Eurasiática, revista online sobre Asia Central

Ja fa uns mesos que va néixer “Eurasiática, revista online sobre Asia Central” editada amb el suport de la nostra associació amiga Sumalak (Asociación Hispano-Kirguís) amb seu a Madrid que ha rebut el recolzament de les Beques Ruy de Clavijo 2011 per la seva realització i volem aprofitar aquesta entrada per felicitar al seu director Luís Sánchez i a tots els seus col·laboradors: Ramón Couto, Altinay Baibekova, Anastasia Dziadevich, Victoria Soloshina o Nicolás de Pedro per aquesta fantàstica iniciativa.

Ja en el primer número la revista, on es va fer una presentació dels seus objectius: “informar sobre l’actualitat i les realitats d’Àsia Central, i convertir-se en un punt de reunió per a totes aquelles persones interessades en la regió”, van tenir la gentilesa de reservar-nos un espai per donar a conèixer Amu Daria i ara us volem encoratjar a col·laborar amb aquest projecte amb els vostres articles, reflexions o experiències sobre Àsia Central que de ben segur seran benvinguts, només cal escriure a info@eurasiatica.eu

I aquest dissabte, contes de Marco Polo

Amu Daria té el plaer de convidar-vos a una nova sessió de contes de Susana Tornero, aquest cop, i organitzada per l’Editorial Joventut, el proper dissabte  16 d’abril a les 12h tindrà lloc aquesta sessió de contes en el marc de la presentació del llibre “Marco Polo” de l’autora i il·lustradora Demi al FNAC L’ILLA (Av. Diagonal, 577).

Aquest llibre és una atractiva adaptació per a joves lectors del viatge de l’aventurer Marco Polo que va durar 24 anys des de Venècia fins a Xina, amb delicades il·lustracions de Demi. La il·lustradora incorpora en cada il·lustració dissenys i elements dels països o cultures visitats per Marco Polo: Turquia, Pèrsia, Pakistan, Kirguizistan, Kazakhstan, Uzbekistan, Mongòlia, Xina o Índia, així com ens mostra el treball de combinació de diverses tècniques de la il·lustració tradicional del segle XIII.

I per més informació podeu visitar El blog de Susana Tornero.

Imatges de la conferència i lectura del Llibre de les Meravelles de Marco Polo

I ja us podem mostrar les primeres imatges de l’activitat al voltant del viatge de Marco Polo que ha tingut lloc aquest matí al Centre Cívic Casa Elizalde i organitzades pels amics i amigues de Fent Història. Ha estat una bona estona que ens ha portat fins els secrets i els misteris de les paraules del gran viatger…

Conferència i Lectura del Llibre de les Meravelles: El viatge a l’Orient de Marco Polo


Amb motiu de la Setmana de la Ciència i l’Any de la Biodiversitat, FENT HISTÒRIA Associació  Catalana d’Estudis Històrics ens ha convidat a participar i col·laborar en una de les seves activitats més interessants la sessió “Un Viatge real a un Món Imaginari. El viatge a l’Orient de Marco Polo“, que tindrà lloc el dissabte 20 de novembre de les 10h a les 14h. a la Casa Elizalde (C/ València, 302, Barcelona).

A primera hora en Josep Maria Pascual obrirà la jornada amb la conferència “Un Viatge real a un Món Imaginari. El viatge a l’Orient de Marco Polo” on ens acostarà a nous pobles, noves cultures i noves creences que van arribar a Europa de la mà dels Polo. I a partir de les 11h. tindrà lloc la lectura pública i ininterrompuda del llibre de les Meravelles de Marco Polo.

Per fer realitat aquesta activitat us voliem convidar a participar activament en la lectura… durant tres hores centenars de persones llegirem un breu fragment (durant un minut més o menys) d’aquest llibre !!!

I des d’Amu Daria ja som uns quants que ens hem apuntat…  així què us encoratjem a acompanyar-nos i passar tots plegats una bona estona…  què us sembla…???

Us hi esperem !!!

