Com us comentavem fa unes setmanes, en Ferran Canet viu al Líban des de gener de l’any 2008 i des d’allà publica el bloc “Coses de Beirut” una finestra oberta a aquest país i a la situació del Pròxim Orient, un interessant acostament a una altre visió de la realitat d’aquesta rica, fascinant i complexa societat. Gràcies a la seva col·laboració i amabilitat avui tornem a publicar una nova entrada d’aquest bloc, i hem de dir-vos que és una molt interessant reflexió sobre la diferència:
“Avui he fet una ullada al bloc acabat d’estrenar del Xavier Lasauca La mà de Fàtima. Hi he entrat de rebot, en veure que algú havia arribat aquí des del seu bloc. M’hi he trobat un escrit sobre el discurs del president dels EEUU a El Caire. La lectura m’ha semblat interessant, però m’ha provocat una sensació que en els últims anys s’ha accentuat, tot i que havia començat a l’època en què treballava a l’escola. Explicar les coses és molt senzill. Ensenyar-les, no tant. I conèixer, això ja és tota una altra història. Passava, repeteixo, a l’escola, on després d’una explicació magistral descobries que els nanos no havien entès res… tot i que havien comprès el missatge. No sé si m’explico!
L’Orient és una imatge creada després de segles. Està formada, segons les versions, per camells i sorra, armes i explosions, misteris i sorpreses. Occident també és una imatge, potser un mica més moderna, però no per això més real: llibertat, èxit, diners, poder… Intentar explicar com és la vida aquí no és fàcil, per la senzilla raó que aquí, com a tot arreu, hi ha moltes maneres diferents de viure la vida. Però el què sí és cert, des de la meva experiència, que Orient és diferent que Occident. En què consisteix aquesta diferència?. Diria que està formada bàsicament per petits detalls. Però molts. Tants, que fa que la vida sigui diferent.
Recordo ara el comentari d’una persona que havia viscut al Congo uns anys. Quan li preguntaven com era Àfrica abans de respondre recordava que Àfrica és un continent. D’Orient es pot dir més o menys el mateix. I d’Occident… Evidentment, ni l’Orient ni l’Occident són (si és que efectivament es pot dir que són) com eren fa un segle, o 50 anys. Però el què tinc clar és que són diferents entre ells. Però diferència mai m’ha semblat una paraula negativa. He viscut amb la diferència des de ben petit: la veia a casa constantment, a l’escola, pels carrers, a la televisió… La gent és diferent, els països, les cultures, els colors i les olors… I gràcies a Déu que és així!
Que la diferència ha estat una causa de conflicte sovint és una evidència. Però en realitat el problema no és la diferència en si mateixa, sinó la capacitat d’acceptar l’altre tal com és, respectant la diferència. És veritat que algunes diferències son tan grans que impliquen un problema real (quan el què per alguns és virtut, per altres és vici; o el què alguns prohibirien, els altres ho tenen com a essencial…). Però aquestes diferències són les excepcions, i sovint, quan es fa l’esforç per conèixer l’altre, es descobreixen raons que poden explicar-ho.”
En Ferran Canet viu al Líban des de gener de l’any 2008 i des d’allà publica el bloc “
Amu Daria 