La República del Turkmenistan (turcman: Türkmenistan) o el Turkmenistan és un estat de l’Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l’Uzbekistan, al sud-est amb l’Afganistan, al sud amb l’Iran i a l’oest amb la mar Càspia; dominada la major part del país pel desert del Karakum (90% del territori), es atravesat pels rius Amu Daria, el Atrak i el Murgab. Va ser una de les repúbliques constituents de l’URSS del 1925 al 1991 sota el nom de República Socialista Soviètica del Turkmenistan.
Turkmenistan esta dividida en cinc províncies (welayatlar, singular welayat): (Balkan, Ahal, Daşoguz, Lebap y Mary) i una ciutat autónoma i al mateix temps capital del país: Ashgabat
Turkmenistan es la menys poblada de entre les antigues repúbliques soviètiques d’Asia Central. La població es concentra bàsicament al voltant dels Rius i de la costa del Mar Caspi. Ashgabat es la ciutat mes poblada del país (750000 habitants aproximadament). Altres nuclis de població importants son Türkmenabat (antiguament Chärjew o Chardzhov) i Daşoguz. La majoria dels ciutadans de Turkmenistan son ètnicament turcmans; altres grups ètnics inclouen als russos i als uzbeks. Les minories russa i uzbeka suporten des de fa anys la marginació en la vida del país. El turcman es la llengua oficial de Turkmenistan, encara que el rus es parla encara àmpliament com a “llengua de comunicació interètnica”, segons recull la Constitució de 1992.
HISTÒRIA I POLÍTICA:
El territori de Turkmenistan ha estat poblat des de l’antiguitat. Tribus turcmanes dedicades a la cria de cavalls van arribar al territori en temps llunyans, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir a les afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.
L’exèrcit rus va fer la seva entrada en el territori entre les dècades de 1860 y 1870. Al 1869, es crea el port de Krasnovodsk, i ja al 1874 s’havia consolidat la presencia russa amb la creació del districte militar del Transcaspi. Annexionat per l’Imperi Rus entre 1865 i 1885, al 1890 el control rus sobre el Turkmenistan ja era complet.
Aires de revolució arribarien al 1917, i durant la guerra civil (1918-1920) Turkmenistan també va estar en els fronts de la lluita. Establerta la Unió Soviètica, el territori del Transcaspi (des de 1921 reorganitzat com Turkestan) es establert com una república autònoma, per a passar aquell mateix any a ser una de les repúbliques constituents de la Unió.
Durant aquest època, es fixen les fronteres de la república soviètica i es desenvolupen ambiciosos projectes per aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Unió Soviètica. Es creen també sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de coto i petroli es converteixen en les activitats econòmiques principals.
Desprès de la dissolució de la Unió Soviètica, Turkmenistan es va convertir en un estat independent. El controvertir president Saparmyrat Nyýazow va dominar la vida política del país fins a la seva mort el dia 21 de desembre de 2006.
El seu successor, Kurbanguly Berdymukhamedov, va convocar eleccions l’11 de febrer de 2007, en les cuals va sortir elegit amb un 89,2% dels vots. Segons dades oficials, hauria participat un 98,65% dels electors, tot i així, la oposició política va denunciar la existència de frau. Berdymujammédov ha implantat algunes reformes a les politiques aplicades fins al moment, com la eliminació del nom del seu predecessor de la bandera nacional i la derogació d’una llei que exigia dos anys de treball abans de poder ingressar a la universitat, tot i així ha ratificat la continuïtat del rumb polític marcat per Nyýazow.
SUBDIVISIÓ ADMINISTRATIVA:
El Turkmenistan se subdivideix en 5 províncies o wilayatlar (en singular wilaya) i una ciutat independent (Aşgabat)
GEOGRAFIA:
El Turkmenistan té una superfície de 488.100 km² dels quals el 90 % estan coberts pel desert del Karakum.
El clima és subtropical desèrtic amb poca pluja. Els vents són càlids i secs, i la major part de la precipitació es concentre entre el gener i el maig.