Marco Polo i altres novetats literàries

Avui us volem presentar algunes novetats literàries o reedicions que pensem que poden ésser interessants per tots els amanst de la Ruta de la Seda i els viatges.

Comencem amb un clàssic que no havia estat encara editat en català, “La descripció del món” de Marco Polo (Edicions Proa, 2009): Durant segles, els viatges de Marco Polo han donat forma a la imatge d’Orient dels europeus. Fill d’una família de mercaders venecians, Marco Polo va deixar Europa amb el seu pare i el seu oncle el 1271 per iniciar un viatge meravellós per la famosa ruta de la seda fins a la Xina, governada pel gran emperador mongol Kublai Khan… Un petit extracte: “Cavalcant tres jornades es troba la ciutat de Giandú, i la va fe construir Khublai. En aquesta ciutat el Gran Khan ha fet contruir un bellísim palau de marbre i pedres precioses, i les habitacions són totes daurades. I als voltants d’aquell palau hi ha un mur de quinze milles i, a dins, hi havia rierols, prats i fonts…

El segon llibre, és una de les novel·les més premiades darrerament de la literatura xinesa, “Faltan Palabras” de  Zhang Jie (Miscelanea Editorial, 2009) on l’autora, candidata al Premi Nobel, narra el segle XX de la Xina a través d’un ‘alter ego’ que perd la raó quan va a escriure les seves memòries… Tot això succeïx un matí de tardor de l’any 1948. Des d’aquest instant els records que s’atropellen en el seu cap i les paraules que no es capaç de trobar van a conformar la pròpia escriptura del llibre, la seva història o històries de manera inconnexa i a cops, esclats compulsius de la seva memòria capritxosa. Des d’aquest instant i d’una manera fragmentaria comença a esbossar-se el retrat d’aquesta dona que té molts punts en comú amb l’autora… Us deixem aquest enllaç al bloc Letratlántica que us pot descobrir una mica més l’obra.

També, volem destacar una novetat de l’Editorial Debate d’aquest any 2009, “Entre los creyentes” de V.S. Naipaul , una aproximació personal i única al món musulmà tradicional i una crònica d’un dles millors escriptors de viatges del segle XX. Aquest llibre és la crònica del viatge de V.S. Naipaul per Iran, Pakistan, Malàsia i Indonèsia, essent els seus protagonistes  els musulmans que va conèixer en aquests viatges, homes i dones joves que lluitaven per recuperar la puresa original de la seva fe.Us deixem amb un breu extracte: “Sadeq iba a acompañarme desde Teherán hasta la ciudad santa de Qom,a unos ciento sesenta kilómetros al sur.Yo no conocía a Sadeq; todo se había organizado por teléfono. Necesitaba un intérprete iraní, y me habían dado el nombre de Sadeq en una embajada. Sadeq estaba libre porque, como muchos iraníes después de la revolución, se había quedado sin trabajo.Tenía coche. Cuando hablamos por teléfono me dijo que lo mejor sería ir a Qom en su coche, que los autobuses iraníes eran espantosos y podían conducirlos a una velocidad de vértigo personas a las que en realidad no les importaba nada….

I per acabar una de les nostres obres preferides, que tot just acaba de reeditar-se, “El cielo azul” de Galsan Tschinag, una petita joia de la literatura ambientada a Mongòlia: Aquesta novel·la curta, basada en la pròpia vida de l’autor, recrea la seva infantesa en l’estepa amb els pobles nòmades de Mongòlia i il·lustra la seva contínua lluita per la supervivència, les seves cerimònies, les seves festes o la manera que el món modern els envaïx i canvia… “El dia solia començar en la yurta contant els somnis que s’havien tingut durant la nit, i això sovint provocava alegries i també preocupacions, tal com podia llegir-se en els rostres dels oïdors…” Així comença aquesta història ambientada a Mongòlia. El jove protagonista, el major desig del qual és posseir un ramat propi i una botiga en l’estepa per a viure amb la seva benvolguda àvia, ha tingut un somni dolent: ha somiat que el seu gos Arsylang cau malalt i mor. El temps i l’experiència li van a revelar l’importants i diferents que poden ser les coses quan es viuen…

Bé, esperem que us agradin… un clàssic dels relats de viatges, una ullada a la vida a la Xina dels segle XX, una ruta per Iran, Pakistan i altres indrets asiàtics i un meravellosa història de la vida a Mongòlia… i per cert, recordeu que en la nostra secció de llibres anem afegint nous títols i fa pocs dies hem creat una secció de GUÍES DE VIATGE amb les editorials més conegudes (Lonely Planet, Guía Azul, Petit Futé, Olizane, etc…)  bones lectures i bons viatges !!!

