XUAN ZUANG

Avui ens plau inagurar una nova secció dedicada als personatges que van col · laborar a teixir la Ruta de la Seda.

Ho fem amb el monjo budista Xuan Zuang i el seu apassionant viatge que el va portar des de terres xineses fins al que era un dels centres de saber més importants de la seva època, la universitat de Nalanda a l’Índia. En el seu periple va travessar territoris que avui associem a l’islam, però que abans de la seva expansió per Àsia Central estaven entapissats per una vasta xarxa de monestirs i comunitats budistes.

Imagen

Xuan Zuang al memorial de Nalanda. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

Més de mig mil · lenni abans del naixement de de Marco Polo o Ibn Batuta, en el si d’una de les famílies més erudites de l’època, va néixer un jove a prop de l’actual ciutat de Luoyang, un dels principals centres del budisme xinès com testifiquen les imponents coves de Longmen, enmig de la fèrtil plana de loess a la conca hidrogràfica del riu Groc.

Imagen

Gran Buda, coves de Longmen (Luoyang). Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

Descendent d’un antic ministre de la dinastia Tang, nét d’un professor de l’acadèmia imperial, i fill d’un magistrat local, va ser educat en el confucianisme, encara que molt aviat va expressar el seu interès pel budisme seguint els passos del seu germà gran. Després de passar 5 anys en el monestir de Jingtú va anar ampliant coneixements dins de l´escola Mahayana.

Solia passar amb freqüència que en els debats d’oratòria amb altres monjos afloraven les contradiccions als ensenyaments budistes que la ruta de la seda havien portat fins al cor de la Xina.

El budisme originari de l’Índia s’havia transmès al llarg de segles als xinesos a lloms dels camells bactrians pels ramals de la Ruta de la Seda i era guardat amb zel per monjos i mestres en monestirs al llarg del corredor de Hexie, en remots canons més enllà de les portes de jade als límits del gran desert del Taklamakan, o als gèlids altiplans a la cara nord de l’Himàlaia al Tibet.

La complexitat de la traducció del sànscrit al mandarí i les interpretacions personals concloïen freqüentment en contínues contradiccions i una falta d’acord entre els monjos en els seus debats. Fets que van portar a creure a Xuan Zuang que part de la informació s’havia perdut pel camí, o que altres monjos anteriors havien adulterat part del missatge del Buda amb aportacions personals.

Així, un dia va decidir emprendre un dels més apassionants periples que van tenir lloc en temps de l’alta edat mitjana en la recerca del budisme original, amb destinació cap a un dels llocs on el propi Buda històric havia predicat seus ensenyaments.

Imagen

Representació del viatge de Xuan Zuang. Nalanda. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

L´ universitat de Nalanda, a l’actual estat indi de Bihar, a escassos quilòmetres de Bothgaya (lloc on el Buda va assolir la il · luminació) era en aquesta època una de les universitats mes grans del món. En el seu apogeu es calcula que tenia més de 10.000 estudiants i 2.000 professors, i que les proves d’accés eren unes de les més dures que es coneixen a l´història de l’academicisme. Allà era on Xuan Zuang esperava trobar respostes i reprendre el budisme més pur.

En temps de la dinàstia Tang pocs xinessos aconseguien permís per sortir a l´estranger. Xuan Zuang no va ser l´excepció. Així que ho va fer des de la clandestinitat. Les seves primeres aventures van ser les d’evitar als guàrdies dels camins.

Va estar a punt de ser capturat per uns soldats a una de les talaies que controlaven el camí, però l’oficial al comandament, en escoltar els seus nobles propòsits i la seva condició de monjo el va deixar marxar advertint del millor moment per travessar la porta de jade, l´últim bastió de la Gran Muralla, la que delimitava els confins dels territoris que mereixien defensar, la que marcava el final de la Xina civilitzada i l’inici del temible desert del Taklamakan.

Imagen

Fort del Jiajoguan, últim bastió abans de la porta de jade. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

“Mestre, fugi vostè d’aquesta posada. No s’aturi fins arribar a la muralla. El Pas de la Porta de Jade es tanca a la nit. travesseu-ho abans del crepuscle “.

Va explicar també el monjo com enmig del desert per un contratemps va perdre més de cinc llitres d’aigua, que es van abocar a la sorra. Això el va condemnar a una penosa marxa de fins a cinc dies gairebé sense aigua. A la vora de l’extenuació i de morir un oasi li va salvar la vida.

