Considereu el gran com a petit, el molt com a poc; responeu a les intrigues amb el de. Projecteu allò que és difícil a partir d’allò que és fàcil, feu allò que és gran a partir d’allò que és menut; els afers difícils del món s’han de resoldre mentre encara són fàcils, els afers grans del món s’han de dur a terme mentre encara són menuts.
El savi mai no fa coses grans, d’aquesta manera pot fer grans coses. El qui promet a la lleugera no mantindrà la seva paraula, el qui pensa que tot és fàcil trobarà moltes dificultats. El savi preveu les dificultats, d’aquesta manera acompleix la seva tasca sense dificultat.”
:
PROVERBIS SUFÍS
“Si cantes la bellesa, encara que estiguis enmig del desert, sempre tindràs auditori”.
“Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca”.
:
L’ALCORÀ
“Qui fa riure els seus amics és digne del paradís”.
:
EL DESERT DE TAKLAMAKAN
Sven Hedin (En el desert de Taklamakan a l’any 1895)
“… Allà, en el límit de l’horitzó, on s’alçaven les formes nobles i arrodonides de les dunes de sorra que mai em cansava de mirar, més enllà, en un silenci sepulcral, s’estenia el desconegut…”
:
PROVERBI ZEN
“Un dia de fort vent, dos monjos discutien per un arbre. El primer deia: ‘Et dic que allò que es mou és l’arbre, no pas el vent’. El segon replicava: ‘I jo et dic que el que es mou és el vent, no pas l’arbre’. Un tercer monjo va passar per allà i els va dir: ‘No es mouen ni el vent ni l’arbre, sinó les vostres ments”.
:
:“EL BÚFAL I EL IAC”. Conte Tibetà
El búfal i el iac són dos animals molt singulars. Tenen en comú la seva capacitat de resistència, la seva solidesa, la seva mansuetud, la seva bellesa i la seva simpatia. Ambdós són bòvids, però el búfal habita a les planes i a les muntanyes d’alçària mitjana, mentre que el iac s’està als altiplans i, per tant, en llocs de molta alçada. I heus aquí, perquè així és el joc capritxós de la vida, que un búfal i un iac es van fer amics.
– Però jo, germà iac, no vull deixar de veure’t -va dir tristament el búfal.
– Amic búfal, tampoc jo voldria mai deixar de veure’t.
Què fer? Com resoldre el problema? El búfal i el iac van consultar un ermità. Estaven molt apesarats. L’ermità era un home de ment clara. Va escoltar amb paciència els animals. Fins i tot va veure alguna llàgrima en els ulls del búfal. I digué:
– No us preocupeu, amics meus. L’important és sempre trobar el punt d’equilibri.
– El punt d’equilibri? -van preguntar estranyats tots dos alhora.
– Així és -va dir l’ermità-. Per què creieu que m’he dedicat a la meditació i a les privacions durant tants anys? Per trobar el punt d’equilibri.
– En què ens pot ajudar això? -va preguntar el iac.
– Com soluciona això el nostre problema? -va preguntar el búfal.
– En el punt d’equilibri sempre està la resposta. Us diré el que heu de fer. Cerqueu conjuntament el terreny del mig en el qual pugueu reunir-vos, cedint cadascun una mica, però sense exagerar. Que el iac baixi fins on li sigui possible sense perjudicar-se i que el búfal pugi fins on pugui sense danyar-se. En aquesta franja de terra us trobareu.
El búfal i el iac van trobar la solució gràcies al bon consell del savi ermità. Han fixat el seu lloc de trobada i han descobert dues coses molt importants: el valor de l’amistat i la doctrina de l’equilibri”.
:
PROVERBI KURD
“El món és una rosa. Respira-la i passa-la al teu amic”.
:
“LA GRANOTA DEL FONS DEL POU”. Conte Xinès
“Hi havia una vegada una granota que vivia en un pou. Un dia, mentre la granota jugava saltant al fons del pou, comparegué una tortuga que venia del mar. La granota mirà cap a la tortuga i li preguntà:
– Ei, has vist com en sóc de feliç vivint aquí? Quan estic content, em quedo al fons a jugar; quan me’n canso, torno cap amunt a descansar; quan vull nedar, em llenço al fons i nedo cap aquí i cap allà; i quan vull passejar, camino pel fang. Què et sembla, qui es pot comparar amb mi? Sóc el rei d’aquest lloc, la vida em somriu; per què no vens cap aquí?
La tortuga se l’escoltà i decidí intentar-ho. Però no s’hi veia en cor, era com si tingués les potes clavades a terra, així que s’ho repensà i li digué a la granota:
– Has vist mai el mar? Fa milers de metres d’ample i centenars de metres de profunditat. Vivint en tan gran immensitat sí que se n’és de feliç!
La granota, en sentir les paraules de la tortuga, es sorprengué molt i reflexionà:
– Oh! Allà fora hi ha un món tan gran com aquest!”.
:
ROBAIYYAT
Adaptació en prosa de dues “Robaiyyat” d’Omar Jayyam (“Profetes, califes i princeses” de Gemma Artasu, ed. Proa 2004).
“Seu i beu; gaudiràs d’una felicitat que no conegué Mahmud. Escolta les melodies dels amants; són els veritables salms de David. No t’enfonsis en el passat ni sotgis l’esdevenidor. Que el teu pensament no voli més enllà de l’hora present, heus aquí el secret de la veritable pau”.
“Oblida que hauries d’haver esta recompensat ahir i no ho fores. Tant se val, sigues feliç ! No trobis a faltar cap cosa ni esperis res tampoc. El que ha de succeir, escrit està en el llibre que fulleja, a l’atzar, el vent de l’eternitat”.
Amu Daria 