Kirguizistan

800px-LocationKyrgyzstan_svg

El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан) és un país de l’Àsia central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l’est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l’Uzbekistan a l’oest. La capital és Bixkek (750 mil habitants), essent altres poblacions importants Osh (136 mil hab.), Naryn (21 mil hab.) o Talas (18 mil hab.)

La població és de 4,8 milions d’habitants distribuïts en 198.500 km². El 65%  de la població és d’ètnia kirguís, el 13% són uzbeks i el 12% russos amb alguna minoria tadjik i xinesa al sud i l’est i d’altres repartides pel país com els ucraïneso s, els alemanys i  els tàtars.

HISTÒRIA i POLÍTICA:

Els primers pobla dors van assentar-se a la regió cap al 200 aC, eren descendents dels turcs que vivien en la part nord-oest de l’actual Mongòlia. L’Islam va arribar el segle XII i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876 l’imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguisos van optar per emigrar a les muntanyes d’Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de la URSS sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizistan, de qui va assolir la independència el 1991 . No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums. La constitució de 1993 defineix la forma de govern com una república democràtica i malgrat aquest fet, l’any 2005 va tenir lloc la Revolució dels Tulipans, per tal de fer fora al president Askar Akayev a causa de la corrupció i la manca de llibertats i drets. Des d’aquell moment, la branca executiva inclou a un president que fou des de l’any 2005 al 2010 Kurmanbek Bakiev i a un primer ministre, Igor Cjhudinov, des de l’any 2007. L’estiu del 2010 va tenir lloc una nova revolta que va derrocar  al president Bakiev i els opositors van triar Rosa Otunbàeva,  líder en el parlament de l’opositor Partit Social Democràtic del Kirguizistan, com a la persona per portar aquest país a unes noves eleccions democràtiques i a la refundació política del país.

IMG_1027GEOGRAFIA:

Té set províncies, anomenades “oblast”. País muntanyós, tot el territori es troba per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar, més de la meitat a altures de 1.000 a 3.000 m, i aproximadament una tercera part del país es troba a altures entre 3.000 i 4.000 m.

A l’est, a la frontera amb la Xina, el pic Jengish Chokusu és l’altura màxima (7.439 m). Aquesta regió es troba al cor del sistema muntanyós de Tian-Shan (en kirguís, Tengir-Too), d’on, des de la Xina, surten diverses serralades que en direcció oest penetren a gran part del territori del Kirguizistan. L’àrea de les neus perpètues supera els 6 000 km2, i inclou part de la glacera d’Inchylek, que s’endinsa al llarg de 59 km al Kazakhstan. A la frontera sud hi ha les serralades de Kokshal-Tau, Alay i Zaalay, aquesta pertanyent al Pamir. En el nord est hi ha el segon llac de muntanya més gran del món, l’Issyk Kul.

El clima varia força segons les regions, anant des del subtropical fins el continental però amb predomini de les baixes temperatures. Només les zones del nord són aptes per a l’agricultura. La piràmide de població és relativament jove. La gent es concentra en petits nuclis rurals, i encara existeixen força grups nòmades i seminòmades.

CULTURA:IMG_0141

La religió majoritària és l’Islam, tot i que amb grans influències del xamanisme. També hi ha presència del cristianisme ortodox per la influència r ussa. La festa nacional és el 31 d’agost, quan es celebra la independència.

Hi ha dos idiomes oficials, el kirguís i el rus, essent habitual el coneixement de les dues llengües per part de tota la població. No fou dins els anys vint del segle XX que el kirguís (transmès oralment de generació en generació) va establir una gramàtica.

El poema èpic nacional “Manas”,  d’una extensió considerable amb prop de mig milió de versos (per a fer-nos una idea, és vint vegades més llarg que l’Odissea i la Il·líada d’Homer juntes), és una gesta patriòtica que esdevé  una trilogia. La primera part, es centra en la vida Manas, el fundador de la identitat nacional del poble kirguís; la segona, Semetei, és la història del fill i hereu de Manas en la lluita per aconseguir la independència nacional; i la tercera, Seitek, és la història del fill de Semetei, que va aconseguir fer realitat aquestes esperances. En resum, relata els fets i les lluites de Manas i els seus descendents i familiars durant el segle IX d. de C. contra els xinesos i els uigurs, els seus veïns, per tal de preservar la independència i la cultura kirguís.

Tot plegat, a més de les lluites entre veïns destaca perquè aquesta saga ens transmet com es van unir les quaranta tribus nòmades disperses per la serralada i el massís d’Altai (al nord del desert del Gobi) i des d’allà es van traslladar fins la vall i les muntanyes d’Alai, on encara resideixen avui en dia, i on es va formar la identitat nacional del Kirguizistan. La bandera kirguís representa el sostre d’una iurta (la llar tradicional nòmada) acompanyada de 40 llamps de sol en representació de cadascuna d’aquestes famílies originals.

La música i l’oralitat tradicional estan lligades a la recitació d’aquest poema. Els manaschis, en gran estima pel poble, el reciten sovint amb un melòdic cant i acompanyats pel komuz un model de violí amb tres cordes.

IMG_0112+ INFO:

Govern de Kirguizistan. Dades bàsiques del país i aspectes administratius i legislatius (en anglès, kirguís i rus).