A Gaochan, un dels regnes que flaquegen el desert de Taklamakan, a la depressió de Turfan, va ser rebut amb molta generositat pel rei, un budista devot. Tal era la curiositat i admiració que va sentir pel viatger que el va emplaçar a quedar-se a viure al regne impartint budisme als súbdits. Oferta que va refusar en tenir un noble propòsit major. Per persuadir al rei que el deixés marxar, es va veure obligat a iniciar una vaga de fam.

Imagen

Restes de la ciutat de Gaochang. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

“Em podreu retenir físicament però no en esperit”.

Al tercer dia de dejuni el rei el va rebre amb un somriure i li va desitjar sort en el viatge, va posar a la seva disposició trenta cavalls i una escorta de dotze acompanyants, a més de les provisions necessàries per assolir el següent oasi.

Després d’una trobada amb uns bandits va arribar Kucha i finalment a Aksu, on va virar cap al nord.

Imagen

Coves de Bezeclik als límits del Taklamakan. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

Els cims nevats de les muntanyes Tian Shan van ser el següent repte al qual es va enfrontar el viatger. Es creu que va arribar al que avui és l’estat de Kirguizstán creuant el pas del Bidell. Un pas avui en dia tancat als viatgers del present obligats a transitar pels més occidentals passos de Torugat i Irkestam.

El blau intens del llac Issik Kul i la seva agradable riba van haver de ser el millor escenari per reposar forces i continuar el pelegrinatge.

A Tokmak (prop de Bishkek, actual capital de Kirguizstan) va conèixer al Gran Khan local que en aquella època mantenia una relació de cordialitat amb l’emperador xinès.

Des d’allà es va dirigir a Tashkent (actual Uzbekistan), i posteriorment a la mítica Samarcanda llavors sota dominació persa, on va impressionar al governador local amb la seva oratòria.

Més al sud, a Termez es va trobar amb una comunitat de més de mil monjos budistes.

El periple va continuar per terres afganeses. A Kunduz va assistir als ritus funeraris del príncep Tardú que va ser enverinat durant la seva estada i va conèixer el monjo Darmashima que li va assessorar sobre com arribar fins Balkh. En aquesta regió va visitar diferents enclavaments budistes de gran importància en el seu temps com la Vihara Nava i el monestir de Nawbahar que el mateix Xuan Zuang descriure com l’assentament budista més occidental conegut. Aquesta comunitat de més de 3.000 monjos no Mahayanas va ser un lloc on el viatger va passar un temps acompanyat del monjo Prajnakara. Aquí es va fer amb alguns dels manuscrits que portaria posteriorment a Xina per ser traduïts.

A Bamyan es va meravellar amb els colossals budes avui malauradament desapareguts. Allà va conèixer al rei local, i va poder visitar més d’un centenar de comunitats budistes que es repartien per la regió.

L’entrada en territori indostànic es va produir per Adinapur (ara anomenada Jalalabad), actual Pakistan.

Va arribar a Purushapura (actual Peshawar) a les terres de l’antic regne de Gandara, després de remuntar la vall del Hunza pel pas de Kiber. Gandara va ser un dels primers estats en adoptar el budisme, i on es va començar a representar la imatge del buda tal i com el coneixem, amb una tècnica escultòrica clarament helenística. Aquí va participar en un dels debats més cèlebres del seu viatge i va poder exposar els seus coneixements. Es coneix també que va visitar l’estupa de Kanisha redescoberta pels arqeòlegs a principis del segle XX.

Es va reunir també amb estudiosos jainistes i hinduistes.

Li va portar prop d’un any cobrir aquesta part del viatge.

El periple va prosseguir per la vall del Swat remuntant el curs de l’Indus fins al centre budista de Taxila. En ruta va tenir coneixement de l’existència de més de 1.400 monestirs habitats per més de 18.000 monjos. Taxila era un altre dels grans centres d’ensenyament Mahayana de l’època. Aquest regne era en aquella època vassall del Caixmir, la seva següent etapa del viatge.

Aquí es va quedar dos anys a estudiar a diversos monestirs, des dels que va fer visites puntuals a Lahore i Chiniot.