DEMOGRAFIA:
La població, d’uns 4.500.000 habitants, es divideix en un 77% de turcmans (turkmens), un 9,2% d’uzbeks, un 6.7 de russos mentre que tatars, alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i també majoritària és el turkmen que es parlat per un 72% de la població, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12% i l’uzbek que és la llengua del 9%. També existeix varietat de religions, donat que un 89% són musulmans, i un 9% són membres de l’església ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories,i algunes d’elles, com els testimonis de Jehovà pateixen la manca de llibertat religiosa.
CULTURA:
Els habitants de Turkmenistan han estat tradicionalment, majoritàriament, nòmades ramaders de cavalls, i inclús actualment, desprès de la caiguda de la URSS, els intents d’urbanització dels turcmans no han tingut gaire èxit. Mai havien format realment una nació cohesionada o un grup ètnic, fins que varen ser forçats a ser-ho per Josef Stalin als anys 1930. Tot i així es troben dividits ens clans, i cada clan te el seu propi dialecte i la seva pròpia vestimenta característica. Els turcmans es coneixen per la seva manufactura de les catifes Yomut. Es tracte de teixits molt elaborats i amb molts colors, que també serveixen per a distingir els clans.
Els turcmans son musulmans sunnites, però com en la majoria de regions nòmades, combinen les doctrines de l’Islam amb practiques espirituals del període preislamista. Com a conseqüència d’això, no tenen el concepte de militància religiosa.
Un turcman es pot identificar fàcilment pel tradicional barret telpek, fet amb pell d’ovella, de color negre i de grans dimensions. També s’inclouen a la vestimenta tradicional els pantalons amples, botes altes fins als genolls i abric de cotó.
Com a ciutats o nuclis més destacats tenim:
– Aşgabat (mot turcman, també Ashgabat i Ashqabat; en persa عشق آباد, Ešq-âbâd; en rus Ашхаба́д, transliterat Aixkhabad i transcrit Askhabad) és la capital del Turkmenistan. Està situada entre el desert del Karakum i la serralada del Köpetdag. El nom de la ciutat deriva del persa, en què abad vol dir precisament “ciutat”, i pot significar la Ciutat de l’amor (d’Eshq, “amor”) o bé la Ciutat d’Arsaces, d’Ashk, nom persa de l’emperador part. Del 1921 al 1924 va portar el nom de Poltoratsk (per un revolucionari local)
La població és d’uns 695.300 habitants (estimació del 2001), majoritàriament turcmans, amb minories d’origen rus, armeni i àzeri.
Aşgabat és una localitat relativament jove, fundada el 1818. Tot i amb això, està situada no gaire lluny de Nisa o Nasa (a uns 8 km a l’oest), l’antiga capital de Pàrtia, i de les ruïnes de Konjikala, una ciutat de la Ruta de la Seda destruïda pels mongols al segle XIII. També propera (uns 11 km a l’est) les ruïnes de la vila d’Anau amb restes d’una esplèndida mesquita fundada per Abu l-Kasim Babur (mort al 1456/1457) i on s’han trobat restes d’una civilització neolítica de fa uns 3500 anys (excavacions del 1904).
El 1869, un destacament de soldats russos van construir una fortalesa en un turó proper a la localitat, que va esdevenir una vila segura i aviat va atraure els mercaders i artesans de la regió. La Rússia tsarista va annexionar-se el territori el 1884 i en va triar Aşgabat com a centre a causa de la seva situació propera a la frontera de Pèrsia, imperi que llavors tenia una forta influència britànica. En va resultar una ciutat agradable amb edificis, botigues i hotels d’estil europeu. Fins aleshores (1881) era un poblat de 500 tendes. El 1897 fou convertida en capital del districte de la Transcàspia (Zakapijskaya Oblast) quan tenia 19.428 habitants.
