Tadjikistan

 

 

El Tadjikistan (en tadjik Тоҷикистон) és un estat de l’Àsia Central que limita al nord amb el Kirguizistan, a l’est amb la República Popular de la Xina, al sud amb l’Afganistan i a l’oest i el nord amb l’Uzbekistan. La capital és Duixanbe (en tadjik Душанбе, 679 mil habitants) i aquest nom prové de la paraula tadjik per a referir-se al  dilluns (du “dos” i xanbe o xamba “dia”, literalment “dia dos”), etimologia que al·ludeix al fet que s’hi celebrava un mercat els dilluns. Són altres poblacions importants Khujand (149 mil hab.), Kulob (90 mil hab.), Qurghonteppa (64 mil hab.), Panjakent (33 mil hab.),  Khorog (28 mil hab. i capital de la província autònoma de Gorno-Badakhshan -GBAO-, el “Pamir”) o Murghab (4 mil hab.).

Aquest país té 6.440.732 habitants essent el grup ètnic més nombrós el tadjik, havent una minoria considerable d’uzbeks, una petita població de russos a l’oest del país i una altra petita població d’ètnia kirguís en les muntanyes del Pamir al nord-est del país. Cal recordar que a l’Uzbekistan, i degut a la divisió administrativa  realitzada en els temps de la URSS (gens respectuosa amb les cultures, nacionalitats i ètnies), existeix una nombrosa població d’ètnia tadjika a les zones de Bukhara i Samarcanda (aproximadament més del 25 % del total); com també cal esmentar hi ha una nombrosa població d’ètnia tadjika a l’Afganistan, en concret es calcula que més del 35 % del total d’habitants del país.

HISTÒRIA I POLÍTICA:

Els tadjiks, primitius habitants de l’actual Tadjikistan, eren un poble iranià de llengua persa. Durant l’antiguitat, aquests pobles van estar parcialment sotmesos a diversos imperis. En el segle VIII van ser islamitzats, i entre 875 i 999, sota la dependència de l’Imperi Samànida, la regió va arribar a un important desenvolupament cultural. Van caure després sota la influència de pobles turcs i mongols. Van formar part de l’Emirat de Bukhara que, en la dècada de 1860, es va convertir en protectorat rus. En 1920, la Unión Soviètica es va annexionar el territori, i en 1924 es va crear la República autònoma de Tadjikistan.

Tadjikistan es va convertir en un estat independent el 9 de setembre de 1991. Entre els anys 1992 i 1997 va tenir lloc una guerra civil que va significar la mort de més de 50 mil persones i l’exili de més d’un milió dels seus habitants. L’any 2000 entrà en vigor el repartiment de poders entre el govern tadjik encapcelat per Emomali Rakhmon (cap d’estat des de l’any 1992) i la islàmica Oposició Tadjik Unificada (OTU, actualment disolta) arran de l’acord de pau signat el 1997. El repartiment s’evidencià en les eleccions presidencials del 1999 que confirmaren Emomali Rakhmonov en el càrrec, i legislatives, de les quals sorgí un parlament dominat també pel govern. Al juny del 2003, el resultat d’un referèndum permeté optar a un tercer mandat consecutiu a la presidència.

GEOGRAFIA:

El Tadjikistan no té cap sortida al mar, i és l’estat més petit de totes les exrepúbliques soviètiques de l’Àsia Central en extensió i en el seu territori d’increïble bellesa es troben nombroses serres i serralades, incloent-hi la Tian Shan i el Pamir. Més del 50% del país es troba per sobre els 3.000 m sobre el nivell del mar, destacant el pic Ismail Samani (7.495 m, anomenant anteriorment “Pic Comunisme”) el més alt del país. Els rius Amu Daria (en tadjik Омударё) i Panj (en tadjik Панҷ) formen la frontera amb l’Afganistan.

El clima varia considerablement segons l’altitud. És molt extrem al Pamir, sobretot al sector oriental, on les temperatures mínimes hivernals arriben per sota els -45°C. Al sector sud-oestW, on el clima és més suau, la mitjana de gener se situa entorn dels 7°C, i la de juliol en 28°C.

CULTURA:

La cultura del Tadjikistan i la de l’Uzbekistan estaven originalment compartides fins que a l’època soviètica es van crear les diferents repúbliques autònomes (RSS de la URSS) que van imposar fronteres artificials i una nova noció d’estat que no existia fins a aquell moment. La necessitat de reivindicar un història pròpia i enfortir aquesta nova entitat adminitrativa i política va generar un renaixement cultural al Tadjikistan on van destacar aspectes com el teatre i la literatura.

Al mateix temps, es va asolir un reconeixement de la història cultural vinculada a Pèrsia (per tal de diferenciar-se de la cultura àrab) per la qual cosa tant a nivell lingüístic com artístic i cultural es va aprofundir en l’estudi i difusió dels grans escriptors, científics i poetes perses  com Ibn Sina -Avicenna- (980-1037, nascut a Bukhara), Omar Khayyam (1048-1131),  Rudaki (859-941), Firdausi (935-1020) o el gran erudit i místic Rûmî (1207-1273).

La major part dels ciutadans del Tadjikistan són de religió islàmica (sunnites 85 % i xiïtes 5 %) encara que en diferents branques, així  cal destacar l’ismailisme com a pràctica més important en algunes zones del Pamir. Abans de l’arribada de l’Islam, i  així com en altres indrets d’Àsia Central, van haver-hi comunitats religioses nestorianes, budistes o zoroastrianes.

