguilar va iniciar el seu viatge que el porta des de Barcelona fins a Sidney seguint els passos de la llegendària “Ruta de la Seda” des de Roma fins a Xi’an, i continuant per la “Ruta de les Espècies” fins a les Índies Orientals. Gràcies al seu bloc “El último bazar 3. El retorno del iconoclasta” podem descobrir, entre riures, anècdotes, sensibilitat  i  útils informacions el seu viatge per Turquia, el Kurdistan, el Caucas, el Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan o la Xina (ara mateix es troba a Macao). Us convidem a llegir tot el seu relat però especialment dos apartats, el primer, el dedicat als visats que ens ofereix una informació actualitzada dels diferents tràmits a realitzar i el segon, el relat dedicat al Kurdistan:

“Entre el Tigris y el Éufrates los ríos de la babilonia bíblica, en el Kurdistán turco, aquí comienza el viaje real propiamente dicho. Aquí no llegan los autobuses de Politours ni Marsans, y aquí por cada kilómetro de carretera asfaltado hay dos de carretera en obras. La ruta de la seda atravesó estas tierras durante siglos, los caravanseraıs que aparecen esporádicamente en mitad de la nada, en paramos desolados, con sus formas puras y sin ventanas exteriores, cerrados en si mismos en torno a frescos patios porticados, así lo atestiguan.

Mi primera escala dentro del Kurdistán ha sido en el sobrecogedor monte Nemrut a más de 2.000 metros de altura sobre el nivel del mar. Aquí, un irrelevante gobernador local de un pequeño reino residual entre Romanos y Persas en un delirio de grandeza muy al uso entre sátrapas del tiempo (Antíoco I Epifanes) se equiparó a los dioses y mando construir un túmulo funerario en la cumbre de la montaña más alta de la región…”