Pamir

Les muntanyes el Pamir, conegudes com “El sostre del món”, es troben situades a l’Àsia Central, formant una altiplà de prop de 100.000 km² i d’uns 3.000 a 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar. Estan formades per la unió de les imponents serralades del Tian Shan, Karakorum, Kunlun, i Hindu Kush. La regió del Pamir està principalment situada en el Tadjikistan, a la regió que actualment reb el nom de Gorno-Badakhshan, tanmateix aquest altiplà es troba també en zones del Kirguizistan, la Xina, el Pakistan i l’Afganistan.

Mapa de les muntanyes del Pamir

Mapa GBAO  (Tadjikistan)

cliqueu a sobre dels mapes per ampliar la imatge

Les muntanyes més altes són el Pic Ismail Samani (conegut des del 1932 al 1962 com a pic Stalin, i del 1962 al 1998 com a Pic Comunisme), de 7.495 m sobre el nivell del mar, el Pic Ibn Sina (conegut fins l’any 2006 com a Pic Lenin – fronterer amb el Kirguizistan-) de 7.134 m i el Pic Korzhenevskaya de 7.105 m tots tres al Tadjikistan, mentre que a la província xinesa de Xinjiang podem trobar el Pic Kongur Tagh de 7.649 m i el Pic Muztagh Ata de 7.546 m. Existeixen forces glaceres a les muntanyes del Pamir, incloent-hi la glacera Fedchenko, de 72 km de longitud, la més llarga de l’antiga URSS i la més llarga fora de la regió polar.

El llac més alt dels Pamir, i el segon més alt del món, és el Kara-Kul que es troba situat a 3900 m. sobre el nivell del mar (al Tadjikistan), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que té 25 Km. de diàmetre. S’ha pogut deduir a partir d’imatges fetes des de l’espai que aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l’impacte d’un meteorit fa 5 milions d’anys.

Al límit sud-est de la regió del Pamir, en la frontera dels territoris xinès i pakistanès, es troba la carretera més alta del món: la Karakorum Highway, que connecta aquests dos països. La Pamir Highway, la segona més alta del món, va des de Duixanbe, capital del Tadjikistan, a Sary Tash o a Osh (Kirguizistan) a través de la Regió o Província  Autònoma de Gorno-Badakhshan, essent la principal via d’aprovisionament d’aquesta aïllada regió.

Les principals poblacions de la Província  Autònoma de Gorno-Badakhshan (GBAO – Gorno-Badakhshan Autonomous Oblast) del Tadjikistan són Khorog (28 mil habitants), la seva capital administrativa que disposa d’aeroport,  universitat i centre de salut (essent un dels extrems de  la Pamir Highway), Murghab (4 mil habitants. al nord  en direcció a Kirguizistan) i Ishkashim (6 mil habitants, pas fronterer a l’Afganistan).

HISTÒRIA I POLÍTICA:

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l’Amu Daria, on neix el riu Pandj. Modernament està dividit entre el Tadjikistan (el Pamir que forma la província autònoma de Gorno-Badakhshan -GBAO-) i l’Afganistan (Província de Badakhshan i districte annexe de Wakhan).

El 1876 va començar la penetració russa al Badakhshan i el 1885 es va fundar Fort Pamirskii a la riba del Murghab; el 1891-92 després d’un xoc armat amb els afganesos a Yeshil-Kul, els russos es van apoderar del Pamir oriental que va esdevenir un districte de l’oblast de Fergana sota administració del comandant del destacament militar. El 11 de març del 1895 un intercanvi de notes amb els britànics va determinar les fronteres al Pamir entre l’Afganistan, quasi protectorat britànic, i el khanat de Bukharà, protectorat rus. El Badakhshan propi va quedar en mans dels afganesos mentre la resta del Pamir (la part occidental) va passar a Bukharà. A partir del 1917 no va tardar a establir-se el poder soviètic a Bukharà, i la regió del Pamir va ser objecte de lluites contra els basmatxis que van resistir fins el 1925.

De les cinc repúbliques exsoviètiques de l’Àsia Central, el Tadjikistan ha esta l’única que ha sofert una guerra civil. El seu sobtat accés l’any 1991 a la independència no buscada va deslliurar una cultura política basada en la identitat clànica i regional més que en una identitat nacional tadjika. Fou així que s’enfrontaren durant cinc anys (1992-1997) d’una part, el bàndol comunista establert a Khujand (antiga Leninabad)  que recollí el suport dels habitants del nord, de la població de Kulab al sud i de la minoria uzbeka; i de l’altra part, el bàndol opositor liderat per la coalició islamodemocràtica (OTU) que  recollí els interessos de la població del sud (excepte Kulab) i dels pobles pamiris del territori autònom de Gorno-Badakhshan. Amb el suport de les Nacions Unides, i el paper destacar de l’Aga Khan, lider espiritual de l’ismailisme, i el govern de Rússia, es va arribar finalment a un procés de pau consolidat en l’actualitat.