S’hi va establir un efímer govern soviètic el 1917, que més endavant fou definitiu, i la ciutat fou batejada com a Poltoratsk en honor a un heroi revolucionari local (1921). El 1924 fou declarada capital del Turkmenistan . Va recuperar l’antic nom el 1927, tot i que ja era coneguda habitualment amb la forma russa d’Aixkhabad. Tenia en aquell moment 51.593 habitants. A partir de llavors la ciutat va experimentar un fort creixement arran de la industrialització i va arribar el 1939 a 127.000 habitants, si bé va patir un important terratrèmol el 6 d’octubre del 1948, de 7,3 graus en l’escala de Richter. La sacsejada va causar unes 110.000 víctimes mortals (els 2/3 de la població de la ciutat), encara que el nombre oficial que van anunciar les autoritats soviètiques fou tan sols de 14.000 morts. Poc abans, el 1947 es va obrir un observatori de sismologia pels freqüents sismes a la regió. El 1950 es va obrir la universitat Gorki.
– Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana) fou una antiga ciutat situada a l’actual Turkmenistan, situada en un important oasis a l’Àsia Central, a la històrica ruta de la seda, prop de l’actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat a la llista de la UNESCO.
De la metròpoli que va ser en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De totes maneres, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades.
Unes quantes ciutats han existit en aquest lloc pel seu valor estratègic en l’intercanvi de cultures. Durant cinc segles va ser la segona capital de l’Islam, només superada per Bagdad.
Les excavacions arqueològiques de l’era soviètica revelen que la ciutat podria haver estat fundada pel rei selèucida Antíoc, entre els anys 280 i 261 aC, amb el nom de Margiana. Però a un centenar de quilòmetres van trobar restes molt anteriors, del segle XV aC. Després del selèucides van venir els partians, i a aquests els van seguir els sassànides, amb els quals es va convertir en un regne tolerant que va permetre la convivència entre budistes, zoroastrians i cristians nestorians.
Al segle VII, els àrabs la van colonitzar i la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. La ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30 % més que l’actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d’habitants, moment en què Barcelona en tenia 30.000.
Però la decadència arribà al segle XIII amb l’arribada del mongols, a cavall i ben armats. El gener de 1221, el fill de Genguis Khan va ordenar arrasar Merv. Durant una setmana va preparar les seves tropes i el setè dia, quan va tenir les catapultes a punt, va entrar dins del recinte emmurallat. Centenars de milers de persones van morir i la majoria d’edificis foren derruïts. A la ciutadella que domina les runes del jaciment encara es poden veure els impactes dels projectils de les catapultes mongoles.
La ciutat fou reconstruïda pels seljúcides, els seguidors de Tamerlà, els perses i els turcmans, però Merv mai més recuperaria la glòria perduda.
– Kunya-Urgench, vella Urgench, o Kounya-Ourguentch, a la província de Daşoguz, es el lloc de l’antiga ciutat històrica de Urgench, en persa Gurgandj, en àrab Jurjâniya, que va derivar segurament el seu nom a organdí i era la capital de l’imperi corasmi. Esta prop de la ciutat de Nukus, capital de la República Autònoma de Karakalpakistan, a l’Uzbekistan.
A l’any 2005, les ruïnes de Kunya-Urgench varen ser inscrites com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Va ser devastada al 1220 pels mongols de Gengis Khan, i mes tard va ser abandonada a causa d’un canvi del curs del riu Amu Daria; la moderna Urgench es va reconstruir a uns 150 km d’allà, en l’actual Uzbekistan.
El gran metge Ibn Sînâ, Avicenna, i el científic enciclopedista Al-Biruní i van residir-hi al final del segle X.
.
+ INFO
Casa Àsia. Dades bàsiques de Turkmenistan (en català, castellà o anglès: en la secció Viatges / Informació per països).
Govern de Turkmenistan. Dades bàsiques del país i aspectes administratius i legislatius (en anglès, turcman i rus).
Portal Turkmenistan a Wikipedia. Informació general sobre el país.
Turkmenistan Information Center (en anglès)
Informació del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació d’Espanya sobre el Turkmenistan
Informació sobre l’antiga República Socialista Soviètica del Turkmenistan
Web de la BBC sobre Turkmenistan (en anglès).
+ TRÀMITS I VISATS:
Web del MAEyC (Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación) sobre Turkmenistan (en castellà).
Relació d’ambaixades i consolats de Turkmenistan al món (en anglès).
* dades actualitzades al febrer del 2010*
Amu Daria 
