Per la Ruta de la Seda: el basar d’Urfa

Basar de sanliurfaUns dits pintats amb henna assenyalen una polsera d’or de l’aparador. Des de l’altre costat del vidre, veig les mans del venedor que la retiren i se l’enduen cap a dins. La dona s’arregla el mocador i, sense mostrar un bri d’admiració, n’assenyala una altra. Forma part del regateig, que es troba molt arrelat des de fa mil·lennis en aquestes terres de la Mesopotàmia.

El carrer Sarayonu Caddesi m’encamina cap a l’antiquíssim basar de Sanliurfa, conegut per ser un dels més concorreguts i evocadors de Turquia. Les joieries s’arrengleren una al costat de l’altra, amb luxosos rètols negres i cal·ligrafies que semblen d’or. Les botigues del tèxtil de la llar, amb les portes obertes de bat a bat, deixen escapar bufegades d’aire fred procedents de potents aparells d’importació. Més endavant, l’aroma de perfums d’imitació m’acompanya uns metres, fins que l’enganxós fum dels kebabs dels restaurants es fa omnipresent.

Així comença aquest relat de Núria Borràs, que ens endinsarà en el basar de Sanliurfa, un dels més meravellosos del kurdistà turc.

Esperem que gaudiu de la seva lectura!

Primeres imatges del Nooruz 2011

Moltes i moltes gràcies a les més de 200 persones que vau compartir amb nosaltres la trobada en motiu de la celebració del Nooruz el passat divendres 18 de març a Casa Àsia…  De cap manera podiem preveure tanta gent i una celebració amb tant d’èxit !!!

Us convidem a veure aquestes primeres imatges (en el facebook podeu trobar moltes més) i especialment volem agrair a Tanzilya Faizullaeva les seves interpretacions musicals que ens van acostar a l’ànima d’Àsia Central, a Susana Tornero els seus contes de Nasrudín i a l’Eva Soms i l’Anahita Nassir (i altres membres de Casa Àsia) la fantàstica organització de l’acte… Feliç Nooruz 2011 !!!!

Conferència: DESCOBREIX LADAKH, EL PETIT TÍBET DE L’ÍNDIA

El proper divendres 25 de febrer, a les 19h a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra (Barcelona) i gràcies als amics de Coneguem el món, Núria Borràs i Lluís Bono (autors de la web Més Enllà i membres d’Amu Daria)  realitzaran sota el títol “DESCOBREIX LADAKH, EL PETIT TÍBET DE L’ÍNDIA“ una projecció de fotografies i una xerrada sobre Ladakh…

Ladakh és una regió enclavada entre les gegantines serralades del Karakorum i dels Himàlaiaes, a l’abric de les pluges monsòniques, una de les últimes terres mítiques d’Orient…

De la seva mà ens acostarem a espectaculars paissatges, a l’espiritualitat de la gent i a una cultura arrelada durant segles… ingredients que els han convidat a visitar aquesta zona els anys 2008 i 2010.

De ben segur que serà una vetllada inolvidable !!!  Us hi esperem !!!

Àsia Central: caiguda i declivi

L’últim informe d’International Crisis Group analitza l’erosió de les infraestructures als cinc “stans”, Turkmenistan, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan i Tadjikistan, gairebé 20 anys després de la seva independència.

Segons aquest informe, carreteres, hospitals, escoles, centrals elèctriques… i la última generació d’especialistes soviètics capacitats està desapareixent. Els règims que han agafat els respectius poders han fet poc esforç per mantenir o reemplaçar la infraestructura bàsica del país i els fons assignats a aquest fi han estat consumits per la corrupció.

Els països més pobres, Tadjikistan i Kirguizistan, es troben en una situació desesperada: els seus propis especialistes ja alerten que en 5 o 10 anys no hi haurà mestres per als seus fills, ni metges per tractar els malalts, mentre que els talls del subministrament elèctric durant més de 12 hores diàries són una constant.

Uzbekistan i Turkmenistan corren en la mateixa direcció, encara que mostrin una falsa realitat amb declaracions públiques extravagants i monumentals edificis de marbre blanc. Inclús al Kazakhstan, alerten sobre deficiències en la infraestructura de transport i en la formació de quadres tècnics.

Només l’esforç dels propis governs, dels països donants -Rússia i Xina- i de la comunitat internacional per modernitzar la infraestructura centre asiàtica i eradicar la corrupció, pot evitar que aquesta ja per sí inestable regió decaigui cap al col·lapse, les tensions i el caos, com ja ha passat recentment al Kirguizistan.

Autora: Núria Borràs, tècnic especialista en cooperació internacional i autora del bloc “Pels camins del món”. Ha col·laborat en la revista de viatges  Altaïr, Lonely Planet Magazine,   Fronteras de Papel i el portal de viatges Viamedius, a més de ser co-autora (amb en Lluís Bono) de la web “Més Enllà” on trobar moltes i interessants recomanacions i informacions sobre països i cultures d’arreu del món.

Foto cedida per German Aguilar, El Último Bazar.

Més enllà: Retorn a Leh

“Tornar a Ladakh era una idea que rondava pels nostres caps, des del mateix moment que vam marxar, ara fa tot just dos anys. Els amics deixats, els paisatges, la espiritualitat de la gent, la seva cultura arraigada durant segles era un caramel massa bo per no tornar-lo a tastar. Aixi que quan haviem de decidir on aniriem aquest any, la cosa estava molt clara: al Ladakh!!