Web del portal de viatges Narinant.cat. Informació bàsica sobre el Kirguizistan: allotjament, agències de viatges, literatura, recursos, blocs de viatges o mapes (en català).

Web de l’agència Central Asia Travel. Informació del país: història, llocs d’interès i cultura (en castellà, anglès, francès i rus).

Web de l’agència OREXCA. Informació bàsica del Kirguizistan (en anglès).

Web Més Enllà. Informació pràctica del Kirguizistan (en català).

Web The Russian Museum of Ethnography. Museu dels pobles de l’antiga Rússia i l’Unió Soviètica amb seu a Sant Petersburg on trobar  informacions i exposicions temporals o permanents del poble kirguís (en anglès i rus).

Web Kyrgyz Music. Espai amb informació bàsica de les tradicions musicals (instruments, compositors, cantants, etc.)  d’aquest país (en anglès).

Web Omniglot. Portal d’informació  sobre la llengua kirguís (en anglès).

Observatorio de Asia Central. Informació i actualitat sobre Àsia Central (en castellà).

iurta4

+ TRÀMITS I VISATS: (dades actualitzades al març de 2011)

Per viatjar al Kirguizistan cal visat.

Aeroport Internacional Manas (en kirguís). Existeix una Oficina Consular a l’Aeroport Internacional Manas a Bixkek on es pot treure el visat d’entrada només si s’arriba en avió (+ informació – en anglès).

També es pot obtenir el visat a l’Ambaixada de Kazakhstan a Madrid (consultar Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación)

Ambaixada del Kirguizistan a Londres (en anglès).

Ambaixada del Kirguizistan a Ginebra –  Suïssa (en anglès i rus).

Ambaixada del Kirguizistan a Berlin (en alemany, anglès, rus i kirguís).

Web del Ministeri d’Afers Exteriors del Kirguizistan. Oficines consulars en altres països (en anglès).

Web de l’agència OREXCA. Requisits d’entrada al Kirguizistan (en anglès).

Normalment és força fàcil – i més o menys ràpid- obtenir el visat d’entrada al Kirguizistan en els països veïns com l’Uzbekistan o el Kazakhstan -per més info consultar el llistat d’oficines consulars on es troben les adreces de les ambaixades i les dades de contacte- (en anglès).

Per saber qualsevol aspecte relacionat amb la salut és pot consultar la pàgina del Kirguizistan del Ministerio de Sanidad y Política Social o consultar el Centre de Salut Internacional de la Generalitat de Catalunya.

+ ALTRES INFORMACIONS:

Wikipedia. Història del Kirguizistan (en anglès).

Wikipedia. Cultura del Kirguizistan (en anglès).

Web Preserving Kyrgystan’s History. Molt interessant web que recull un treball de camp universitari realitzat durant l’any 2009 per l’American University of Central Asia (AUCA) on es van realitzar entrevistes  a 75 persones del Kirguizistan per tal de recollir la seva història, reflexions, vivències i experiències dibuixant així un mapa de l’actualitat i la història recent d’aquest país (en anglès).

Web de Kyrgyz Community Based Tourism Association: Xarxa d’agències locals d’ecoturisme vinculades a les comunitats i les petites poblacions del Kirguizistan (en anglès i rus).

Web d’ACTED (Agence d’aide à la Cooperation Technique et au Développement). Projectes de cooperació intenacional al Kirguizistan (en francès i anglès).

Web d’HELVETAS. Ong suïssa amb projectes de cooperació al Kirguizistan (web en francès, alemany, italià, rus, kirguís i anglès).

Web d’Altyn Oimo. Cooperativa de dones de la població de Bokonbaevo (Issyk-Kul Oblast), que com alternativa a la pobresa, s’han dedicat a la manufactura artesana de teixits seguint les tècniques tradicionals transmeses d’avies a mares i filles. Els seus productes són de gran bellesa…

Bloc  de la Asociación Hispano – Kirguís Sumalak (en castellà).

Per tenir molta més informació pràctica es poden consultar alguns blocs de viatges com:  El último bazar 3 (2009) de Germán, Cyclotherapy (2009) de l’Aitor i l’Iñigo, Kirgistan 2009 de Heinz,  Àsia Central en bicicleta (2008) d’en Francesc Sabater, Central Asia (2008) de John “Sayohat”,  Pels camins del Món (2007) de Núria Borràs, Per la Ruta de la Seda (2007) de la Marta i en Vadó,  Bloc Més Enllà (2007) de Lluís Bono i Núria Borràs, Viatge al Kirguizistan (2006) d’Enric Rodrigo,  Viajero solitario (2006) de Nico,  Trans-Tadji (2005) de l’Enric Rodrigo i en Xavi Tarafa, 15 ans 15 pays (2005) d’Evangeline Masson i Patricio Diez, Letters from Kyrgyzstan de Silk Road Society UK o Viatge a l’Orient (2004) d’Eduard Balsebre.

+ MITJANS DE COMUNICACIÓ:

Agència de notícies kirguís 24 (en anglès i rus).

Portal d’informació Eurasianet: Kirguizistan (en anglès).

Agència de comunicació Kyrgyzstan News (en anglès).

També podeu consultar Huubs. Notícies a la premsa en català a partir de la paraula “Kirguizistan”.

*dades actualitzades al març de 2011*

Deixa un comentari