CULTURA:

Els habitants de les muntayes del Pamir -el poble pamiri– es diferencien cultural, lingüística i socialment de la resta de les regions dels països d’on formen part (Tadjikistan, Pakistan, Afganistan i Xina).

A nivell lingüístic, existeixen set dialectes de la llengua  pamiri (shughni, sarikoli, yazgulyam, munji, sanglechi-ishkashimi, wakhi i yidgha) i en total es calculen que ho parlen més de 100 mil persones en aquests quatre països.

A nivell religiós, gran part dels pamiris practiquen l’ismailisme , un dels corrents de l’Islam xïíta i en concret, formen part de la comunitat dels joia o khodjas, hereus dels nizarites, el cap espiritual del qual és l’Agha Khan. Els ismaïlites pensen que l’Alcorà és l’al·legoría d’un missatge ocult que, al seu torn, és al·legoria d’un altre més ocult encara i així successivament fins a set nivells d’esoterisme, els últims dels quals contenen la veritat suprema, aquesta interpretació fa que per molts musulmans els ismailistes siguin considerats una secta que ha abandonat les prescripcions rituals islàmiques per centrar-se únicament en l’aspecte esotèric de la seva fe. A més les influències del  neoplatonisme, el gnosticisme,  i creences preses a altres religions com el maniqueisme o el zoroastrisme han condicionat intensament la manera de viure i practicar aquesta fe.

I a nivell social, cal recordar que fins les campanyes de col·lectivització forçosa dels anys ’30 el poble pamiri duia una vida essencialment nòmada (que encara es manté en algunes comunitats i zones) mentre que, per exemple, la resta de població del Tadjikistan, habitants de les valls, tenen una tradició sedentària que es remunta a tres mil anys enrere.

La bellesa dels seus paisatges i la hospitalitat d’aquest poble són legendàries… com podem comprovar en aquestes imatges de la web Pamirs:

Pic Ibn Sina o Pic Lenin (7.134m)

Glacera Fedchenko (imatge de Surat Toimastov)

Pla d'Alichur a la PHW

El Corredor de Wakham a l'Afganistan

+ INFO:

Web Pamirs “the roof of the world”. La millor web que es pot trobar d’informació sobre aquesta zona: mapes (com el Mapa de la Pamir Highway) , indrets, rutes, història, cultura, art, natura, arqueologia, bibliografia, artesania… imprescindible !!! i a més actualitza periodicament la informació sobre visats i permisos (en anglès).

Web de l’agència ADVANTOUR. Informació bàsica de Khorog i Garm Chashma (en anglès).

Web de l’agència OREXCA. Informació bàsica de Gorno-Badakhshan i de Wakham (en anglès).

Wikipedia. Serralada del Pamir (en castellà i en anglès).

Wikipedia. El poble pamiri (en anglès).

Web Xik-Whaki. Informació sobre el poble, la cultura i la llengua Whaki -Afganistan, Tadjikistan, Pakistan i Xina-: és una web molt interessant que ens acosta  a la història d’aquest poble i la seva cultura (música, poesia, llengua, etc.). Impulsada per Wakhi Tajik Culture Association Pakistan- WTCA- (en anglès).

Wikipedia. GBAO – Gorno-Badakhshan Autonomous Oblast (en anglès).

Wikipedia. Llengües del Pamir: Shughni, Sarikoli, Yazgulyam, Munji, Sanglechi-Ishkashmi, Wakhi, i Yidgha (en anglès).

 

Web The Tajikistan Update. Llistat de paraules en Ishkashmi i la seva traducció a l’anglès.

Web The Tajikistan Update. LListat de paraules en Yazghulami i la seva traducció a l’anglès.

Web Khorog. Espai de la ciutat de Khorog, capital del Pamir, que malgrat no tenir massa informació ens ofereix l’adreça i les característiques de quatre allotjaments en aquesta població (en anglès).

Aeroport Internacional de Duixanbe (en anglès). Informació de Wikipedia sobre l’aeroport i les companyies que operen en el mateix. Amb certa regularitat (condicionada a la climatologia, l’existència de carburant i el número de passatgers + info) hi ha vols entre Duixanbe i Khorog.

Observatorio de Asia Central. Informació i actualitat sobre Àsia Central (en castellà).

Qualsevol informació bàsica sobre el Tadjikistan es pot trobar a la seva pàgina.

Qualsevol informació sobre les muntanyes del Pamir a Xinjiang o a la Karakorum Highway es poden consultar a les pàgines corresponents.

+ TRÀMITS I VISATS:

Casa Àsia. Dades per al viatger i dades de la representació espanyola al Tadjikistan – l’ambaixada més propera es troba a Moscou (Rússia) o a Astana (Kazakhstan)-  (en català, castellà i anglès).

Per viatjar al Tadjikistan cal visat i  des de l’any 2006 els ciutadans espanyols no necessiten carta d’invitació -LOI- per obtenir aquest visat d’entrada (de totes maneres confirmeu aquest fet abans del viatge ja que aquesta norma és força intermitent), malgrat això les condicions per obtenir (o no) el visat poden canviar facilment. En aquest sentit recomanem consultar la web Pamirs (aquest és l’enllaç de permisos i visats: http://www.pamirs.org/visas.htm)  ja que s’actualitza habitualment, consultar les ambaixades que podeu trobar a continuació o fer ús dels fòrums viatgers.