Des del aire, els Himalaies semblen a tocar de mans. Entre ells, en una petitat vall de paisatge llunar, la vida es desenvolupa gracies al riu Indo. Aixi, les poques arees verdes es troben al voltant del seu curs.

A Leh conviuen dos cultures molt diferenciades: la ladakhi, budista i la poblacio del catxmir, musulmana. Val a dir que toto i que, des de fora, no es veu massa interaccio entre les dues cultures, tampoc no hi han problemes entre ells, de forma que conviuen pacificament. Aixi, passejant pel casc antic et pots trobar amb una panaderia catxmir davant d’una estupa budista.

Aixi, per tots els racons, hi han els tipics molinets d’oracio budista per poder pregar mentre passeges. I, esgarrapant les muntanyes, el palau de Leh que sembla vigilar perque la pau i la tranquilitat es mantinguin a la ciutat….”

Des de finals de setembre els nostres amics i membres d’Amu Daria,  Núria Borràs i Lluís Bono, es troben de viatge pel nord de l’Índia i com sempre ens ho relaten de meravella en el seu web Més Enllà i en el  bloc de la Núria Pels camins del Món

Us convidem a gaudir de reflexions, sentiments i imatges i a veure com de bé ens representen en la festa per batre el record Guinness de plantació de més arbres en 1 hora amb la participació de més de 9.ooo voluntaris ladakhís, el Drukpa Rinpoche del monasteri de Hemis i una àmplia representació d’autoritats monàstiques…

No us ho podeu perdre !!!

MÉS ENLLÀ: Ankara-Divrigi, l'home del compartiment 16

En tren d'Ankara a Divrigi“M’agraden els trens. M’agrada situar-me a l’andana i imaginar les grans rutes que s’hi poden fer.

M’agraden els trens. M’agrada seure al vagó restaurant i assaborir un fumejant cafè mentre el paisatge canvia a gran velocitat.

M’agraden els trens. Hi trobo un punt de romanticisme que no em dóna cap altre mitjà de transport.

Quan pujo a un tren per recórrer una llarga distància, sempre recordo aquelles pel·lícules de blanc i negre en què un home, vestit amb tratje gris i barret, cigarreta en mà, s’acomiada de la seva amant. Ella, amb un posat elegant, s’eixuga les llàgrimes en un mocador finament brodat.

El tren em fa recordar quan, de petits, el meu germà i jo sortíem al balcó de casa els avis per veure’ls passar i imaginar-nos que érem dos passatgers que marxaven en un gran recorregut.

Però sobretot, m’agraden els trens, perquè deixen volar la meva imaginació i em porten records ja oblidats.”

I en un gran recorregut ara mateix es troben la Núria Borràs i en Lluís Bono, els infatigables viatgers de Més enllà, que ens relaten en el seu bloc – i com sempre de meravella-  el seu viatge per Turquia i Iran que va començar a principis d’octubre i els porta des d’Istanbul a Mashad, seguiran les passes de les caravanes a través de l’Anatòlia Central, Dogubeyazid, el Mar Caspi i Mashad i continuaran per la ruta sud d’Iran, visitant les ciutats del desert, Persèpolis i Isfahan, de qui diuen que és “la meitat del món”…

Realment, no ens ho podem perdre… bona lectura…

foto blog iran3

De Kashgar a Xi’an per la Ruta de la Seda

Kashgar Id Kah final ramadà“China es superlativa. Con un territorio de más de 9,5 millones de kilómetros cuadrados, 14 países vecinos, unas 50 minorías étnicas y más de 1.330 millones de bocas que alimentar, China crece en cifras a una velocidad de vértigo. Ahora que está de moda y que las aerolineas ofertan precios interesantes -un billete a Beijing puede salir por 540 euros- ¡Nos vamos a China!

Decidir qué parte del país visitar, ante un mapa casero compuesto por tres fotocopias Din A-3 pegadas con celo, no fue tan fácil: desde las frías estepas de la Baja Mongolia hasta la subtropical y exótica Yunnán, pasando por el modernizado este, con la Gran Muralla y un Beijing Olímpico, la popular Yangshuo, las megalópolis futuristas de Shanghai y Hong Kong, la siempre ansiada altiplanície del Tíbet…

“Te propongo un viaje diferente” –me dijo mi compañero- “Un viaje a una de las regiones menos visitadas de China, donde las costumbres no se han alterado con el paso de los siglos y el turismo aún no ha llegado”. Se incorporó de un salto, buscó en la librería, volvió con Patrimonios de la Humanidad, Bernard Ollivier, el Atlas Mundial y Marco Polo; buscó el mapa y señaló una línea que atravesaba toda China. “Te propongo un viaje a través de la Ruta de la Seda, desde Kashgar hasta Xi’an, siguiendo los pasos de las antiguas caravanas, de mercaderes, guerreros, exploradores, peregrinos, filósofos, bandidos…”.

Amb aquestes paraules comença el meravellós relat “De Kashgar a Xi’an per la Ruta de la Seda” de la Núria Borràs publicat a  l’últim número de la revista de viatges digital Dviag dedicat a la Xina i amb el suggerent títol de “El despertar de la Gran China“. La Núria Borràs és, a més, col·laboradora de la revista de viatges  Altaïr, de la revista de viatges Fronteras de Papel,  autora del bloc “Pels camins del món” i autora (amb en Lluís Bono) de la web “Més Enllà” on trobar moltes i interessants recomanacions i informacions sobre països i cultures d’arreu del món.