PD. I ben aviat us informarem del resultat de les votacions del BARCELISTAN… estem ja en el recompte de vots…

Presentació del llibre "Viaje a Samarkanda, Relación de la Embajada de Ruy de Clavijo ante Tamerlán (1403-1406)"

viatge a samarkanda

El  proper dimarts 19 de gener,  l’Observatori d’Àsia Central ens presenta la publicació del llibre “Viaje a Samarkanda. Relación de la Embajada de Ruy de Clavijo ante Tamerlán (1403-1406)” realitzat per la Fundación El  Legado Andalusí. Aquest llibre neix en un moment de renovat interès cap a l’Àsia Central  i coincideix amb una iniciativa que presentarà aquest any el Centro Niemeyer d’Avilés, que ha col·laborat en aquesta edició: el Projecte Tamerlà. Es tracta de la recreació d’aquest històric viatge per a realitzar una relectura de les trobades entre cultures nòmades i urbanes i dels arquetips de bàrbar i nòmada, encara molt presents en el nostre inconscient col·lectiu.

I com en altres ocasions  des de la nostra associació ens alegrem per les  iniciatives d’aquests tipus que impulsen  el coneixement i les relacions entre aquestes dues parts del món i us voliem convidar a l’acte que tindrà lloc, com hem dit anteriorment, el dimarts 19 de gener a les 19h a l’Auditori Tagore del  Centre Casa Àsia de Madrid (Palau Miraflores. Carrera de San Jerónimo, 15) amb la presència de Jeronimo Paez, president de la Fundació Llegat Andalusí, Fernando Sanchez Dragó, escriptor, Ramon Blecua, diplomàtic i consultor del Centre Oscar Niemeyer i Jesús Sanz, director general de Casa Àsia.

(+ info en español i en english)

Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d’amor

El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis – la mítica reina de Saba – a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d’Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d’explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d’onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d’elles. La notícia va provocar un gran impacte.

Cap de nosaltres va tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d’aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.

Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d’aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes… els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.

Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual l’Eduard Balsebre, membre de la nostra associació,  es va presentar amb un seguit d’escrits publicats en el bloc Amu Daria i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d’amor”. A finals de l’any passat va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L’encarregada de les claus –  versió en castellà-) que es situa a l’Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el relat de l’Eduard, conjuntament amb d’altres d’Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo.

A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d’aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès, i on podeu trobar diferents relats  plens de sentiments, compromís i aprenentatges, com  “Más allá de las nubes” de Xavier Teixidó, “Ipaterrik Hegora, Kurdistan” d’Urtzi Urrutikoetxea, “Enlightenment through osmosis” de Lisa MacCallum o “By the rivers of Babylon” de Paco Toledo.

I per cert, tot just ara s’han donat a conèixer les bases de la segona edició d’aquest concurs i aprofitem per encoratjar-vos a participar… així que bons escrits,  bona sort i bons viatges…

Receptes i costums gastronòmics d’Iran

Ana Maria Briongos, escriptora i viatgera,  va ser alumna de filologia en la Universitat de Teheran i durant un període de gairebé deu anys va treballar en Aniran i Afganistan com assessora i intèrpret. A més, ha escrit llibres de viatge sobre  Afganistan (Un Hivern en Kandahar), Aniran (La cova d’Alí Babá i Negre sobre Negre) i l’Índia (Això és Calcuta!), basats en els seus viatges i experiències personals que també podem trobar en el seu bloc Pasión viajera . Entre els seus llibres, avui us destaquem el llibre de gastronomía  “Iran. Receptes i costums gastronòmics” fet conjuntament amb el seu fill (i cuiner) Quico Alsina. Podeu comprar el llibre a aquest enllaç o baixar la seva versió en pdf:

“Aquell que a l’Iran depengui dels restaurants per alimentar-se no coneixerà la diversitat i sofisticació de la cuina iraniana ja que no hi ha una cultura de la restauració. Els menjars variats i ben elaborats es troben a les cuines de les cases, i és a les cases on es desenvolupa la vida social. Els iranians són molt acollidors i qualsevol visitant no tardarà gaire a poder entrar i tastar les delícies culinaries d’alguna familia. Aquest llibre vol donar-vos a conèixer una cuina sofisticada i uns costums gastronòmics que formen part de la cultura persa, una cultura mil·lenària…”

Entrevista a AMIN MAALOUF: “Avui totes les guerres d’Occident passen per Palestina”

Amin_MaaloufFa dos dies, la “Contra” de La Vanguardia publicava aquesta entrevista a Amin Maalouf,escriptor i periodista libanès, autor de genials obres com “Samarcanda”, “Les croades vistes pels àrabs”, “Lleó l’africà”, “La roca de Tanios”  o “Els jardins de Llum”. on planteja una visió molt interessant de la situació política del Pròxim Orient, de Turquia, del món àrab, d’Iran o del paper d’Obama a l’escena mundial. Estem segurs que val la pena fer una bona lectura i reflexió:

“… Los árabes somos los grandes perdedores del Siglo XX y de lo que llevamos del XXI.

– ¿Por qué?
Porque en el medievo extendimos nuestro imperio desde la península ibérica hasta las remotas estepas asiáticas, pero después perdimos la batalla de la modernidad ante Occidente y, tras la Revolución Industrial, ya fuimos convertidos en sus colonias…

– ¿Por qué no copiaron a Occidente como Japón o ahora China o la India?
Porque nosotros tenemos a Europa demasiado cerca para olvidar la derrota así que, si tu enemigo tiene la modernidad y la tecnología,.. ¿Qué te queda? pues sólo te queda tu tradición y tu pasado de esplendor, por eso todos los movimientos que triunfan en el islam reivindican ese pasado.

– Van con los talibanes hacia el medievo.
Y por eso tantos árabes jalean las derrotas, porque, a falta de victorias, para nosotros quien simplemente es capaz de resistir ya encarna nuestra dignidad: desde Naser – no ganó nunca una batalla-pasando por Arafat hasta el gran perdedor de lo que va de siglo: Sadam Husein.

– Su lista de vencidos ya es muy larga.
Y en lo que va de este siglo muchos árabes siguen humillados y jaleando guerras perdidas desde Iraq a Afganistán…

– ¿Ha cambiado algo?
Otro Husein nos ha dado una esperanza. La primera victoria de Occidente que podría no ser nuestra derrota ha sido la de Barack Hussein Obama.

– Pronto hará un año.
Eso también me preocupa: Obama tiene un plan para Oriente Medio, el primero en el que realmente he creído… Y le aseguro que hasta ahora no me había creído ninguno.

– Cuéntenos.
No es tanto la fórmula mágica como el modo de plantearlo que propone: mapa sobre la mesa ¡todo a la vez, todos a la vez y ya!

– ¿Sin hojas de ruta, condiciones, pasos previos, etapas…?
Ese ha sido el gran error hasta ahora: fijar condiciones previas, porque ¿Qué ofreces a quienes se benefician de la actual situación a cambio de que renuncien o modifiquen algo, por ejemplo los asentamientos? ¿Qué les das a cambio?

lavanguardia.pdf– ¿. ..?
Nada y nadie hace nada por nada. Por eso tiene que haber una solución de golpe que integre a todos en ella y pactada en conjunto; que ofrezca a todos toda la paz para siempre a cambio de concesiones ahora.