També, en teoria, des de febrer de l’any 2009 ja no cal registrar-se  a l’Oficina de Visats i Registres (OVIR) de Duixanbe com a turista abans de les 72 hores posteriors a l’arribada (de nou recomanem confirmar aquesta informació i preveure possibles canvis).

Recomanem consultar també la pàgina del Tadjikistan a la web del  Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación.

Per visitar la Província Autònoma de Gorno-Badakhshan  (GBAO – Gorno-Badakhshan Autonomous Oblast) es necessita un permís especial que es pot obtenir de diverses maneres abans d’arribar al Tadjikistan:

a)  a través de les ambaixades del Tadjikistan arreu del món:

Ambaixades del Tadjikistan a Bèlgica (Brusel·les -en anglès-), Austria (Viena -en anglès-) i la Índia (Delhi). Segons ens consta (en data juliol 2009) aquestes tres ambaixades garanteixen la tramitació del permís especial per la GBAO.

Web de l’Ambaixada del Tadjikistan a  Viena (en anglès) amb l’enllaç a la resta d’ambaixades d’aquest  país arreu del món.

Ambaixa del Tadjikistan a Londres (en anglès).

Ambaixada del Tadjikistan a Berlín (en alemany).

Ambaixada del Tadjikistan a Moscou (en rus).

Web de Las Embajadas del Mundo. LListat d’adreces i dades bàsiques de les Ambaixades del Tadjikistan arreu del món: Uzbekistan, Kirguizistan, Xina, Estats Units, etc. (en castellà).

b) a través d’agències de viatges que organitzen activitats en aquesta zona (un gran nombre d’elles fan aquesta tramitació, indiquem només algunes):

StanTours. Agència dedicada als viatges per Àsia Central que tramita visats i permisos pel Tadjikistan i d’altres països (en anglès).

The Great Game Travel Company. Agència anglesa especialitzada en el Tadjikistan i en tramitar vises i permisos (en anglès).

Odissey Adventure Travel Company. Agència al Tadjikistan que ofereix informació i tramitació del visat i del permís per anar a la GBAO (en anglès).

Pamir Travel. Agència tadjika que facilita tramitacions, tours i altres serveis (en anglès).

Fantastic Asia Ltd. Agència kirguís que organitza tours al Tadjikistan i tramita el permís GBAO (en anglès).

+ ALTRES INFORMACIONS:

Web de l’ASSOCIACIÓ D’ECOTURISME DE MURGHAB (META). Nascuda l’any 2003 entre les famílies ramaderes i nòmades de la zona de Murghab al Pamir (Tadjikistan)  per tal de preservar la seva cultura, tradicions i els recursos naturals del “sostre del món” ens ofereixen rutes en camell, trekkings, estades en iurtes o artesania.  Des d’AMU DARIA, Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, donem suport a aquest projectes i col·laborem en la seva difusió.

Web d’ACTED (Agence d’aide à la Cooperation Technique et au Développement). Projectes de cooperació internacional al Tadjikistan (en francès i anglès).

Web de la Fundació Aga Khan. Projectes de cooperació i desenvolupament al Tadjikistan (en anglès). Com a lider espiritual de la comunitat ismailita, Aga Khan i la seva Fundació concentren els projectes en el desenvolupament econòmic, social, cultural i educatiu d’aquesta zona.

Web de Tajik Community Based Tourism Association: Xarxa d’agències locals d’ecoturisme vinculades a les comunitats i les petites poblacions del Tadjikistan i especialment del Pamir (en anglès i rus).

University of Central Asia. Impulsada per la Fundació Aga Khan aquesat universitat desenvolupa els seus cursos i activitats en diferents indrets  del Pamir i Àsia Central. Cal destacar la tasca desenvolupada pel Campus de Khorog, la capital administrativa de la GBAO.

Per tenir molta més informació (personal o actualitzada) es poden consultar alguns blocs de viatges com: Els viatges del Xavi Tarafa (2009), Cyclotherapy (2009) de l’Aitor i l’Iñigo, Central Asia (2008) de John “Sayohat”,  Àsia Central en bicicleta (2008) d’en Francesc Sabater, D’Aquí a … aquí (2007) d’Olga Ariño i Albert Falcó, Trans-Tadji (2005) de l’Enric Rodrigo i en Xavi Tarafa, 15 ans 15 pays (2005) d’Evangeline Masson i Patricio Diez o Amu Daria (2004) d’Eduard Balsebre.

 

Serralada del Pamir (imatge d'Oleg Novikov)

Murghab

La Pamir Highway (PHW) la carretera del sostre del món

Sostre d'una 'chid' casa típica del Pamir

 

La vall d'Alichur

Banys de Garm Chashma

 

*dades actualitzades a l’agost del 2009*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s