I més imatges del Nooruz 2011

Doncs això, us deixem amb algunes imatges més i recordeu que podeu veure moltes més al facebook… i de nou, des d’Amu Daria, moltes gràcies pel vostre suport i la vostra participació en la celebració del Nooruz, l’arribada de la Primavera !!!

Anuncis

Primeres imatges del Nooruz 2011

Moltes i moltes gràcies a les més de 200 persones que vau compartir amb nosaltres la trobada en motiu de la celebració del Nooruz el passat divendres 18 de març a Casa Àsia…  De cap manera podiem preveure tanta gent i una celebració amb tant d’èxit !!!

Us convidem a veure aquestes primeres imatges (en el facebook podeu trobar moltes més) i especialment volem agrair a Tanzilya Faizullaeva les seves interpretacions musicals que ens van acostar a l’ànima d’Àsia Central, a Susana Tornero els seus contes de Nasrudín i a l’Eva Soms i l’Anahita Nassir (i altres membres de Casa Àsia) la fantàstica organització de l’acte… Feliç Nooruz 2011 !!!!

Conferència: DESCOBREIX LADAKH, EL PETIT TÍBET DE L’ÍNDIA

El proper divendres 25 de febrer, a les 19h a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra (Barcelona) i gràcies als amics de Coneguem el món, Núria Borràs i Lluís Bono (autors de la web Més Enllà i membres d’Amu Daria)  realitzaran sota el títol “DESCOBREIX LADAKH, EL PETIT TÍBET DE L’ÍNDIA“ una projecció de fotografies i una xerrada sobre Ladakh…

Ladakh és una regió enclavada entre les gegantines serralades del Karakorum i dels Himàlaiaes, a l’abric de les pluges monsòniques, una de les últimes terres mítiques d’Orient…

De la seva mà ens acostarem a espectaculars paissatges, a l’espiritualitat de la gent i a una cultura arrelada durant segles… ingredients que els han convidat a visitar aquesta zona els anys 2008 i 2010.

De ben segur que serà una vetllada inolvidable !!!  Us hi esperem !!!

Ja ha arribat el Calendari 2011 d’Amu Daria

Com ja us vam comentar abans de Nadal ja tenim en les nostres mans el CALENDARI 2011 de l’associació. De nou volem agraïr-vos el vostre suport per fer-ho possible !!!

I aprofitem per recordar-vos que si  esteu interessats/des en obtenir-lo, el seu preu és de  5 € i hi ha dues maneres de fer la compra:

– Ens heu d’escriure a calendari2011@larutadelaseda.cat indicant les vostres dades de contacte (nom i cognoms, telèfon, e-mail de contacte i l’adreça on voleu que us fem arribar el calendari) i en 24 hores us enviarem les nostres dades bancàries on heu de fer l’ingrés. I ja només resta esperar l’arribada del calendari…

– O també, podeu trobar els calendaris durant aquest dies en el cor  del barri de Gràcia, a la LLibreria de viatges GUIA (Travessera de Gràcia, 146),  Moltes gràcies !!!!

I per acabar, us deixem amb algunes imatges dels primer calendaris arribats (podeu veure moltes més al facebook):

I FELIÇ ANY NOU !!!

Més enllà: Retorn a Leh

“Tornar a Ladakh era una idea que rondava pels nostres caps, des del mateix moment que vam marxar, ara fa tot just dos anys. Els amics deixats, els paisatges, la espiritualitat de la gent, la seva cultura arraigada durant segles era un caramel massa bo per no tornar-lo a tastar. Aixi que quan haviem de decidir on aniriem aquest any, la cosa estava molt clara: al Ladakh!!

Des del aire, els Himalaies semblen a tocar de mans. Entre ells, en una petitat vall de paisatge llunar, la vida es desenvolupa gracies al riu Indo. Aixi, les poques arees verdes es troben al voltant del seu curs.

A Leh conviuen dos cultures molt diferenciades: la ladakhi, budista i la poblacio del catxmir, musulmana. Val a dir que toto i que, des de fora, no es veu massa interaccio entre les dues cultures, tampoc no hi han problemes entre ells, de forma que conviuen pacificament. Aixi, passejant pel casc antic et pots trobar amb una panaderia catxmir davant d’una estupa budista.

Aixi, per tots els racons, hi han els tipics molinets d’oracio budista per poder pregar mentre passeges. I, esgarrapant les muntanyes, el palau de Leh que sembla vigilar perque la pau i la tranquilitat es mantinguin a la ciutat….”

Des de finals de setembre els nostres amics i membres d’Amu Daria,  Núria Borràs i Lluís Bono, es troben de viatge pel nord de l’Índia i com sempre ens ho relaten de meravella en el seu web Més Enllà i en el  bloc de la Núria Pels camins del Món

Us convidem a gaudir de reflexions, sentiments i imatges i a veure com de bé ens representen en la festa per batre el record Guinness de plantació de més arbres en 1 hora amb la participació de més de 9.ooo voluntaris ladakhís, el Drukpa Rinpoche del monasteri de Hemis i una àmplia representació d’autoritats monàstiques…

No us ho podeu perdre !!!

MÉS ENLLÀ: Ankara-Divrigi, l'home del compartiment 16

En tren d'Ankara a Divrigi“M’agraden els trens. M’agrada situar-me a l’andana i imaginar les grans rutes que s’hi poden fer.

M’agraden els trens. M’agrada seure al vagó restaurant i assaborir un fumejant cafè mentre el paisatge canvia a gran velocitat.

M’agraden els trens. Hi trobo un punt de romanticisme que no em dóna cap altre mitjà de transport.

Quan pujo a un tren per recórrer una llarga distància, sempre recordo aquelles pel·lícules de blanc i negre en què un home, vestit amb tratje gris i barret, cigarreta en mà, s’acomiada de la seva amant. Ella, amb un posat elegant, s’eixuga les llàgrimes en un mocador finament brodat.

El tren em fa recordar quan, de petits, el meu germà i jo sortíem al balcó de casa els avis per veure’ls passar i imaginar-nos que érem dos passatgers que marxaven en un gran recorregut.

Però sobretot, m’agraden els trens, perquè deixen volar la meva imaginació i em porten records ja oblidats.”

I en un gran recorregut ara mateix es troben la Núria Borràs i en Lluís Bono, els infatigables viatgers de Més enllà, que ens relaten en el seu bloc – i com sempre de meravella-  el seu viatge per Turquia i Iran que va començar a principis d’octubre i els porta des d’Istanbul a Mashad, seguiran les passes de les caravanes a través de l’Anatòlia Central, Dogubeyazid, el Mar Caspi i Mashad i continuaran per la ruta sud d’Iran, visitant les ciutats del desert, Persèpolis i Isfahan, de qui diuen que és “la meitat del món”…

Realment, no ens ho podem perdre… bona lectura…

foto blog iran3