– Siempre habrá reticentes.
Sí, pero si se logra un acuerdo global para la mayoría, quienes no lo acepten serán radicales que acabarán quedando en los extremos y ya no tendrán poder para paralizarlo.

– ¿Con qué contenido?
Tiene que detallarse sólo en ese momento y no puede dejarse margen para reconsiderar, regatear, forcejear… Pudrir el acuerdo. Y el tiempo vuela: tiene que ser ya pronto o se habrá perdido la “ventana de oportunidad” de la elección de Obama.

– ¿Por qué es tan importante ahora?
Sin ese acuerdo no habrá dignidad árabe ni musulmana y sin esa recuperación no hay paz posible en Afganistán ni en Pakistán ni en Iraq ni en Irán… Todas las guerras de Occidente pasan por la de Palestina.

– ¿Por qué?
Porque ningún dirigente musulmán que plantee un gobierno amigo de Occidente será aceptado por su pueblo hasta entonces.

– Oriente Próximo es el nudo en el que se entrecruzan todos los conflictos…
Ahora podemos deshacerlo y Obama tenía un buen plan, pero van pasando semanas, meses… Y si no es ahora me temo que no va a poder ser en muchos años.

– ¿Y si lo hubiera qué pasaría?
Todos los países del área, pese a la disconformidad de algunos radicales, podrían disfrutar de fronteras seguras y estables. Entonces sería el momento de lanzar un plan Marshall e integrar a esos países en una economía dinámica: Israel sería beneficiado.

– ¿No le preocupan los misiles iraníes?
Bajo la superficie acartonada de las consignas de los ayatolás late una sociedad civil vigorosa y vibrante y abierta que espera su oportunidad: no me extrañaría que en unos años – lo veremos-Irán fuera plural y laico.

– ¿Por qué dejó de serlo?
Occidente aún paga el error de haber derrocado a Mosadeq: él sólo quería gobernar democráticamente y la CIA sólo quería el petróleo. Occidente se ha olvidado de aquel error, pero en Irán sigue pesando.

– ¿Turquía es Europa?
Merece la oportunidad de no ser rechazada. Tampoco a Europa le conviene convertirse en un castillo rodeado de murallas para que no se le cuelen los musulmanes. Den tiempo – necesitan tiempo-a Turquía y ese gran país les demostrará lo que es capaz de conseguir en paz y con moderación.

– Le veo más optimista que en su libro.
La historia se acelera: el flujo cada vez más rápido de la información también acaba imprimiendo velocidad a la sucesión de los hechos. Fíjese: parece que ya han pasado siglos entre principios del XX y el XXI.

– ¿Y eso es bueno o malo?
Mire, yo lo que voy a hacer para que no me arrolle es irme a mi isla a seguir disfrutando de la observación de la vida y del siguiente placer que es explicarla. Acabo de empezar nueva novela y no van a saber de mí en una larga temporada.

+ info: Web d’Amin Maalouf (en francès o anglès).

Anatolia, murmuris del passat

Anatolia_Fronteras de Papel autor Joan BioscaLa Revista Fronteras de Papel – una apassionada iniciativa de dos grans viatgers: la Mercè i en Joan- ha tret un nou número. Aquest cop ens podem delectar amb articles sobre Hong Kong o el Gran Canó del Colorado o informacions sobre Irlanda, Viena, les destinacions d’Air France o les imatges del gran paisatgista nord-americà Thomas Moran.

Especialment us volem convidar a gaudir de les paraules i les meravelloses fotografies d’en Joan Biosca que trobem a l’article: “Anatolia, murmullos del pasado“, una galeria d’imatges plena de sentiments que ens descobrirà un altre rostre d’Àsia Menor:

“Repiqueteo de martillos sobre yunques; arrullos de palomas bajo soportales antiguos; olor de humo de carbón y cordero sobre las brasas; sonrisas que aparecían sin previo aviso; sabor dulzón de tabaco tragado desde una narguile; empalagosos dulces de miel y pistacho; ardor en la garganta y el estómago, producto de la condimentada comida; susurros de campesinos y pastores jubilados mientras jugaban calladamente al ajedrez; ecos perdidos en…”