Des Kashmir va anar a Firozpur, va travessar el Panjab i es va endinsar a la vall del Kullu al cor de l’Himàlaia. Prosseguint el curs del Yamuna va recalar a Madura una ciutat santa per als hinduistes, on va voler aprendre més sobre la religió mare del budisme.

Després va reprendre el curs del Ganges, en aquesta part del viatge Xuan Zuang alentir el ritme. Passava llargues temporades en diferents monestirs dedicat a l’estudi.

Va visitar Lumbini (al sud del Nepal), lloc on va néixer i va créixer el príncep Siddartha, abans d’abandonar la vida de palau a la recerca de la il · luminació i esdevenir el Buda; Kusinagar (lloc de la seva mort), Sarnath (lloc del primer sermó), Patna i posteriorment Bothgaya (lloc on va esdevenir la il · luminació). Des Bothgaya una multitud de monjos van acompanyar al pelegrí fins a la destinació final de l’expedició Nalanda. Lloc que va assolir vuit anys després de la seva partida de la Xina.

Imagen

Temple Mahabodi a Bothgaya. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

El complex estudiantil era magnífic, perfectament estructurat i planificat, quedava dividit en dues parts, els monestirs a una banda de l’eix central, i les pagodes i temples a l’altre costat de l’eix. Alguna d’elles, a jutjar per la dimensió de les restes que avui veiem devia ser imponent. Els monestirs de planta rectangular o quadrangular repeteixen un mateix esquema molt racional de cel.les articulades al voltant d’un pati central que feia de aula magna.

Allà passaria dos anys més estudiant sànscrit, gramàtica, llògica i oratòria entre altres matèries.

ImagenImagenImagenImagen

Imatges de l´universitat de Nalanda. Imatges propietat Amudaria / German Aguilar 

Realitzaria també diverses visites a diferents regnes que avui queden sota els actuals estats d’Assam a l’Índia i Bangla Desh.

Al viatge de tornada va travessar el Hindu Kush pel Kiber Pass, i va continuar per l’actual Karakorum Higway fins l’oasi de Kashgar, des d’allà va vorejar el Taklamakan per la ruta sud, passant per Hotan, per assolir Dunhuang i finalment arribar a la capital de la Xina. Chang´an (Xian) 18 anys després de la seva partida.

L’emperador no només va indultar la seva clandestina marxa, sinó que li va fer una rebuda d´alt dignatari.

En el seu viatge Xuan Zuang recopilar més de 600 textos originals en sànscrit, a més de diferents relíquies. Es possiblement la major aportació al budisme Xinès realitzada per una sola persona.

La pagoda de la gran oca a Xian es va fer construir per albergar tota aquesta recopilació.

Imagen

Pagoda gran oca a Xian. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

Avuí en dia Xuan Zuang és venerat a diferents temples per tota la Xina i Taiwan. I a Nalanda es pot visitar un memorial que va ser finançat pel govern xinès.

Imagen

 Memorial Xuan Zuang a Nalanda. Imatge propietat Amudaria / German Aguilar 

Com visitar Nalanda avui en dia:

Des de Bothgaya (Bihar, Índia), la prefectura local organitza viatges subvencionats de peregrinació a Ragjir i Nalanda els dimecres i diumenges per 950 rupies (entrades i àpats inclosos) oberts a tothom. La visita inclou a més de les restes de la universitat de Nalanda, el memorial de Xuan Zuang, i les restes de la megalòpolis de Rajgir habitada des del neolític. El viatge surt independentment del nombre d’inscrits (fins i tot amb un inscrit) i el viatger paga aquesta quantitat fixa. Amb una mica de sort es podrà disposar de minivan, conductor i guia de parla anglesa en exclusivitat (com va ser el meu cas).

L´oficina està al davant de l´accès al temple Mahabodi.

Si es vol anar en taxi, un taxista no es mourà del seu seient per menys de 2.000 rupies. Utilitzant transport local cal passar abans per Gaya i canviar d’autobús. Difícilment serà viable una visita de Ragjir i Nalanda al mateix dia (les ruïnes d’Rajgir ocupen una ampla extensió impossible de visitar si no es disposa de transport privat).

Crònica viatgera a:

http://ultimobazar.wordpress.com/2011/06/11/ragjir-y-nalanda/

También puede leer este artículo en castellano en:

http://ultimobazar.wordpress.com/2012/11/09/xuan-zuang/

Anuncis