Al Tadjikistan la llengua oficial és el tadjik, una variant dialectal del persa (farsí). El rus és considerat llengua de comunicació interètnica i té una presència important en la legislació, l’administració pública i l’ensenyament. Pel que fa a altres llengües, la política lingüística és força restrictiva: tan sols l’uzbek, el kirguís, el turcmèn i el kazakh tenen alguna presència en l’ensenyament primari. Per últim, cal fer esment a la diversitat lingüística de la província autònoma de Gorno-Badakhshan amb l’idioma pamiri i dialectes com el shughni, el whaki o el yazgulyam.

+ INFO:

Casa Àsia. Dades bàsiques del Tadjikistan (en castellà).

Govern del Tadjikistan.  Web del President Emomali Rakhmon (en anglès, tadjik i rus) i Web del Parlament del Tadjikistan (en tadjik i rus).

Web de l’agència ADVANTOUR. Informació bàsica del país: ciutats, monuments, mapes, etc. (en anglès).

Web de l’agència OREXCA. Informació bàsica del Tadjikistan (en anglès).

Observatorio de Asia Central. Informació i actualitat sobre Àsia Central (en castellà).

+ TRÀMITS I VISATS:

Casa Àsia. Dades per al viatger i dades de la representació espanyola al Tadjikistan – l’ambaixada més propera es troba a Moscou (Rússia) o a Astana (Kazakhstan)-  (en català, castellà i anglès).

Per viatjar al Tadjikistan cal visat i, en teoria, des de l’any 2006 els ciutadans espanyols no necessiten carta d’invitació -LOI- per obtenir aquest visat d’entrada (de totes maneres confirmeu aquest fet abans del viatge ja que aquesta norma és força intermitent), malgrat això les condicions per obtenir (o no) el visat poden canviar facilment. En aquest sentit recomanem consultar la web Pamirs (aquest és l’enllaç de permisos i visats: http://www.pamirs.org/visas.htm)  ja que s’actualitza habitualment, consultar les ambaixades que podeu trobar a continuació o fer ús dels fòrums viatgers.

També, en teoria, des de febrer de l’any 2009 ja no cal registrar-se  a l’Oficina de Visats i Registres (OVIR) de Duixanbe com a turista abans de les 72 hores posteriors a l’arribada (de nou recomanem confirmar aquesta informació i preveure possibles canvis).

Recomenem consultar també la pàgina del Tadjikistan a la web del  Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación.

En la secció dedicada al Pamir de la nostra web podeu trobar més informació sobre el permís especial que es necessari per poder viatjar per la Província Autònoma de Gorno-Badakhshan  (GBAO).

Aeroport Internacional de Duixanbe (en anglès). Informació de Wikipedia sobre l’aeroport i les companyies que operen en el mateix. Existeix una Oficina Consular a l’aeroport on obtenir el visat d’entrada si s’arriba en avió.

Ambaixada del Tadjikistan a Viena (en anglès) on a més trobem un enllaç a la resta d’ambaixades d’aquest  país arreu del món.

Ambaixa del Tadjikistan a Londres (en anglès).

Ambaixada del Tadjikistan a Berlín (en alemany).

Ambaixada del Tadjikistan a Moscou (en rus).

Web de Las Embajadas del Mundo. LListat d’adreces i dades bàsiques de les Ambaixades del Tadjikistan arreu del món: Uzbekistan, Kirguizistan, Xina, etc. (en castellà).

Per saber qualsevol aspecte relacionat amb la salut és pot consultar la pàgina del Tadjikistan del Ministerio de Sanidad y Política Social o consultar el Centre de Salut Internacional de la Generalitat de Catalunya.

+ ALTRES INFORMACIONS:

Wikipedia. Història del Tadjikistan (en castellà).

Wikipedia. Cultura del Tadjikistan (en anglès).

Web d’ACTED (Agence d’aide à la Cooperation Technique et au Développement). Projectes de cooperació internacional al Tadjikistan (en francès i anglès).

Web de la Fundació Aga Khan. Projectes de cooperació i desenvolupament al Tadjikistan (en anglès).

Web de Tajik Community Based Tourism Association: Xarxa d’agències locals d’ecoturisme vinculades a les comunitats i les petites poblacions del Tadjikistan (en anglès i rus).

Web de Sworde-Teppa. Ong anglo-tadjika dedicada al desenvolupament econòmic i social de zones de Qurghonteppa (o Kurgan-Tyube), capital de la regió de Khlaton (en anglès).

Per tenir molta més informació (personal o actualitzada) es poden consultar alguns blocs de viatges com: Els viatges del Xavi Tarafa (2009), Cyclotherapy (2009) de l’Aitor i l’Iñigo, Àsia Central en bicicleta (2008) d’en Francesc Sabater, Central Asia (2008) de John “Sayohat”, D’Aquí a … aquí (2007) d’Olga Ariño i Albert Falcó, Trans-Tadji (2005) de l’Enric Rodrigo i en Xavi Tarafa, 15 ans 15 pays (2005) d’Evangeline Masson i Patricio Diez o Amu Daria (2004) d’Eduard Balsebre.

I per últim, per saber més de la la Província Autònoma de Gorno-Badakhshan  (GBAO), podeu consultar en aquesta mateixa web la pàgina sobre el  Pamir, “el sostre del món”.

+ MITJANS DE COMUNICACIÓ:

Agència de notícies Tajikistan Life (en anglès).

Portal d’informació Eurasianet: Tadjikistan (en anglès).

També podeu consultar Huubs. Notícies a la premsa en català a partir de la paraula “Tadjikistan”.

 

 

 

 

 

* dades actualitzades a l’agost del 2009*